'Tots ocells': la tragèdia del somni de la pau a Israel

Oriol Broggi torna a Wajdi Mouawad. Tots ocells és la sisena creació de Broggi sobre les obres d’aquest libanès fill de la inacabable confrontació bèl·lica de l’Orient Mitjà radicat al Canadà durant anys i actualment director del Théâtre de la Colline de París, on el 2017 es va estrenar Tous des oiseaux. Broggi torna a Mouawad, i Moauwad torna a la tragèdia permanent entre jueus i palestins, ara de tremenda actualitat, en una poderosa proposta que el públic dempeus peu va aplaudir a bastament i que ha exhaurit totes les localitats fins al 28 de juliol (sí que n'hi ha per a les funcions de setembre i octubre).

Tots ocells té el flaire i el detonant dramàtic d’aquella demolidora Incendis amb què vam descobrir l’autor i s’aixeca sobre una història d’amor impossible, com la de Romeu i Julieta. L’amor que passa per sobre dels conflictes històrics i el dolor dels que són incapaços de superar el passat. Etian és un jove jueu novaiorquès que estudia el genoma humà; en una biblioteca coneix la Wahida, una noia d’origen àrab de qui s’enamorarà i amb qui emprendrà un viatge a Israel a la recerca de l'autèntica història del seu pare.

Tots els elements característics del teatre de Moauwad emergeixen en aquesta funció de quasi quatre hores que passen volant. El viatge iniciàtic, la recerca de la identitat, els orígens, el radicalisme, la confrontació entre ciència i ànima en una història intima que, reflectint posicions individuals, amplifica els conflictes socials i polítics que separen dos pobles tan propers i que ens colpeixen amb l’anònima immensitat de les seves penes.

És una tragèdia contemporània amb un impecable repartiment i una posada en escena que, un cop més, reivindica l'esplèndida austeritat de les pedres centenàries embolcallades amb un magnífic treball d’imatges de vídeo (Francesc Isern) i en streaming i l'expressiva il·luminació de Pep Barcons.

En un repartiment de luxe, Guillem Balart i la sorprenent, magnifica, Miriam Moukhles representen la possibilitat d’un somni de pau; Joan Carreras i Clara Segura són la fúria intolerant dels pares; Xavier Boada, l’humanisme i la solidaritat d’un avi que guarda un gran secret; Marissa Josa, la irreductible àvia víctima de la seva pròpia radicalitat; Marcia Cisteró i Xavier Ruano, els secundaris imprescindibles per definir el context. La direcció d’Oriol Broggi és sòbria, sense renunciar als efectismes sonors, i especialment encertada en la direcció dels actors en les escenes de confrontació. Al setembre tornaran. No es perdin aquest exultant àpat de teatre.