Tretze novetats literàries per a la Setmana del Llibre en Català de Palma

PalmaTots tindran un lloc al jardí de la Misericòrdia. La Setmana del Llibre en Català de Palma, que s’hi inaugurarà dijous que ve, dia 12 de setembre, amb la periodista Margalida Solivellas com a pregonera, marcarà l’inici d’un curs literari que, un any més, arriba farcit de propostes vinculades a les Illes, sigui per l’autor, l’editorial o la temàtica. En total, seran més d’una trentena de publicacions amb segell balear les que s’estrenaran a les llibreries en aquest final d’estiu. Entre elles, novel·les i poemaris guardonats, noves traduccions de clàssics universals, antologies, obres de teatre i un grapat d’assajos. Són títols que o bé acaben de sortir del forn o bé ho faran ben aviat. Hem fet una tria entre els més destacats. En comú tenen que, a molts es parla, des d’un punt de vista crític, de la decadència de la societat actual.

Teatre

‘Cul-de-sac’

Joan Tomàs Martínez Grimalt

Lleonard Muntaner Editor

Després de guanyar els Jocs Florals de Barcelona amb Fosca Negra i de publicar la primera novel·la fa només uns mesos, La miopia, ara Joan Tomàs Martínez Grimalt torna a un gènere que ja li ha donat moltes alegries: el teatre. Ho fa amb Cul-de-sac, un text pel qual ha rebut el premi Llorenç Moyà d’obres dramàtiques i que es presenta com una tragèdia filosòfica on dues protagonistes s’enfrontaran a una distopia que, diuen, “és tot just a tocar”. La gentrificació, la turistificació i les accions de no retorn són conceptes clau a l’obra. 

Poesia

‘Uralita’

Pau Vadell

La Breu Edicions

Des de l’editorial La Breu defensen que Uralita “vol ser aquell aixopluc que et tapa del sol, però que et va encalentint el cervell i les idees”. Concebut com un llibre crític, irònic i divertit, el darrer poemari del santanyiner Pau Vadell pretén sacsejar el lector i convidar-lo a fer una revisió del món que l’envolta, un món que es mostra “en vies de desaparició” ja des dels seus primers versos: “Voldràs llegir des de la talaia del teu cel més just / l’agonia del present. La fanfàrria amb què / els monstres sifonen i seguen de soca-rel / qualsevol bri de xeixa / o d’ésser mínimament vertebrat”.

‘Nostàlgia de la llum’

Antologia d’Antonia Pozzi; Trad.: Joan Antoni Cerrato

Nova Editorial Moll

L’esperada antologia de textos de Robert Graves no serà l’única que publicarà aquesta tardor la Nova Editorial Moll. El segell també té previst publicar ben aviat l’antologia més completa feta fins ara en català d’Antonia Pozzi. Considerada una de les veus més originals de la literatura italiana, Pozzi no va arribar a publicar mai res en vida: es va suïcidar el 1938, quan només tenia 26 anys. Aquest recull de 170 poemes inclou converses de l’autora amb els seus fills nonats, reflexions sobre la natura i la vida terrenal i una contínua reflexió sobre l’espiritualitat. 

‘Faràs créixer el vent del nord’

Aina Torres Rexach

Lleonard Muntaner Editor

“El sol s’agenolla a la brasa del cel. / Després del foc vindrà la creu / i les cendres que alleten la mar. / Que grisa l’aigua de la tarda, / que fort el silenci. / Que gràvida la claror quan deixa d’existir, / quanta calma amainada. / Ara respiren els baladres de la nit, / sents la metzina de la fosca? / Dorm, que t’abraci el balanceig / de la posidònia morta. / És l’ultima sal.” La periodista i escriptora Aina Torres Rexach, amb Faràs créixer el vent del nord, torna a la memòria viva i també a la poesia després d’uns anys centrada en altres gèneres.

‘Fonaments corcats’

Llucia Serra

AdiA Edicions

Aquest poemari, guardonat amb el premi Bernat Vidal i Tomàs 2024, suposa el debut al gènere de l’eivissenca Llucia Serra, si bé ja havia publicat alguns dels seus poemes a la revista Morlanda. A Fonaments corcats, en tot cas, l’autora reflexiona sobre la seva relació amb l’escriptura, un vincle marcat per l’amor i l’optimisme “fins al punt de traslladar-hi l’instint maternal que sent envers la poesia”, segons expliquen des de la mateixa editorial. Els versos “Empresonaria en un llenç / negre primavera / tota la fruita madura / que dura un instant” poden servir de primer tast.

Narrativa

‘Matilde E.’

Maria Escalas

La Campana

L’obra guanyadora de la darrera edició del premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de Novel·la és una ficció basada en fets reals. En Matilde E., la mallorquina Maria Escalas hi reconstrueix la trajectòria de Matilde Escalas, una compositora mallorquina que va viure a l’ombra del seu amant, Santiago Rusiñol. A més de voler reivindicar la figura d’una artista que va formar part de l’efervescència del modernisme, l’obra serveix per reflexionar sobre el paper que han ocupat les dones també a la construcció de la història de les arts, tot vist des de la perspectiva d’una estudiant de doctorat de nom Martina.

‘Crideu la mort errant, digueu-me on va’

Antònia Vicens

La Magrana

Tot i que una part de la història ens arribi a través de les anotacions que fa al seu diari Elisenda, una al·lota que no era més que un infant quan va esclatar la Guerra Civil, la darrera novel·la d’Antònia Vicens és en realitat una obra coral on s’entrellacen els traumes i somnis de diferents generacions, que són les que ella ha conegut. L’autora, premi d’Honor de les Lletres Catalanes, reconeix que Crideu la mort errant, digueu-me on va, potser sigui la seva darrera incursió en la narrativa, encara que ja té un nou poemari entre mans. “Jo ja mir la vida des d’una escala que té 83 escalons”, afirma a l’entrevista concedida a l’ARA Balears. 

‘Mathilda’

Mary Shelley; Trad.: Teresa Bauzà Bosch

El Gall Editor

Per alguns crítics, és el llibre més important de Mary Shelley, segons reivindiquen des d’El Gall, tot i que l’autora no l’arribàs a veure publicat: no va sortir fins 140 anys després de la seva mort. A Mathilda, l’autora de Frankenstein es nodreix d’alguns elements del romanticisme, com els paratges boscosos i la presència constant d’elements com la pluja, la solitud o la passió, per explicar uns fets del tot colpidors: la seva protagonista, Mathilda, ens conta des del seu llit de mort un relat tràgic on hi sobrevola l’ombra de l’incest.

‘Vint-i-cinc dies d’agost i tres dies de setembre’

Miquel Àngel Vidal

AdiA Edicions

Guardonada amb el premi Antoni Vidal Ferrando 2024, la nova proposta de Vidal és un gran collage. Amb una sorprenent mescla de personatges, formats i gèneres, l’autor s’ha proposat vessar tant una mirada crítica a la societat actual com una denúncia explícita a la corrupció policial. La maldat, la cobdícia i l’ambició de poder són elements que nodreixen una obra que, segons l’editorial AdiA, reinventa un gènere, el policíac, i proposa una lectura amena gràcies a “un ritme viu i una sòlida arquitectura”.

No ficció

‘Eròtic Diàleg sobre l’amor

Plutar; Trad.: Maria Rosa Llabrés Ripoll

Edicions Documenta Balear

L’extensa obra signada pel filòsof, historiador i assagista grec Plutarc, que visqué a la Grècia de l’època imperial romana, sol dividir-se en dos grans blocs: les biografies recollides a Vides paral·leles i la col·lecció de tractats Moralia. Entre aquests darrers es troba l’Eròtic Diàleg sobre l’amor, una obra que marcà una fita en les publicacions sobre l’amor a l’antiguitat, ja que defensava la igualtat entre homes i dones, i que admet múltiples lectures avui dia, gràcies a la seva anàlisi des de la perspectiva humana, religiosa i filosòfica, com apunta qui n’és la traductora i n’ha fet la introducció, Maria Rosa. Llabrés.

‘Isidor Marí Mayans’

Enric Ribes i Marí

Lleonard Muntaner Editor

Només el fet de concretar les múltiples facetes amb què l’eivissenc Isidor Marí Mayans ha demostrat el seu compromís social, lingüístic, educatiu, històric, cultural i polític, podria ser, com a punt de partida, una tasca ja de per si immensa i prou complicada. Marí Mayans ha exercit, entre d’altres, de reconegut lingüista, d’estrateg en educació, de prolífic autor i de músic compromès, tant en solitari com amb projectes imprescindibles com Uc. Dels fruits de totes aquestes llavors s’ha volgut nodrir Enric Ribes i Marí per donar forma a una biografia, Isidor Marí Mayans. El compromís ètic i polièdric, que és tant un reconeixement com un agraïment a la seva trajectòria.

‘Cuina mallorquina de fa cent anys’

A cura d’Antònia Soler

Edicions Documenta Balear

La cuina és un dels gèneres clàssics de Documenta Balear que, entre d’altres, ha publicat 1.500 receptes de cuina mallorquina, amb edició a cura de Gabriel Morell Solivellas i Antoni Contreras Mas. Ara s’hi afegeix aquestCuina mallorquina de fa cent anys. El receptari de Margalida Frau Munar (1909 - 1986) que recull el receptari d’una modesta mestressa de casa que estava llogada a la cuina d’un general i on, a més de receptes d’un temps, s’hi pot trobar un precís retrat de com s’alimentaven a l’illa fa tot just un segle. L’edició ha estat a càrrec de la neta de l’autora.

‘Compendi de la pesta’

Francesc Terrades

Edició: Francesc Cremades

Lleonard Muntaner Editor

Aquest és un dels llibres que hauríem llegit de manera diferent si ens hagués arribat a les mans abans del març de 2020, i això que va ser escrit fa gairebé 500 anys. A Compendi de la pesta, el metge Francesc Terrades recollí, l’any 1590, tota una sèrie de mots i conceptes vinculats a malalties com la Mort Negra, que havia arribat a terres europees 150 anys abans. A més de l’obra original, feta amb una clara voluntat divulgativa i preventiva, l’edició a cura del doctor Francesc Cremades, inclou un glossari, una contextualització històrica i un estudi filològic del professor Joan Veny.