"Poble que canta mai no mor", el lema que reivindica el Tradicionàrius 2024

BarcelonaMés de cinquanta propostes configuren la programació del 37è Festival Folk Internacional Tradicionàrius, que se celebrarà fins al 22 de març, amb el Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) de Barcelona com a seu principal. Reivindicatiu de mena, enguany reforça aquest perfil de defensa de la llengua i la cultura atesa "la lamentable posició actual dels governs del País Valencià i les Balears", tal com constata la directora artística del festival, Carol Duran. Per això mateix referma "el compromís amb els músics tradicionals de tota la comunitat lingüística dels Països Catalans"; per una banda, més simbòlica, amb un disseny gràfic de Quim Díaz que representa "la unió i la força dels territoris"; i, per l'altra, fent el que de fet ja fa el festival des del 1988, donar suport a la creació lligada a les músiques i danses d'arrel i amb la voluntat que sigui una eina de cohesió social i cultural.

No són paraules buides, sinó un ideari defensat àmpliament des que Jordi Fàbregas (1951-2021) va fundar el festival i que enguany queda ben palès amb una programació que inclou concerts com els de Carles Belda amb el Gran Conjunt de Música d'Arrel de l'Esmuc, Júlia Colom, Carles Dénia, Les Violines, Alidé Sans, VerdCel, Miquel Gil i Carola Ortiz, a més de l'espectacle de Tarta Relena, Los Sara Fontán i Cocanha sobre les treballadores de la fàbrica Fabra i Coats que va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona de Música 2022. "Poble que canta mai no mor!", exclama Duran recordant el que deia sovint Fàbregas, un lema que han proclamat també grups com Obrint Pas i Zoo. Una bona prova en són les propostes que neixen de la recuperació de cançoners populars com La Vella Clúndia de Marcel Casellas i la immersió en el projecte Càntut d'Alba Careta i Henrio.

Com és habitual, també hi ha interessants representants de tradicions folklòriques de la península Ibèrica com el duo gallec Caamaño & Ameixeires i el grup basc Korrontzi, i d'arreu d'Europa com la formació búlgara Sukarije i el grup finlandès Värttinä, que el diumenge, 14 de gener, portarà al CAT les tradicions vocals de Carèlia. Carol Duran recomana especialment aquest concert: "Vaig decidir anar a estudiar a Finlàndia per les Värttinä i pel món màgic de les músiques escandinaves", recorda la directora artística del Tradicionàrius. Atenció també al monogràfic de viola de roda del 2 de març, en què participaran mestres com Sergio Berardo, divulgador de les arrels musicals de les valls occitanes del Piemont; i a la nit de ball de la Pulla del 24 de febrer, en què Fabrizio Piepoli compartirà tarantel·les i pizziques.

30 anys del Centre Artesà Tradicionàrius i el retorn de Mesclat

La inauguració del Tradicionàrius 2024 el 12 de gener just després de la cercavila des de la plaça de la Vila de Gràcia serà un espectacle especial per celebrar el trentè aniversari del Centre Artesà Tradicionàrius que, com diu Carol Duran, "no és només un espai per a concerts, sinó també un centre de formació i divulgació" i un lloc de trobada per al cant col·lectiu de taverna. L'espectacle, titulat Les veus del CAT, explicarà aquests trenta anys d'història amb fotografies, material audiovisual i música. Hi participaran Sicus Carbonell (Sabor de Gràcia), La Viu Viu, Urbàlia Rurana, Joana Gomila, Jaume Arnella, Anaís Falcó, Xavi Rota, Criatures, La Portàtil FM, La Gravetat de Coulomb, La Carrau, Clau de Lluna i Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, entre més.

Tres mesos després, el 22 de març, la cloenda del festival la protagonitzarà el retorn a l'activitat de Mesclat, el grup de folk-rock format fa vint-i-cinc anys. A l'escenari hi haurà Francesc Ribera, Carles Belda, Marcel Casellas, Joan Reig, David Rosell i Pep Toni Rubio. Tot i que el CAT és el centre neuràlgic del Tradicionàrius, la programació també s'escampa pel Palau de la Música, L'Auditori, la plaça Sant Jaume, el Casinet d'Hostafrancs i l'Auditori Barradas de l'Hospitalet de Llobregat, a més de diversos espais de Girona, Olot, Sant Boi de Llobregat, Torroella de Montgrí i Argelaguer. Un any més, es manté l'aliança amb el Festival Barnasants. El pressupost total del Tradicionàrius 2024 és de 140.000 euros, dels quals 90.000 corresponen a la despesa artística.