L'ARA Balears, amb els que fan un país millor
El diari reivindica el periodisme de qualitat i celebra els projectes que milloren el país en una gala amb l'assistència de moltes de les personalitats més representatives de la societat, la política i l'economia illenques
Palma“Ara no sé si començar saludant els qui pronosticaven que no en faríem un i molt manco dos. Hola, en feim 10”. Així, la directora de l’ARA Balears, Cristina Ros, va començar dijous el discurs de la celebració del desè aniversari del diari. La presidenta, Francina Armengol, que va tancar l’acte amb un parlament, el va acabar amb un reconeixement al mitjà: “Vosaltres xerrau clar i català, i les dues coses són molt benvingudes en aquesta terra”. Per ventura va ser la calor estiuenca, el sentiment compartit de felicitat per la celebració, però l’alegria va impregnar tot l’acte, esquitada per la música melancòlica –i amb alguna nota apocalíptica– de la debutant Júlia Colom, que l’endemà treia el seu primer disc. Val a dir que la festa, conduïda pel periodista Toni Mateu, també va ser la gala d’entrega dels Premis ARA Balears, recuperats després de tres anys d’aturada.
A més d’alegria, però, a Es Baluard s’hi respirava un ambient preelectoral. A banda d’Armengol hi varen assistir membres destacats de gairebé tots els partits amb representació parlamentària que competeixen a les eleccions del 28-M. Hi eren, per exemple, Marga Prohens (PP), Lluís Apesteguia (MÉS), Juan Pedro Yllanes (Podem) i Josep Melià (El Pi). La presidenta del Consell, Catalina Cladera, va ser una de les moltes assistents que es va entretenir amb la paret plena de portades de l’ARA Balears que guarnia una de les sales del museu. També hi anaren el president del Parlament, Vicenç Thomàs, i la delegada del govern espanyol, Aina Calvo. En total hi havia uns 300 convidats, incloent-hi moltes de les personalitats més representatives de la societat i l’economia illenques.
A tots els assistents, Cristina Ros els deixà clara la voluntat de l’ARA Balears: “Un turisme sostenible, una major justícia social, el feminisme, la cultura i la llengua pròpia, l’educació pública i de qualitat, i el respecte al territori i al medi ambient són els principis pels quals va apostar i ha mantingut el diari”. “Hem alertat cada vegada que hem vist perillar aquests principis, amb valentia”, afegí. Esther Vera, la directora de l’ARA de Catalunya –un “diari germà”, com digué ella mateixa–, destacà que l’ARA Balears és “independent i fa el seu camí”. Vera volgué incidir en les característiques principals del periodisme que exerceixen les dues capçaleres: “Lliure i compromès; periodisme valent que té un cost i que nosaltres assumim”.
Cinc premiats
Amb motiu de l’aniversari, aquest any hi ha hagut una categoria nova, un Premi Especial 10 anys, que es va atorgar a Antònia Font i que Cristina Ros va lliurar als músics Joan Miquel Oliver, Jaume Manresa i Joan Roca. La directora els agraí “posar música i lletra a uns valors que compartim”, mentre que Oliver reivindicà la llengua. “No n’hi ha molts, de cantants catalanoparlants que cantin en català. Els joves que facin el que vulguin, primer de tot, però s’ha de tenir en compte que per poc que hi poden guanyar, els altres hi perdem molt”, digué. També explicà una anècdota que va fer riure, o com a mínim somriure, tota la sala: digué que s’havia trobat a l’entrada el catedràtic Damià Pons –membre del Consell Editorial de l’ARA Balears–, que havia tingut de professor: “I sempre deia que era l’únic alumne a qui no sabia si posar un 0 o un 10”.
Catalina Sbert lliurà el Premi d’Educació Bartomeu Picornell a la directora del CEIP Norai, Laura Aguiló, que posà en relleu les persones que “han aportat i millorat els nostres projectes”. A més, però, el jurat havia acordat també una menció especial per a ‘La forma dels somnis’, un projecte de llengua i literatura de la UIB escollit per “contribuir a minvar l’estigma social que encara va lligat a la salut mental”, va dir Sbert. Lluc Covas, usuari del servei, va protagonitzar el moment més emotiu –i aplaudit– de l’acte quan llegí un text, escrit per ell mateix, sobre com se sentia sovint rebutjat i tractat com si fos un monstre. “De vegades, el monstre és el món on vivim”. El Premi Toni Catany va ser per al Formentera Fotogràfica, un festival que també ha fet una dècada i perilla perquè el Consell de Formentera li ha retirat el suport. El presentador de l’esdeveniment, Toni Mateu, va fer pujar els directors del festival, Francesc Fàbregas i Marina Feliu, i els lliurà el guardó el director de la Fundació Toni Catany, Antoni Garau.
El Premi a l’Acció Social va ser per a l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears. La subdirectora del diari, Maria Llull, va entregar el guardó a la presidenta de l’entitat, Catalina Rosselló. “Els sahrauís són els nostres refugiats”, va recordar ella amb un to reivindicatiu, i va insistir en el fet que el projecte va néixer “amb dos objectius molt clars: el polític –per cercar suport i aconseguir que els sahrauís puguin tornar a la seva terra– i també l’humanitari, que pren forma a través de projectes de cooperació”.
El Premi a la Iniciativa Econòmica reconegué la Fundació Deixalles. Francesca Martí, que n’és la directora, recollí el guardó de la mà del president del Consell Editorial del diari, Pere Soberats. Martí volgué “posar en el centre” les persones –en paraules seves– per tal que “puguin tenir segones oportunitats i dignificar la seva situació”
La música de Júlia Colom i el guitarrista Martín Leiton acabà de tancar la part més formal de l’acte. Però les converses –moltes sobre la cursa electoral– continuaren a la terrassa del museu, regades amb algunes copes i un poc de picada per fer coixí.