Tots estimem Teresa Cunillé

BarcelonaL’actriu Teresa Cunillé va fer cent anys el 22 d’octubre. Tots aquests dies ha estat tan emocionada que li ha semblat que volava, que l’estima que ha rebut de per tot arreu l’han fet sentir que la portaven “com un ocellet”. I aquest dilluns al vespre ha rebut un gran homenatge a l'escenari on més ha treballat, el del Teatre Romea. “Me l’heu feta molt grossa! Estic tan emocionada que gairebé no em surten les paraules, no sé què dir-vos de tan orgullosa que estic. Tinc la cosa posada a dins, i no sé si tinc ganes de plorar o ganes de riure”, ha dit Teresa Cunillé a la cloenda de l’acte. “Gràcies! Us ho agraeixo molt, no sabeu el bé que em feu!”, ha subratllat l’actriu, abans que tota la platea l’ovacionés dempeus. 

Vestida de gala per al seu homenatge, Teresa Cunillé era una mica l’àvia de tots els assistents, entre els quals hi havia molts companys de professió com Rosa Vila, Fina Rius, Núria Hosta, Muntsa Alcañíz, Ariadna Gil, Enric Majó, Lluís Marco, Pep Munné i Pep Saiz. No hi van poder ser, però li han volgut enviar un record altres actors com Abel Folk, Pere Ponce i Nausicaa Bonnín. L’acte l'han presentat Lloll Bertran i Jaume Vinyes, i s'ha projectat un documental breu de la periodista Maite Guisado sobre la trajectòria de Cunillé per a TVE que va posar de manifest que darrere el seu somriure dolç i la seva bonhomia hi havia hores i més hores de feina, durant molts anys al costat del seu marit, Domènec Vilarrasa, amb qui va tenir la companyia del Romea.

De la seva feina, Bertran i Vinyes han dit que era “implacable en la comèdia” i “impressionant en el drama”. I dos grans actors que van debutar amb ella, Josep Maria Flotats i Sílvia Munt, n'han subratllat la generositat i com els va donar confiança quan corrien el risc que els devorés el pànic escènic. Un refredat ha impedit que Flotats fos a l’acte, però ha enviat un missatge que ha llegit el seu col·lega Pep Planas. Flotats ha recordat com dècades després del seu debut al Teatre Guimerà va fitxar Cunillé per dirigir-la a L’Autèntic Oest al Teatre Tívoli, i que el setze de març d’aquest any va viure una jornada històrica quan Cunillé va assistir a una funció de La disputa, i el públic la va ovacionar.

Feia més de vint anys que Sílvia Munt no sortia a parlar damunt un escenari. Ho ha fet perquè per a ella Cunillé sempre serà “la meva dida”, per com en va tenir cura, dins i fora del seu paper, en un muntatge de Romeu i Julieta en el qual ella sortia a l’escenari “acollonida”. També ha intervingut l'últim director amb qui Cunillé va treballar, Francesc Nel·lo, que diumenge va fer 93 anys. Nel·lo ha recordat la consciència, la compenetració i l'amor amb què van tractar les obres de Sagarra i "l'aventura de retrobar el Rusiñol modernista a El jardí abandonat". Per últim, Àlex Casanovas, com a president de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), ha recordat que Teresa Cunillé va formar part de "l'star system català" en un moment en què fer-se famós era més difícil perquè no existien les xarxes socials. "S'arribava a aquest estatus després de demostrar la feina que feies", ha dit Casanovas. A més a més, l'acte ha servit per reivindicar el monòleg que Cunillé va fer amb els tangos dels papers de Sagarra que havia interpretat, al qual ara Anna Güell, Lali Barenys i Mariona Sagarra donen una nova vida al Teatre la Gleva fins al deu de novembre.