El Torneig: arriba el glamur

PalmaAntonio Miguel Morales amb El temps de les agulles i Bon al·lot, de Marta Sánchez, varen ser els guanyadors de les dues semifinals de l’XI Torneig de Dramatúrgia, que, com és habitual, tindrà lloc al seu cau de sempre, el teatre Mar i Terra. Serà el dissabte que ve quan ambdós lluitaran per posar un peu a la gironina Temporada Alta, on ja han guanyat Marta Barceló i Laura Gost, i també han arribat a la gran final Bernat Molina, Sergi Baos i Xisco Rosselló. Dit això, que hauria de ser el final d’aquesta cronografia dels fets, començarem pel principi. És a dir, pels presentadors, que per a l’ocasió són dos, Bel Albertí i Miquel Mas Fiol, segons ells, perquè Produccions de Ferro no té suficient pressupost per pagar el caixet del Casta, que seria qui realment hauria agradat a Rafel Brunet. Un petit exemple de la llendera dialèctica de la parella és que tampoc no va tenir pietat amb el director de Temporada Alta quan li recordaren que a Mallorca sempre venen actors catalans i a Girona no hi ha la mateixa reciprocitat, no hi va mai cap mallorquí. Els crítics, com ha de ser, també varen tenir ració de fuet, de la mateixa manera que el Principal, tant el de Ciutat com el d’Inca, entre d’altres. La coartada era el glamur. S’ha acabat la misèria i la precarietat al teatre de les Illes, comença el segle d’or per a la dramatúrgia balear. La paròdia va funcionar. Gairebé tothom va riure de valent, menys els afectats de cos present, que no eren gaire. Tan sols dos, encara que estic segur que també varen riure, o varen fer com si ho fessin. La majoria de la nombrosa resta de damnificats es varen perdre la possibilitat de rebre en viu i en directe. Es veu que tenien coses millors a fer.

Començà l’XI Torneig de Dramatúrgia amb el combat entre Medusa, de Josep Ramon Cerdà, i El temps de les agulles…, d’Antonio Miguel Morales, protagonitzades per Muminu Diallo i Mamen Duch, i Aleix Melé i Sara Sánchez, respectivament. La primera, una alambinada al·legoria del quadre de Géricault El rai de la Medusa i el restaurant Medusa, de la Platja de Palma, que es va esbucar i va causar la mort d’una jove cambrera senegalesa. Una història amb molt recorregut per la gran quantitat de temes que conrea. Difícil per a aquest format, que és el que és. El temps de les agulles és tendre, una evocació a la mare morta per part d’un fill homosexual, que rememora la seva existència amb la mare comprensiva i el pare militar. Tòpics, però ben embastats i amb una interpretació de Melé superba. El públic dictaminà.

A la segona jornada, les dones varen ser les protagonistes del desafiament. Sempre és així. Rebeca del Fresno i David Marcé varen ser els encarregats d’interpretar Animal fluorescent, de Carla Nyman. La història d’un amor impossible, entre un docent i una alumna, una My fair Lady bastant més complicada, més fàcil de reconèixer i creure-se-la, amb molt recorregut i possibilitats de créxier. Al segon torn, Marta Sánchez, des de Nova York, ha vingut per mostrar aquest Bon al·lot, que interpretaren de meravella Miquel Gelabert i Pau Vinyals, que finalment es va convertir en l’altre finalista de l’edició. La relació entre un home, fadrí i major, amb el seu ca. Impecable, àgil, divertida, trista i amb un as a la màniga final per arrodonir-la.

PS: Com deien els clàssics, continuarem informant.