Amb tots els honors... un concertàs!

En un país com el nostre, poc procliu al reconeixement propi i més pendent d’enlluernaments que venen de l’espai exterior, caldria agrair la meritòria tasca de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC) i de qui fa 23 anys que n’és el director artístic. 30 anys de JONC i, des del 2001, el lideratge de Manel Valdivieso ens haurien de fer sentir més que orgullosos. I no tan sols per la presència de la formació i pel bon ofici de la batuta de Valdivieso, sinó per la vitalitat encomanadissa que al llarg de tres decennis ha dut programes de gran atractiu arreu del territori.

El concert de dilluns al Palau de la Música confirma aquest entusiasme. En aquesta ocasió amb un programa sensacional. Una primera part amb la primera audició entre nosaltres de la versió orquestrada del ballet de Robert Gerhard Soirées de Barcelone. I una segona part amb les Glosses sobre temes de Pau Casals, de Ginastera; la suite Mont Juic, de Benjamin Britten, i finalment l’estrena d’una pàgina tan sàvia com el seu compositor: Danses i cançons per a un aniversari, d’Antoni Ros-Marbà, una suggerent peça del músic de l’Hospitalet de Llobregat escrita ad hoc per a aquesta celebració.

Una vegada més, la carismàtica i entusiasta direcció de Valdivieso ens fa pensar que necessitem molt més la seva presència, amb la JONC o sense. El gest clar, el bon equilibri entre seccions i l’atenció als joves músics que té al davant han esdevingut una nova lliçó d’uns dels millors directors de casa.

La tria del repertori no podia ser més adequada. (Re)descobrir els valors de la música de Gerhard, evocar el mestratge de Casals a través de Ginastera o revisitar l’amor cap a Catalunya en general i Barcelona en particular a mans de Benjamin Britten ens fa pensar que tenim encara molt a descobrir entre el nostre patrimoni musical. Per no parlar del permanent mestratge de Ros-Marbà en tot el que ha fet i que culminarà la temporada vinent amb l’estrena al Liceu de Benjamin at Portbou. De moment, les Danses i cançons per a un aniversari amb tocs de Mompou confirmen que és un honor ser partícip de la cultura d’un país amb gent com la que ocupava l’escenari del Palau de la Música, revestit (no podia ser d’altra manera) d’un aniversari que ha de tenir continuïtat, com a mínim, trenta anys més.