Caamaño&Ameixeiras: “A tots ens preocupa el mateix: trobar l’amor, entendre la mort i viure-la en pau”

PalmaDesprés d’irrompre a l’escena de la música tradicional gallega i presentar-se al món amb el disc Aire l’any 2021, Caamaño&Ameixeiras –el duet gallec format per Sabela Caamaño (acordió cromàtic) i Antía Ameixeiras (violí i veu)– presenten Quitar o aire (Raso Estudio, 2023), un àlbum molt més conceptual que l’anterior, “inspirat en la ritologia popular gallega”. Elles tancaran la part musical del festival La Lluna en Vers que organitza la Fundació Mallorca Literària, i ho faran amb un concert a la Casa Museu Llorenç Villalonga, a Binissalem, dia 30 d’agost (21 h).

“Aquest disc és molt diferent de l’anterior, és més conceptual. Hem fet una investigació profunda sobre la ritologia popular gallega i tot el disc està inspirat en això. Rituals de màgia eròtica, temes sobre la mort, rituals per netejar i purificar l’ànima… Aquest és el paisatge del disc i així és també el directe”, expliquen les gallegues, que asseguren que vetllen per oferir concerts propers al públic. A més, disposen d’un equip que no aturen de mencionar, “perquè dona sentit a tota l’estètica del projecte”: Melania Freire a la direcció creativa, Judith Adataberna a la direcció d’art i escena i Laura R. Iturralde al disseny d’il·luminació.

Així mateix, comenten que el professor i escriptor Rafael Quintía ha estat la persona que ha dirigit la investigació entorn de la cultura popular gallega, un univers pel qual s’han sentit íntimament fascinades. El procés creatiu ha estat compartit en tot moment (des d’anar juntes als arxius a començar a fer sonar els instruments) i tenen la sensació que la part conceptual i la part musical han anat encaixant “de manera molt orgànica” i a poc a poc: “Nosaltres teníem algunes idees melòdiques que volíem desenvolupar i, paral·lelament, va anar sortint el concepte respecte d’aquesta saviesa popular i tot va anar encaixant. Vàrem preparar les lletres, que algunes les hem agafat de cançons que ja existien i d’altres són nostres, i el concepte va trobar la música. La creació d’aquest disc ha estat com un enigma que hem anat desxifrant”, manifesten.

Per les gallegues, tocar a Mallorca és especial perquè els primers sons d’aquest disc van aparèixer a l’illa, durant una residència a Suralita, a Manacor. “Vàrem estar una setmana fent-hi feina i va ser intensíssim, passàvem tot el dia tocant, llegíem, venien amics que ens donaven la seva opinió… A més, aquells dies hi havia una onada de fred, però va ser idíl·lic igualment”, recorden.

El títol del disc, Quitar o aire, ja permet intuir l’univers que s’amaga en les cançons: “Aquesta expressió fa referència a un mal que et contagia un mort, un mal que se’t fica al cos i et deixa sense ganes de viure. Per treure-te’l, has d’anar a la sàvia del teu poble i has de fer un ritual purificador. Volíem parlar de tot això, de tot aquest patrimoni immaterial que moltes vegades la gent no coneix”, diuen. Per això, en aquest disc apel·len ara al ritual purificador, a la paraula precisa, a la saviesa ancestral.

Nova dimensió musical

Diuen que aquest disc té “una capa de profunditat superior” al disc anterior: “És més personal, més visceral i un canal per mirar cap endins, sense oblidar el coneixement comunitari i la importància de la comunitat”. Amb tot, viuen aquesta nova dimensió musical com una evolució de la seva carrera, en un moment en què es troben més madures com a artistes: “El primer disc era un conjunt de cançons que ens feien vibrar i amb què connectàvem emocionalment; ara, després d’haver trobat el so del duet, hem pogut treballar amb una cosa més profunda i genuïnament nostra”.

Dins l’escena musical, asseguren que se senten molt “volgudes i estimades”. Totes dues han format part de conjunts i associacions de música tradicional des dels cinc anys i, a més, han estudiat música acadèmica. Tenen la sensació que al públic li agrada el que proposen des de l’escenari perquè “sempre hi ha connexió i un feedback meravellós”, encara que en aquests darrers temps la seva música soni “menys alegre i més fosca i íntima”: “Al final, per més o menys desenvolupada que tinguem la nostra espiritualitat, a tots ens preocupa el mateix: trobar l’amor, entendre la mort i viure-la en pau, purificar l’ànima, curar-nos de les malalties. Sigui on sigui que anem d’Europa [han passat per Bèlgica, Alemanya i Àustria], arrenca un diàleg amb la gent, la proposta és ben rebuda perquè es percep com alguna cosa autèntica, universal. Sí, cada lloc, país o territori té els seus mites, els seus rituals, poden canviar detalls i maneres, però l’essència és la mateixa”, diuen. A Binissalem, tocarà ballar, cantar i escoltar per netejar l’ànima, curar-se i trobar l’amor.