‘Tout va bien’, un interrogant davant la passivitat

PalmaAmb la proclama que Zygmunt Bauman deixà com a part del seu llegat ideològic, “la crisi dels refugiats és la crisi de la humanitat”, i avantposant els articles 3 i 14 de la Declaració dels Drets Humans, l’Espai H.C. de Lluc Fluxà ha penjat el Tout va bien com a títol d’una exposició i un complet programa reivindicatiu. Tout va bien és una ironia o necessita un interrogant. És, en tot cas, una manera de despertar consciències i unir-les al ‘volem acollir’ que s’ha sentit i se sent arreu davant la passivitat dels estats que formen la Unió Europea.

Nou artistes i una intervenció de la mateixa Lluc Fluxà han deixat les seves obres per a l’exposició que l’Espai H.C., a la plaça Cavalleria de Palma, mostra fins al proper 28 d’abril. El Tout va bien, escrit amb majúscules i en color, és el que es llegeix en tres litografies de l’artista Antoni Muntadas (Barcelona, 1942) i que Lluc Fluxà i Marta Salleras, responsables de la mostra, han aprofitat com a títol. Les creus en pintura i escultura de Víctor Mira (Saragossa, 1949 - Munic, 2003), les peces de roba o de fusta de Teresa Matas (Tortosa, 1947), una projecció de l’artista suïssa Ursula Palla (Chur, 1961), una instal·lació feta amb refugiats a Grècia per Stanley Février (Haití, 1977), escultures d’Astrid Colomar (Palma, 1971) que parlen del dol de la mort (Palma, 1971), dibuixos i peces de Francesc Torres (Barcelona, 1948), d’Alexis Esquivel (La Palma, Pinar del Río, Cuba 1968) i de JEFF (José Emilio Fuentes: Granma, Cuba, 1974) esdevenen una crida d’atenció cap al drama humanitari.

“Va bé tot?”

Lluc Fluxà diu que el Tout va bien de Muntadas i del títol de l’exposició recorden el formalisme de la resposta a la trobada casual: “Va bé tot?”. “Contestes amb un ‘tot va bé’ i ja no et demanen res pus”, recorda la galerista. “S’assembla molt al que fan els estats, mirar cap a un altre costat davant la vulneració flagrant dels drets humans que es viu aquí mateix, a la Mediterrània”. Confessa que és conscient que aquesta qüestió no s’arreglarà amb exposicions, conferències, taules rodones, concerts i performances teatrals, que són les activitats que s’han inclòs en el programa. “Però també sé que no podem quedar impassibles, que qualque cosa hem de fer. Per això, des d’un compromís ferm amb la defensa i la transmissió del caràcter universal dels drets humans, hem volgut fer una crida d’atenció i contribuir a generar un debat i un posicionament entre la societat balear”.

Així, amb la col·laboració de les organitzacions no governamentals PROEM-AID, Sóller amb els refugiats i Fundación Cultura de Paz, amb empreses i institucions com l’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca i amb la participació altruista d’un bon nombre de professionals, Tout va bien va començar el 3 de març, amb la inauguració de l’exposició; continuà dilluns amb la conferència de Federico Mayor Zaragoza, actual president de la Fundación Cultura de Paz, i continuarà amb les taules rodones, al Centre de Cultura Sa Nostra, Realitat imposada. La situació geogràfica i sociopolítica del Pròxim Orient (14 de març), La resposta d’Europa i els drets humans (23 de març) i El camí dels refugiats, les ONGs i l’acollida en el país (6 d’abril al Col·legi d’Advocats de Palma). La plaça Cavalleria, on se situa l’Espai H.C. de Lluc Fluxà, serà el lloc per a la performança teatral La meva Cristina, d’Aina Compte (24 de març), a més d’ Homo Oeconomicos, del col·lectiu cultural Artenativa ( (31 de març). Aquesta placeta, que segurament serà l’espai on cantarà el cor Studium Aureum, en data encara per confirmar, s’envolta de música de rèquiem cada horabaixa de març a les 19 h, que és l’hora en què surten les barques dels emigrants a la recerca de la seguretat i la llibertat anhelades.

Capacitat creadora

En la conferència Refugiats i emigrants: solidaritat per l’art i la paraula, que pronuncià dilluns, Federico Mayor Zaragoza al·ludia a “la capacitat creadora de l’espècie humana” com una via per desenvolupar estratègies de solidaritat amb les persones que es veuen obligades a abandonar els seus països. Ho va fer després d’elaborar una profunda i contundent crítica de les polítiques de la Unió Europea i de les que està engegant Donald Trump des que prengué possessió de la presidència dels Estats Units.

“La gent compleix amb els seus deures, els que no compleixen són els governants”, va reconèixer Mayor Zaragoza pràcticament en començar la seva intervenció, just després que Lluc Fluxà digués que “no hem de tenir por d’ofendre els polítics. Això no va bé”.

Qui va ser director general de la Unesco entre 1987 i 1999 no es va estar de citar Albert Camus quan va escriure “Els menyspreo perquè, podent fer tant, s’han atrevit a fer tan poc”. Federico Mayor Zaragoza advertí que aquesta passivitat dels governs ens dona la mesura “del llegat que deixarem als nostres descendents. Hauríem d’anar vius”. Es va mostrar partidari de desenvolupar i fer efectiu un vertader feminisme, dels qui defensen “el desarmament per al desenvolupament” i de passar de les paraules a l’acció, “ja que amb aquesta finalitat es va crear la Unesco”.

Així mateix, va posar especialment l’accent en l’educació, va fer una lloança de la pedagogia de la República i de l’educació en els valors: “No hem de confondre la capacitació amb l’educació. El sistema actual sembla fet per a la capacitació més que no per a l’educació. Ja està bé de fer tant de cas als informes PISA. Ser educat vol dir ser lliure, independent i ser responsable, és adquirir la capacitat de dirigir la pròpia vida, com ho definia Giner de los Ríos”.