El Torneig de Dramatúrgia, un revulsiu per a l’escena illenca

Fa unes setmanes es va estrenar al teatre Principal de Palma La darrera opció, una obra produïda per Rata Cultura Expandida amb la col·laboració del Principal. El germen de la peça fou el text que Clara Ingold va presentar en la darrera edició del Torneig de Dramatúrgia i que va quedar finalista. Dies més tard, el mateix teatre de Palma anunciava que aquest 2022 coproduirà, juntament amb la companyia Cultural-ment, el text Escalar un gegant, de Bernat Molina, que va guanyar en l’edició en què va participar Ingold.

Aquests són només dos exemples del camí que emprenen alguns textos que es presenten al Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears que, comptant el que començarà dia 14 de gener, fa vuit anys que organitza Produccions de Ferro. No passa sempre que els textos guanyadors siguin els que arriben a l’escenari, però és clar que aquest “combat de la paraula” ha estat un revulsiu per a la creació dramatúrgica a les Illes. “El recorregut de les peces depèn de l’impuls que l’autor hi vulgui donar, però, també, de si una productora s’hi interessa. Entenc el Torneig com un estímul creatiu”, diu Toni Gomila, cara visible de l’organització. A més, és una manera d’exportar talent, ja que el festival Temporada Alta convida el guanyador de l’edició illenca al Torneig que es fa a Girona [s’hi participa amb un text diferent]; en cas de conquerir, també, el públic gironí, l’autor té la possibilitat d’anar al combat de Buenos Aires, a l’Argentina.

L’actor i dramaturg Sergi Baos va ser el guanyador de la primera edició del Torneig, que es va fer el 2015. El seu text La classe es va produir dos anys després de la mà, també, del Principal de Palma i d’El Somni Produccions. Fins fa ben poc, encara es representava. Baos recorda aquella experiència i no dubta a dir que està “encantat” d’haver-hi participat. Considera que la idea “ha estat fonamental per a la creació en l’àmbit illenc” i “clau per a la creació de públic, que hi va i respon a la crida seduït per la part més lúdica i participativa [el públic decideix l’obra guanyadora a partir del seu vot]”. Si bé el Torneig és una competició, un condicionant que no agrada a tothom, Baos considera que la proposta és “interessant” i que allò que importa és prendre-s’ho com “un joc”.

La festa del text

Jaume Miró també va prendre part en la primera edició d’aquesta cita. El seu text va quedar finalista i varen passar uns cinc anys fins que va arribar als escenaris. El text La revolució de les petites coses es va estrenar a principis del 2021: “Aixecar un muntatge no és fàcil, però el Torneig és una oportunitat per tirar endavant textos o idees; i, si l’estrenes, el text es desenvolupa, és una manera d’incloure-hi el que havies deixat fora”. Segons Miró, el Torneig “és una festa, un acte de visibilització de la feina textual i un espai per veure i descobrir nous dramaturgs, especialment les generacions més joves”.

Marta Barceló, guanyadora de la segona edició amb el text Abans que arribi l’alemany, apunta que participar-hi va ser “un punt d’inflexió”: “Em va obrir les portes per anar a Girona i, després, a Buenos Aires. Va ser una gran empenta”, diu. Abans que arribi l’alemany va estrenar-se com a muntatge i va girar per Mallorca i Catalunya, i el text s’ha traduït al grec, l’italià i l’anglès i s’ha escenificat en forma de lectura dramatitzada a Grècia i Itàlia. “La projecció del text no ha acabat, perquè encara passen coses”, apunta Barceló. La dramatúrgia que va presentar a Girona, Tocar mare, també s’ha traduït a l’anglès, el polonès, l’italià i el romanès. I hi ha coses que estan per venir, però que no es poden desvelar. “El Torneig és estimulant i un repte. Si tens sort, també pot ser un punt d’inflexió. A mi va ajudar-me molt a projectar els textos”, celebra l’autora.

El finalista de l’edició que va dur Barceló a Girona i Buenos Aires va ser l’eivissenc Vicent Tur. Va presentar Tagomago, que va arribar als escenaris de la pitiüsa gran el 2019, però que no en va sortir per “qüestions d’agenda”, diu l’autor. Així mateix, Tur recorda que el combat fa “que ho passis molt bé i molt malament”, i opina que per als escriptors és una proposta “atractiva, intensa i lúdica” que ajuda a acostar textos al públic de manera diferent. 

El text de Xisco Rosselló, No em faràs creure que la Mare de Déu nom Mariona, va ser el guanyador de la tercera edició, i s’ha pogut veure com a lectura dramatitzada amb Produccions de Ferro en pobles d’arreu de Mallorca. En aquella edició, la del 2017, Salvador Oliva va presentar el text Que ve el llop!, que es pot llegir en el recull La marató: Els altres; Que ve el llop!, editat per Cultural-ment i AdiA.

Una iniciativa constructiva

Nür, de Joan Fullana, va ser el text guanyador de l’edició de l’any 2018 del Torneig. Si bé ho ha intentat, el director apunta que encara no ha aconseguit dur la peça a l’escenari. El text de Sebastià Portell, Transbord, que va quedar finalista en la mateixa edició, sí que ha tingut recorregut: el Principal de Palma, Malvasia Produccions i l’Ajuntament de ses Salines el varen coproduir, ha fet temporada al teatre La Gleva de Barcelona i també ha girat per Mallorca; Lleonard Muntaner el va editar en català i l’editorial Egales l’ha tret en castellà. A més, està traduït, però no publicat, a l’anglès i el francès, i l’any que ve sortirà amb l’editorial Nowhere Books en italià. “Allò que havia de ser una casualitat i un projecte inicialment efímer s’ha convertit en un dels meus textos més vius”, diu Portell. Cap al Torneig, l’escriptor només té bones paraules: “Pens que va començar com un atreviment quasi temerari de Produccions de Ferro i s’ha convertit en una tradició, un projecte que fa que passin coses. És una proposta que construeix i que no només s’aprofita del que ja existeix. Per mi va significar molt, perquè em va convidar a escriure en un moment en què jo no tenia previst escriure’n”.

Laura Gost va guanyar-se el públic illenc l’any 2019 amb la comèdia Seguí, i també va guanyar a Girona, per un vot, amb Matar el pare. Produccions de Ferro ha duit els dos textos en forma de lectura dramatitzada a uns quants pobles de Mallorca, però el millor regal per a Gost va ser poder participar en el Torneig: “Les premisses i pautes mínimes que et donen per participar-hi són estimulats i ajuden a canalitzar les idees, almenys a mi. És un joc en què acceptes que hi ha una part que no depèn de tu: el públic és qui té la paraula i els actors es faran seu el text”, apunta. A més, diu que aquest combat és una “bona manera de descobrir noves veus, perquè potser hi ha persones que es mouen dins el món de les arts escèniques que no s’han atrevit a fer la passa d’escriure”, explica.

La penúltima guanyadora del Torneig fou Mar Pla, amb Mami-fera. L’autora no volgué anar a Girona i tampoc ha fet res amb la dramatúrgia, però assegura que un dia arribarà l’hora de posar fil a l’agulla: “Tenc molt d’afecte al text perquè és molt personal i sortí de molt endins. Encara no ha arribat el moment, però alguna cosa en faré”, diu.  

El futur del combat

En l’edició d’enguany, els autors convidats al Torneig són Agnès Llobet, Miquel Mas, David Mataró i Marina Collado. La primera semifinal serà divendres, 14 de gener, i la segona, dia 15. La final està prevista per al 22 de gener. Les funcions seran al Mar i Terra. “Pens que al Torneig de Dramatúrgia encara li queda vida”, diu Toni Gomila, que apunta que ha parlat amb Jordi Casanovas per treballar amb altres fórmules. “Està clar que ha d’evolucionar perquè no es gasti. Jo crec que es veurà de manera natural”, explica el de Produccions 

de Ferro. Joan Fullana considera que el Torneig està “suficientment consolidat” perquè alguna institució es comprometi a treballar amb l’obra guanyadora. No obstant això, com que és el públic qui vota i mai se sap com seran els textos que s’hi presenten, entén que això no passi perquè és mal de fer comprometre-s’hi. “En tot cas, pens que és hora que hi hagi un al·licient més a part del fet festiu. No ens podem oblidar de la creació”, comenta. Sigui com sigui, molta merda als autors que es veuran les cares el cap de setmana que ve.