Torna 'La ponentada gran', de Guillem d'Efak, a Manacor

La nova versió, en edició completa, s'ha presentat a la Torre de les Puntes

La presentació de la nova versió de La ponentada gran, ha tingut lloc a la Torre dels Enagistes.
Ara Balears
07/06/2018
2 min

ManacorL'escriptor, cantautor i actor manacorí Guillem d'Efak va cultivar la poesia i va ser un gran amant i defensor de la cultura popular. Però també va escriure novel·les i un dels seus textos narratius és "La ponentada gran". Una novel·la que es publicà el 1979 a la col·lecció Tià de sa Real, i que ara reedita Adia Edicions, l'editorial que coordina l'escriptor Pau Vadell. L'obra de Guillem d'Efak va ser considerada una metàfora dels temps del franquisme però això no va impedir que durant la presentació es definís com una obra "totalment actual".

La nova edició de "La ponentada gran" es presentà a la Torre de les Puntes, de Manacor. La regidora de Cultura i Turisme, Antònia Llodrà, l'editor Pau Vadell, els escriptors Bartomeu Mestre, Antoni Riera i l'amic de Guillem d'Efak Cristòfol Pastor Pífol parlaren de la nova edició i feren referència als episodis de la infantesa de l'autor que es retraten a la novel·la i també al llenguatge que utilitza, que és "genuïnament manacorí". Cal destacar que aquesta nova edició recupera el manuscrit original de Guillem d'Efak i compta amb unes 80 pàgines més que la primera edició, que va fer l'Ajuntament de Manacor el 1979.

A "La ponentada gran", Guillem d'Efak construeix un món oníric a partir de la quotidianitat d'un poble de Mallorca, que podria ser perfectament Manacor. Un jove, en Bernat, intenta discernir les veritats del món mentre es fa amic d'en Xaneta, un al·lot conflictiu que va arribar de lluny. Aquest món sobreviu en paral·lel amb el de les rondalles i amb una ponentada que du el final de la civilització coneguda, "una gran ponentada que ha sotmès el seu poble a 40 anys de foscor, silenci i repressió".

Franquisme i boom turístic

Es tracta d'un text, tal com va quedar ben clar durant la presentació, que "denunciava el franquisme i també, d'una manera explícita, l'arribada del boom turístic que ha desplaçat la població indígena per quatre diners". L'acte de presentació conclogué amb l'actuació dels músics Glòria Julià i Víctor Leiva, que varen interpretar algunes de les cançons més famoses del repertori de Guillem d'Efak.

stats