Els tresors del català illenc llueixen a la xarxa

PalmaJa et diré coses, va dir aquell. I mai no va tornar a dir res. Quina creu, que deu ser, aguantar-lo. I tu què hi tens, a la part baixa de la panxa, una guixa o un llombrígol? Fer risses, a sa Pobla, no té res a veure amb riure, tot i que a qui li agradin els crespells segur que trobar-ne, de risses, el posarà ben content. Menjar-ne moltes, però, pot embafar a més d’un. 

‘Guixa’ i ‘llombrígol’, i ‘rissa’ i ‘crespell’, són maneres de dir la mateixa cosa. ‘Embafar’ és un mot que vol dir que allò que menges o beus et lleva la gana per l’excés de dolçor, de greix o d’espessor. ‘Ja et diré coses’ és una manera de dir que ja ho veurem, però segurament no, ningú no et dirà res. El català illenc, com el de Lleida, o el de les Terres de l’Ebre, està ple de particularitats lexicològiques i té la seva pròpia fraseologia. A més, com arreu on es parla una llengua, dins el mateix espai lingüístic –en aquest cas, Mallorca– hi ha diferències fonètiques i semàntiques. D’un temps ençà –llegeixi’s: des dels mesos de confinament dur del 2020–, han aparegut a les xarxes usuaris que promouen l’ús de paraules en perill de desús, divulguen expressions típiques de l’illa i, també, mostren com de diferent es pronuncia ‘granera’ arreu de l’illa. 

Activistes lingüístics

Podrien anomenar-se activistes lingüístics, però no són lingüistes ni filòlegs: els empeny la curiositat, l’amor per la llengua i la voluntat de mantenir viu un univers i un patrimoni únics. Un d’aquests activistes és el manacorí Rafel Perelló (@rperellob a Twitter). És un enamorat de les paraules, especialment del vocabulari específic de l’àmbit de la pesca i l’agricultura. 

“Fa anys vaig començar a fer entrevistes a gent gran i hi havia moltes paraules que no coneixia. Vaig descobrir un lèxic fabulós, i pens que és un deure posar-lo en coneixement dels altres”, explica Perelló, que el comparteix a la xarxa amb piulades o, a vegades, dibuixos fets per ell mateix acompanyats de moltíssimes paraules. Més de 5.500 persones el segueixen, una comunitat “activa i agraïda”, apunta. “Quan comparteixes alguna cosa a les xarxes, moltes vegades obtens més informació de tornada. I de llocs insospitats. Sovint em respon gent de territoris catalanoparlants que no són Mallorca. El que em diuen em fa veure que tenim molta més relació amb catalans i valencians del que havia sospitat mai”, explica. A més, les xarxes també ajuden a saber “el grau de vitalitat” d’una paraula: “Es veu si la gent la coneix o no, et diuen si l’usen… És una manera, imperfecta, clar, de percebre el batec de la llengua”. 

La precisió, gairebé quirúrgica, lèxica dels àmbits de l’agricultura i la pesca tenen enganxat Perelló, que lamenta que aquests mons estiguin en declivi i, amb ells, també l’univers lingüístic. El doctor Nicolau Dols, ara president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, defensa que “les llengües tenen una vida pròpia”, i que segurament “el seu ritme evolutiu no és sempre el que voldríem”. Per això, el usos de les paraules relacionades amb la pagesia tenen cada vegada un paper més petit. 

Qui també “pren el pols” a la llengua i usa la comunitat virtual per conèixer, informar-se i descobrir, per exemple, que a Inca els crespells són estrelletes, és Joan S. Moñino. Descobrir l’aranès, fa uns anys, durant un viatge familiar a la Vall d’Aran, li va despertar una gran curiositat lingüística. A la descripció del seu compte d’Instagram @parlarsmallorquins deixa clar que “no és lingüista, però sí friqui”. El llibre El català de Mallorca, de Gabriel Bibiloni, és una de les seves grans fonts per compartir curiositats del català illenc. Moñino, que és de Manacor i estudia cinema d’animació, fa els seus propis mapes i gràfics. Defensa, a més, que no veu el compte com una “font de coneixement”, sinó com “una eina de comunicació que permet que demani als usuaris com pronuncien una paraula concreta”. És una manera de recopilar informació i “aprendre de manera conjunta”. 

En perill de desús

Dia 23 d’abril del 2020 arrancava, a Instagram, l’aventura dels vilafranquers Margalida Galmés i Josep Garí: el compte @tantesaracomabans. A pocs mesos de complir dos anys, tenen la sensació d’haver crear una “comunitat virtual activa, que comenta, comparteix el contingut i que ens proposa paraules i expressions”. El seu objectiu és que el compte sigui una “plataforma per reivindicar el vocabulari i les expressions mallorquines”, moltes d’elles “en perill de desús”, apunta Galmés. En el compte s’hi poden trobar les explicacions de més de 300 paraules (‘avenir-se’, ‘revenir’, ‘entabanar’, ‘grapada’, ‘manescal’, ‘fotimer’, ‘betzol’, ‘mastegar’…) i expressions (’passar per ull’, ‘passar l’arada davant el bou’, ‘tenir rusca’, ‘no fotre faves’, ‘haver-n’hi per na Bet i sa mare’…). Els creadors d’aquest perfil insisteixen que no reivindiquen les particularitats dialectals “per diferenciar-nos d’altres territoris de parla catalana, sinó per defensar que el nostre patrimoni lingüístic és vàlid”. 

L’eivissenca Maria Ribas sí que és filòloga. Juntament amb un valencià i un català varen crear el compte d’Instagram @riquesalexica, un perfil amb 12.200 seguidors que fa més de mig any que està inactiu. “Tenim el compte obert perquè tothom el pugui consultar. Ens vàrem adonar que va arribar a molta gent i que era útil”, explica. El fet que molts dels comptes que tracten temes de llengua no siguin de lingüistes o filòlegs li ha fet donar voltes a l’assumpte. “Crec que és positiu que tothom sigui lliure de penjar el que vulgui a les xarxes, sempre que no sigui informació falsa. Quan pens que aquesta gent ho fa per amor a la llengua que parlam, me n’alegr. Li dona visibilitat”, apunta. 

El lingüista i professor de la Universitat de les Illes Balears Gabriel Bibiloni, que també parla de llengua a Twitter –i no amb poca gent, perquè acumula més de 16.000 seguidors–, diu que a les xarxes hi ha de tot: “Hi podem trobar professionals molt competents i aficionats, i això fa que hi hagi diferents nivells de qualitat i de rigor”. Bibiloni mig riu, però no del tot, quan diu que “en aquest país tothom és lingüista”, i que “de llengua tothom en parla”. Ara bé, si això és a així, com a mínim, “vol dir que la llengua interessa”. 

Toni Guiscafrè, de just 18 anys, té 20.000 seguidors a TikTok. Allà comparteix dites mallorquines: “A la gent li agrada perquè molts ja no les saben. Jo les he après dels meus padrins, sempre n’he sentides. Tenc interès per la llengua, i som conscient que les dites es perden”, argumenta. Menciona que ha tingut algunes crítiques pèro que, en general, està content perquè aquest ús que ha donat al seu compte de TikTok ha tingut èxit. 

Visca l’humor, però compte!

Amb només dos mesos i mig d’existència, el compte d’Instagram @mallorquiperforasters ha aconseguit gairebé 17.000 seguidors. La persona que hi ha darrere vol mantenir l’anonimat, però explica que en un moment donat va adonar-se que, quan pronunciava expressions en un entorn diferent al d’on havia crescut, molta gent, especialment castellanoparlants, no l’entenien. “Els ho explicava en castellà perquè ho entenguessin, i moltes vegades em varen dir que era un tresor i un luxe aprendre aquestes expressions o paraules que per a ells semblaven una variant d’èlfic exòtic. A més, els ho explicava d’una manera graciosa i a vegades es passaven hores demanant-me paraules”, diu. El contacte amb el seu públic, diu, és “immillorable” i li arriben molts missatges demanant que faci expressions que encara no ha fet, altres felicitant-li la feina i alguns corregint-li algunes faltes. “Sempre s’aprèn alguna cosa”, agraeix. 

Bibiloni apunta que el compte @mallorquiperforasters “fa pensar que té un substrat folklòric”. Segons l’autor, és humor, i defensa que “l’humor és perfecte per trencar el gel, treure complexos i unir persones”. Ara bé, és conscient que “s’ha d’anar amb compte de no convertir el mallorquí en un mem, ridiculitzar-lo i produir l’efecte contrari”. 

Potser és hora de fer un pensament i anar posant el punt final. Però recordau: feis besades (que no petons) amb la llengua, que la tenim plena de tresors que a més d’un li agradarà descobrir.