Tots Sants: la festa ancestral que connecta vius i morts

PalmaLa cultura de la mort a les Balears s’ha desenvolupat a través de ritus i col·lectivament en la celebració de la festa més important de la tardor, el dia de Tots Sants. Aquesta importància es reflecteix en la quantitat de costums i tradicions que l’envolten. Costums que tenen uns components que es mouen entre la devoció i el respecte als avantpassats i la celebració de la por lligada a l’obscuritat de la mort. Les cançons de Mort, el refranyer, i les tradicions lligades a Tots Sants han generat un patrimoni immaterial que es fa palès en la importància de la cultura de les Balears.

La festa d’avui es pot considerar que té dos aspectes: alegroi i bauxa al matí i greu i sever l’horabaixa. Es creu que la primera part de la festa és dedicada als vius, i la segona als difunts car, el dia dels difunts, és l’endemà de Tots Sants.

A la nostra societat, on els morts han estat venerats tradicionalment com a protectors de la llar, la celebració arriba en un moment de l’any, l’inici de la tardor, en què la natura sembla morir: comença el temps fred, les nits són cada cop més llargues, cauen les fulles dels arbres i la terra sembla esmorteïda.

A les illes, les tradicions de tipus religiós, les misses i les pregàries, es complementen amb d’altres més alegres com són el costum d’obsequiar els infants amb rosaris fets de dolços i fruites confitades, i les postres típiques d’aquestes dates. Tot i així el costum és estès sigui el de dur flors a les tombes dels difunts per aquesta diada que, no obstant això, és relativament modern, no fa més d’un segle que va iniciar-se.

Orígens de la festa

L’herència celta conserva tradicions amb el fet de morir

La festa de Tots Sants sembla que havia adquirit més importància entre els pobles celtes que entre els llatins, i que té més aviat un sentit ramader que no pas agrícola, ja que pels pobles nòrdics sobretot en aquesta època de l’any és quan acorralaven el bestiar després d’haver passat tot l’estiu pasturant per la muntanya.

El culte als difunts era una part fonamental del sistema de creences dels antics celtes, i encara avui tots els pobles d’arrel cèltica conserven una gran varietat de tradicions relacionades amb el fet de morir.

L’1 de novembre celebraven les festes del Samain o Samuhin, la festa celta en honor dels morts. Els dies del Samain obrien el període d’obscuritat i es consideraven un “temps fora del temps”, entre les dues meitats de l’any. Un moment màgic i especial en què les terres de l’altre món obrien les seves portes i els seus habitants entraven en contacte amb el món dels humans.

Tradicions

Sa Trencada a Eivissa o les bubotes a Mallorca i Menorca

A Menorca, segons el Costumari català, durant les vetllades de tardor i d’hivern, embolicar-se amb el llençol fins a un tros més amunt del cap, a fi de dissimular l’estatura i simular la testa amb una canya i un fanalet encès al cap era costum. Aquests fantasmes sortien pels carrers solitaris per tal d’espantar els passants. Antigament, es creia sacrilegi aquest divertiment del dia 1, el dia dels difunts i la novena, i es creia que el qui s’hagués lliurat hauria estat mort a l’acte. El costum també s’havia practicat a Mallorca on la fantasma era qualificada de bubota.

Un altre de les anècdotes es recull a Mallorca a on l’església convidava els campaners a menjar bunyols i sopes mallorquines, l’àpat es feia al campanar mateix entre el repic de les campanes.

Antigament a Mallorca també era costum fer dejuni el dissabte de Tots Sants i resar el saltiri. La revetlla de Tots Sants és coneguda com la Nit de les Ànimes, ja que hi ha la creença que és en aquesta data quan les ànimes dels avantpassats tornen a les llars on han viscut.

Per això era costum encendre espelmes i altres llums de flama, sovint a l’interior de càntirs i fruits del temps, com les carabasses, que s’acostumaven a decorar i que es col·locaven a la porta de la casa, a les habitacions o a la cuina perquè les animetes trobessin el camí. També s’encenia la foganya perquè s’escalfessin, s’obrien portes, es posava un plat més a taula parada pel difunt, i fins i tot, es deixava un llit preparat i calent per si volia colgar-se, amb el cobertor obert, explica el Tradicionari #01 fet per la casa Pare Ginard de Sant Joan.

La festa de ‘Sa Trencada’ a Eivissa era també un costum molt arrelat, fer trencada de pinyons i fruits secs al bosc o a les cases en companyia de familiars i amics, era una festivitat que s’ha vist deixada de banda en els darrers anys per altres tradicions.

La celebració de la Nit de les Ànimes també propiciava, en alguns indrets, processos carnavalesques, amb representacions dels esperits que la tradició popular ha creat al llarg del temps: fantasmes, ànimes en pena, i altres éssers. Aquesta expressió de la dimensió terrorífica de la festa és la que connecta més avui dia amb les celebracions de Halloween anglosaxó. Actualment s’ha estès el costum de fer la ronda per les cases del veïnatge, però ni la capta de llepolies ni les processons amb fresses no són alienes a tradicions autòctones.

Infants

Apropar l’experiència de la mort als més petits

En la tradició catalana de Tots Sants, i també en moltes d’altres com d’anglosaxona, els infants tenen un paper destacat i actiu en aquesta celebració. Aquest tret de la festa es podria explicar com l’intent d’apropar l’experiència de la mort als infants d’una forma lúdica i adequada a les seves potencialitats de comprensió. La relació entre els vius i els morts és viscuda lúdicament per part dels menuts de la família, sobretot, durant la nit del dissabte de Tots Sants. En aquesta vesprada les fresses i els personatges com en banyeta verda i les jaies-bruixes de les rondalles han estat els elements habituals d’aquesta celebració.

La mort ofereix una aproximació amb matisos diversos, des del misteri a la por, d’una banda, a l’enyorança dels éssers estimats i l’esperança de retrobar-los per un dia. Segons la tradició, la Nit de Tots Sants o Nit de les Ànimes era el vespre en què les ànimes es tornaven a les seves cases a visitar els vius, i per això, era habitual deixar-los llums encesos i petits presents.

A pobles com Sant Joan a Mallorca, està documentat el costum d’amagar en un forat de les parets les dents de llet caigudes dels infants, ja que es deia que temps després en esser morts, tornarien a la seva casa la nit de Tots Sants per a cercar-les. En aquests dies els infants també són obsequiats amb llepolies com rosaris o fruita confitada. Una tradició que més ha perdurat.

Halloween vs Tots Sants

La festa de Halloween, certament, ha envaït els pobles i ciutats de les Illes, les disfresses, les carabasses i els infants porta a porta recollint caramels és ja una tradició a les Balears? En tot cas, és una festa molt arrelada al món anglosaxó que parteix dels mateixos orígens que el de Tots Sants europeu i amb el qual comparteix molts dels costums. En són exemples les fogueres, les històries de por, l’acapte de llepolies, la decoració de fruita de temporada. Avui dia es considera que Halloween és una festa nord-americana que s’ha introduït a Europa per la influència de la cultura popular i els mass media. No obstant això, es tracta de la mateixa festa originària del món celta i que fou importada pels immigrants irlandesos a mitjan segle XIX als EEUU i al Canadà i que es popularitzà gràcies al cinema i a la televisió. Una festa doncs, d’anada i tornada entre els dos continents i que ha quedat desvirtuada en una espècie de carnestoltes temàtic.