'Tragèdia al call' recrea a Tàrrega la matança de 300 jueus l'any 1348

TàrregaL'exposició 'Tragèdia al call', que s'inaugura el 19 de març al Museu Comarcal de l'Urgell, recorda l'assalt al call de Tàrrega i l'assassinat massiu de vora 300 jueus el juliol de l'any 1348 a aquesta ciutat. Tot plegat figura a la documentació de la Cancelleria Reial i el relat de Josef ha-Kohen, 'La vall de llàgrimes'. La mostra es vol potenciar com un atractiu turístic complementari a les rutes d'escapada del jueus durant la II Guerra Mundial que la Diputació ha senyalitzat al Pirineu.

El jaciment on es van localitzar les restes dels jueus està considerat únic a Europa com a petjada de l'antisemitisme que va assolar el continent durant el segle XIV.

Aquest dimecres els mitjans de comunicació ja han pogut veure el resultat dels treballs que s'han fet els darrers mesos per condicionar la sala que explica els fets de Tàrrega l'any 1348. Les restes trobades a la necròpolis jueva de Les Roquetes (el fossar dels jueus de Tàrrega), que es van excavar l'any 2007, són les protagonistes de l'exposició, que van corroborar arqueològicament la magnitud de l'assalt i precisar moltes dades fins ara desconegudes gràcies a la troballa excepcional de sis fosses comunes on hi havia enterrats prop d'una setantena de víctimes de la matança.

També es van registrar 182 tombes individuals on els arqueòlegs van trobar collarets, braçalets i peces de roba com botons. Això fa pensar que els individus van ser enterrats vestits, fet no habitual dins l'escatologia hebrea, com tampoc ho és l'enterrament en fosses comunes. Les marques de violència dels cossos i les peces de roba indiquen que es va tractar d'un episodi de gran violència.

El recorregut de la mostra proposa primer una galeria que proporciona una panoràmica sobre la Tàrrega medieval i les tensions socials, econòmiques i religioses del moment. Continua tot seguit la vida al call jueu de Tàrrega i la matança antisemita registrada l'any 1348. Plafons audiovisuals i efectes sonors ajuden el visitant a endinsar-se en aquell episodi fosc de la història de la capital de l'Urgell.

També s'hi poden veure objectes quotidians de la vida al call com plats, olles, llànties o monedes, recuperats en diverses campanyes arqueològiques al carrer de la Font. L'itinerari porta després a les peces més significatives localitzades a la necròpolis, com anells, braçalets, collarets, agulles, gerretes i altres abaloris. Tampoc hi falten referències a l'escriptor targarí Moixé Natan, un dels literats sefardites més rellevants.

La mostra ha comptat amb una inversió de 200.000 euros aportats íntegrament pel Ministeri de Cultura a través de la Direcció General de Belles Arts i Béns Culturals.