La tradició ocupa Cervera per explicar i entendre la música clàssica

LleidaEl Festival de Pasqua de Cervera, que aquest celebra a la capital de la Segarra la seva 14 edició (del 21 al 30 de març), s’encamina aquesta vegada cap als clàssics dels clàssics. Busca “les mirades que els compositors i intèrprets fan de les nostres tradicions musicals, com s’hi inspiren, les reinterpreten i les transformen, i finalment quin resultat obtenen d’aquestes relectures”, argumenta Jordi Armengol, el director artístic del festival. Es tracta de catorze concerts en sis dies i cinc espais diferents de la ciutat, amb la tradició com a principal fil conductor. “Una bona manera de saber l’estima que un poble té per la seva cultura és observar de quina manera s’encara amb la seva pròpia tradició”, afegeix Armengol.

Un exemple. El Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida i l’Orquestra Terrassa 48 interpretaran el 30 de març obres de dos compositors lleidatans que, tot i ser coetanis, van tenir vides ben separades. Es tracta de la posada en escena de l’Stabat Mater de l’eclesiàstic i conservador Francesc Andreví (Sanaüja, 1786–Barcelona, 1853) i les òperes del liberal i constitucionalista Ramon Carnicer (Tàrrega, 1789–Madrid, 1855).

Un altre exemple. El compositor i pianista barceloní Albert Guionvart oferirà el dia 29 un recital de la tradició pianística catalana que coneix, com ara Albéniz, Granados o De Larroch, i que no coneix tant, com les Jovenívoles de Josep Valls i Royo. “He descobert aquest músic excepcional gràcies al festival i li he de donar les gràcies”, explica el mateix Guinovart.

Precisament el Festival de Pasqua ha volgut recuperar la figura de Josep Valls (Barcelona, 1904–Le Havre, 1999) amb motiu dels 25 anys de la seva mort. I ho farà de forma exclusiva amb el concert del dia 28 de març amb el violoncel d’Arnau Tomàs i el piano de Mercè Hervada. “Valls és un dels grans desconeguts de la nostra música i des del Festival de Pasqua posem el nostre granet de sorra perquè la seva obra comenci a ser reconeguda”, diu Armengol.

Un altre nom que celebra efemèride al certamen és Ricard Lamote de Grignon (Barcelona, 1899-1962). Amb motiu del 125è aniversari del seu naixement, l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell, dirigida per Salvador Brotons, farà una relectura de Lamote de Grignon sobre el Pare Antoni Soler el 23 de març. I a més del Cor Jove Nacional de Catalunya, dirigit per Mireia Barrera, també interpretarà obres del compositor barceloní el 29 de març.

Mil minuts de música en directe

Els catorze concerts programats sumen més de 1.000 minuts de música en directe repartits en cinc espais emblemàtics de la ciutat (el Paranimf de la Universitat, l’Auditori, l’Església de Sant Joan, la Casa Sabater i el Gran Teatre de la Passió).

El tret de sortida del festival serà dijous 21 de març amb la funció destinada a les escoles, Les aventures de la Bol i en Ling de LleidaArt Ensemble. Altres propostes són l'espectacle interdisciplinari Nu.A de Núria Andorrà (24 de març) i el concert-presentació del llibre La viola tenor Parramon sobre aquest instrument del lutier barceloní Ramon Parramon (27 de març). També hi ha espai per a l’experiència meditativa amb una selecció de la Música callada de Mompou amb la pianista Sílvia Vidal, embolcallada d’interludis i paisatges sonors creats amb bols tibetans, bols de quars i gong de la mà de Ramon Humet (30 de març).

Pel que fa a les activitats paral·leles, hi haurà la conferència Mompou i Gerhard els dos camins de la modernitat a càrrec de Raül Garrigasait, i les projeccions dels documentals Revolutionary Quartet. L'enigma de Gerhard i Les mans d'Alícia. Aquest últim, que tracta la vida i obra de la pianista Alícia de Larrocha, s'acompanya d'una exposició que presentarà la seva filla.