Barcelona“Teníem muntada tota una gira per al 2020, sobretot de festes majors. És interessant, perquè vol dir que ja s’estava apostant pel trap en un context fins ara dominat pel mestissatge i per grups de versions”, explica Oriol de Ramon, del duo mataroní The Tyets, un dels noms més rellevants de l’escena catalana de trap i en general de les anomenades músiques urbanes. Tot i que la pandèmia ha ajornat el canvi de tendència, l’assalt del trap i el reggaeton a les programacions d’estiu sembla inexorable. Al cap i a la fi, l’envelat sempre ha acabat recollint el ritme del moment, ja fos la sardana, el swing, el mambo o el rock.
Per a Ixent Sampietro, de la promotora Èxits, encara és aviat per parlar d’un canvi d’hegemonia, sobretot pel factor intergeneracional, perquè ara com ara la franja d’edat del públic de grups com Txarango i Oques Grasses és més àmplia que de The Tyets, Lildami, Flashy Ice Cream i La Queency. Tanmateix, troba natural la progressiva incorporació del trap a les programacions perquè “moltes comissions de festes estan formades per gent de 18 a 25 anys”. Sampietro, que porta el management de Txarango, Els Catarres i Stay Homas, entre d’altres, ja va albirar aquesta realitat quan va fitxar Lildami. “Hi vam creure de seguida, en ell. Potser massa aviat i tot”, recorda Sampietro. De fet, van impulsar plegats el festival Maleducats de Terrassa (també ajornat pel coronavirus i traslladat al 2021), pensat per celebrar l’expansió de les músiques urbanes.
Lildami, present en festivals com el Cruïlla, és un dels actius més populars del trap català i també un dels artistes amb més possibilitats d’accedir als escenaris del mestissatge. De fet, el Canet Rock, autoproclamat com “la festa major de Catalunya”, ja havia inclòs Lildami en el cartell de l’edició que no es va poder fer al juliol a causa de la pandèmia i que s’ha reprogramat al 2021. El Canet Rock ha sigut un aparador per al mestissatge de la generació de Txarango i altres grups que a poc a poc han anat assumint patrons rítmics del reggaeton i del trap llatí. Sampietro recorda que grups valencians com Orxata Sound System, Zoo i Aspencat ja “flirtejaven amb elements de les músiques urbanes”.
‘Txarango al Canet Rock’
El que ha canviat ara és que propostes com The Tyets ja neixen de mena amb els codis i l’estètica del trap i no necessiten emmirallar-se en una generació anterior, com sí que passava amb el mestissatge, que recollia el testimoni de Dusminguet i de les bandes del so Barcelona. “Txarango ens han influït, però no com a referència musical per al que fem –constata Oriol de Ramon–. És el que escoltàvem quan érem adolescents i anàvem de festa major a qualsevol poble”. Com expliquen The Tyets a Txarango al Canet Rock, la cançó que obre el disc El pipeig (Luup Records, 2020), té més a veure amb una memòria existencial lligada a esdeveniments iniciàtics que amb una influència artística.
Xavi Coca, l’altre 50% del duo de trapeton, creu que el 2021 serà un any en què els escenaris estiuencs i de festa major seran més permeables al trap català: “Estem en un moment de transició. L’Oriol i jo hi hem reflexionat sovint, sobre això”. En aquesta transició hi ha també comunions intergeneracionals com La vacuna, un tema compartit per Pepet i Marieta i The Tyets. “Pepet i Marieta venen del mestissatge pur i dur, com Doctor Prats i Smoking Souls, i sense fugir del que són s’han adaptat a sonoritats més modernes”, diu De Ramon. “És que el Pepet és un tio molt espavilat i ha sabut reinventar una mica el seu estil”, afegeix Coca.
Guillem Boltó, dels Stay Homas, està d’acord amb la teoria del recanvi de peces. “Ja fa uns anys que s’està produint una transició pel que fa a estils i música, amb grups que estan apostant per afegir o introduir aquests estils més urbans. Coses que es consideraven underground ara estan a l’ordre del dia”, diu Boltó. Els mateixos Stay Homas juguen la carta del reggaeton al disc Agua en temes com Cacatúa.
Però per què ha costat tant que el trap ocupi un espai rellevant en els escenaris de les festes majors? Pxxr Gvng, el col·lectiu format al Raval barceloní i d’on ha sortit Yung Beef, va tocar al BAM del 2014 i a l’Espai Sucre del Mercat de Música Viva de Vic del 2015. P.A.W.N. Gang ja disparaven mixtapes el 2013. I el reggaeton porta més d’una dècada escalfant pistes de ball. Per què, doncs, tanta demora? “Fa uns anys, la mateixa gent que criticava que un grup d’aquí fes un reggaeton ballava amb Daddy Yankee quan sortien de festa. Quina hipocresia és aquesta? Deixa que els catalans facin reggaeton també!”, explica Boltó. No hi havia problema a treballar amb ritmes com l’ska, la cúmbia i el son, però manava la prudència a l’hora de relacionar-se amb naturalitat amb el reggaeton. Fins i tot Txarango van rebre comentaris d’incomprensió quan van fer la cançó Una lluna a l’aigua el 2017.
Les coses han canviat perquè el trap i el reggaeton, i també el dancehall de Bad Gyal, formen part del dia a dia social de les generacions més joves. És lògic, doncs, que més aviat que tard això es reflecteixi a les festes majors.
"El Maresme lliure i tropical"
The Tyets condensen al disc El pipeig la part més lúdica de les músiques urbanes, a vegades amb sonoritats més dures, com les del tema Trapetón, tón, tón, i altres més lleugeres, com les de Mama tinc pipi. Com diu Xavier Coca, domina una vocació festiva "per damunt de tot". "La frescor de les lletres i la felicitat ho hem agafat dels grups de festa major, però barrejant-ho amb coses més modernes. Tampoc ens sentiríem còmodes cantant de certes coses", admet Oriol de Ramon.
Oriol De Ramon i Xavier Coca, tots dos nascuts el 1998, es coneixen des de petits i han compartit tota mena d'experiències, fins i tot treballar com a cambrers al Canet Rock. "Hem treballat de cambrers en uns quants festivals, i el Canet Rock és un dels que millor ens ha tractat", informa Coca. Tot i que divergeixen una mica en "els gustos personals", han compartit "el 90% de projectes". "En Xavi és més nord-americà, escolta rapers com Mac Miller i Chance The Ripper. A mi, en canvi, aquest rap no m'entusiasma; m'agraden més coses tranquil·letes -diu De Ramon-. Soc bastant mainstream, m'agraden els hits. Per exemple, soc molt fan d'Alizz, el productor de C Tangana".
Per a The Tyets, el format àlbum d'El pipeig representa un canvi. "Nosaltres som molt de singles, i teníem ganes de fer alguna cosa amb cara i ulls, de tenir un espai més llarg on poder-nos expressar amb coses de diferents estils. No volíem fer un dics ple de hits reggaetoners, que són els que funcionen millor, sinó que volíem fer alguna cosa que pogués interpel·lar molta gent", explica De Ramon. I ho fan, això sí, des de Mataró, "la capital del Maresme lliure i Tropical", tal com diu Coca. "Sempre hem reivindicat molt la nostra comarca", afegeix De Ramon. "Seria una tonteria centralitzar-ho tot a Barcelona, perquè, en el nostre cas, a Barcelona hi anem a fer entre res i menys", conclou Coca. Aquesta reivindicació de Mataró és evident a la cançó Innobar, "el bar del costat de Clap", el local de referència per a la música en directe al Maresme. "El Clap sempre ha estat molt vinculat a les Cases de la Música, i sempre ha apostat pels grups locals", diu De Ramon. "A la Bad Gyal la vam veure al Clap quan no era ningú", recorda Coca. "I quan nosaltres trèiem alguna cosa, de seguida la punxaven a la discoteca", completa De Ramon.
