Tots els mons de Guillem Frontera, en un llibre

PalmaA la contraportada del llibre Guillem Frontera. Un escriptor, un món s’hi diu que els trenta-tres autors que hi han participat tenien un mateix objectiu: “Abastar la multiplicitat d’elements vivencials, estètics i ideològics que formen el món literari que Guillem Frontera ha anat construint al llarg de prop de seixanta anys”. Un objectiu que a priori podria semblar com a mínim agosarat, atesa la magnitud de la trajectòria de l’autor, però que ha estat assolit de manera més que destacada en les més de cinc-centes pàgines que aplega el volum, en què poden trobar estudis sobre gairebé totes les facetes i sobre gairebé totes les obres que han fet de Guillem Frontera un dels noms propis de la cultura balear del darrer mig segle. O, en paraules del coordinador del volum, el catedràtic Damià Pons: “Un professional molt solvent de la cultura”. Afegeix Pons que “aquesta professionalitat ha duit Guillem Frontera a fer molta feina, molta més que un funcionari o un ensenyant que té un horari i un sou fixos cada mes. I això és una cosa molt important d’ell, aquesta voluntat de ser professional”.

Tot va començar amb la proposta que el mateix Damià Pons va fer, l’any 2021, a la Fundació Mallorca Literària de dedicar unes jornades a l’obra de Guillem Frontera, qui és també col·laborador de l’ARA Balears. “Varen ser dos dies de conferències i ponències, però, tot seguit, vaig entendre que es tractava de donar-li perpetuïtat”, explica l’escriptor, “i vaig pensar de fer un llibre totalitzador d’en Guillem Frontera. Ell s’autoanomena un ‘toter’ perquè ha fet moltes coses, i jo trobava que això s’havia de posar en evidència”. Una vegada ideat, Miquel Campaner, editor d’Ensiola i amic i col·laborador de Frontera, s’hi va afegir. La següent tasca va ser fer un llistat de col·laboradors i temàtiques, que eren gairebé infinits. Al volum final s’hi recullen textos centrats en obres concretes, com poden ser l’article sobre Els carnissers, que signa Jordi Coca o el que Sebastià Bennàsar dedica a “una novel·la marsupial per inaugurar el noir illenc” com és La ruta dels cangurs. També n’hi ha d’altres, però, que reflexionen sobre qüestions concretes lligades a l’obra fronteriana, com poden ser els paisatges, l’art o la religió. Tanmateix, en manca un, d’article, el que el mateix Damià Pons tenia previst escriure sobre la presència de la política als textos de Guillem Frontera i que, per falta de temps, no va poder acabar. “No sé si l’arribaré a escriure mai, però les notes les tenc preses”, afirma entre rialles.

Els trenta-tres col·laboradors que han participat de manera voluntària, sense rebre cap mena de remuneració, a donar forma a aquesta completa radiografia de l’obra de Guillem Frontera són de diferents procedències i generacions, un fet que contribueix a subratllar la profunditat de la petjada de l’autor de Tyrannosaurus o Sicília sense morts a la literatura catalana. “La més jove pot ser que sigui na Llucia Serra, eivissenca que viu a Manacor, que deu tenir uns trenta anys”, afirma Damià Pons, “i a l’altre extrem hi tenim venerables escriptors de la generació dels 70 que han fet les seves aportacions. Un d’ells, però, no ha pogut veure el volum editat; és Llorenç Soldevila, que ens va deixar ara fa un any”.

Una vintena dels participants són mallorquins, set són catalans i n’hi ha dos del País Valencià, dos d’Eivissa i un de Menorca, illes amb què Guillem Frontera ha tingut molta relació, com demostren els textos de Fanny Tur i Miquel Àngel Maria. A més, hi ha aportacions de professors universitaris com els mallorquins Guillem Colom i Cèlia Nadal, que treballen a universitats de Glasgow i Siena respectivament, o Xavier Pla, filòleg i professor de la Universitat de Girona, que ha escrit un text sobre l’impacte de la censura franquista en l’obra de Guillem Frontera. “Novel·la maligna”, “filosofastro barat”, “un aire que fa pudor d’homosexualitat”, “una novel·leta” o “l’autor deu ser un renegat” són paraules que apareixen als informes de lectura de diferents llibres de Guillem Frontera. Mereixen especial atenció els de Tyrannosaurus, un llibre que va ser qualificat de no autoritzable. I és aquest títol un dels que, precisament, anomena Damià Pons a l’hora de destacar una altra de les qualitats de l’escriptor d’Ariany que queden recollides a Guillem Frontera. Un escriptor, un món: la intuïció.

Intuïció literària envers la realitat

“En algunes de les seves obres, molt especialment a les de les primeres èpoques, va tenir una intuïció enorme a l’hora d’explicar la realitat de Mallorca”, relata el coordinador d’aquesta publicació. “Quan escriu Els carnissers té vint-i-quatre anys i l’escriu en un context cultural on hi ha pocs llibres i articles que reflecteixin el canvi que ha experimentat la societat, l’arribada de la nova burgesia formada amb els empresaris turístics en el moment de la decadència dels propietaris rurals. Ell va ser capaç d’explicar que passava allò en aquell moment, com ha estat capaç d’intuir un dels grans temes politicosocials dels anys posteriors: l’abús de menors que tractava a Tyrannosaurus, o la corrupció moral a l’hora de participar d’una societat de consum. Tot això dona grandesa a una obra que està sempre ben escrita i que sempre té lucidesa i eficàcia estilística”. Unes qualitats que l’han duit a convertir-se, també, en objecte d’estudi als centres d’ensenyament, com molt bé reflecteix el professor Francesc Figuerola i Villalonga a l’article que li dedica al llibre, en què parla de la discreció i la cordialitat de Guillem Frontera, un home “de mirada atenta i paraula reposada” que ha estat “provocador de consciències a partir de l’humor i de la ironia”. El títol d’aquesta aportació del professor Figuerola ben bé podria servir, també, per batiar aquest complet recull coordinat per Damià Pons: Guillem Frontera, el mestre que fa escola.