Fira Trapezi 2021: "Això és circ?" I tant que sí!

ReusUn repartidor de Deliveroo que deixa pizzes congelades a dos artistes. La mort shakespeariana de Desdèmona al capdamunt d'una asta. Un pantà futurista amb una Alexa vinguda directament de Silicon Valley. Beatbox i malabars des de dues cadires d'oficina. "Això és circ?", es pregunta una espectadora desconcertada a la carpa Mas Iglesias de Reus. La seva acompanyant la fa callar, tot i que la pregunta no pot ser més pertinent: fa temps que el circ ha deixat enrere l'imaginari dels domadors de lleons i els homes bala, però des de dijous i fins diumenge la Fira Trapezi celebra 25 anys disposada a esborrar qualsevol rastre de l'etiqueta que vagi en detriment de la creació. El circ que no sembla circ s'ha apoderat d'aquesta edició del festival, fortament marcada per les obres fetes en pandèmia.

El confinament i la crisi sanitària han propiciat "espectacles molt més reflexius i amb utilitat social", explica el director de Fira Trapezi, Leandro Mendoza, que posa com a exemples els muntatges de Nueveuno, En Diciembre i Pepa Plana, programats per a aquest cap de setmana. Els artistes han virat cap a "noves dramatúrgies no tan lúdiques, que fan aflorar conflictes que els toquen de prop", assenyala el director, que afegeix que "aquest trencament cap al circ tradicional no és nou però s'ha intensificat". El Trapezi no s'oblida de la història --aquest any, aprofitant l'aniversari, ha programat un Cabaret Circ molt similar als espectacles més convencionals--, tot i que alhora impulsa la creació de risc. "És fonamental que el públic obri nous melons i surti de la rutina del circ de sempre", subratlla Mendoza.

Espectadors amb ganes de brega

Un dels exemples més evidents d'aquesta renovació és Random, de Joel Martí i Pablo Molina: a l'escenari hi ha equilibris i acrobàcies, però el muntatge parteix de la transgressió i busca espectadors desperts amb ganes de brega. "Volem imposar un format en què tot pot passar, en què l'espectador no està segur. Anem en contra de la idea d'un públic passiu", diu Molina. Random és la resposta a "les imatges preconcebudes del circ --diu Molina--. Estàvem una mica cansats de les obres en les quals tot són proeses i números d'habilitat, el circ és molt més que això".

Alba Sarraute i les Ofèlies també trenquen amb els arquetips del gènere, tot i que ells ho fan a través d'un clàssic. La companyia ha agafat la Desdèmona de Shakespeare i ha transformat el text en moviment. "Tots tenim una Desdèmona, un Otel·lo o un Iago a dins. M'interessava explicar el clàssic des de la simbologia poètica del propi cos", apunta Sarraute. L'espectacle es va estrenar al Festival Grec, però per culpa de la crisi sanitària pràcticament no ha pogut girar. "Als teatres ja hi ha poca programació de circ, i a sobre ara ens trobem amb el tap pandèmic", explica Sarraute. És una situació que comparteix amb molts artistes del festival, que veuen com hi ha una llarga llista d'espectacles pendents de programar --perquè s'han sumat les propostes de l'any passat i les d'aquest any--. Per a les companyies, França és el model a seguir. "Cal crear un circuit de circ a Catalunya perquè els espectacles no es facin només un cop l'any. Necessitem condicions com les franceses, amb un suport que et permeti subsistir durant etapes llargues de creació", reivindica la creadora.