La tretzena edició de l'Atlàntida s'inaugura sense discursos institucionals

PalmaNi la presidenta del Govern, Marga Prohens, ni el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, ni el batle de Palma, Jaime Martínez. Cap d’ells ha assistit aquest dilluns a l’acte inaugural de la tretzena edició de l’Atlàntida Mallorca Film Fest, on sí que s’han pogut veure el director general de Cultura del Govern, Pedro Vidal; els responsables de les diferents àrees de Cultura de Cort, Rafel Brunet, Pilar Ribal i i Fernando Gómez de la Cuesta, i també una somrient Francina Armengol. Fa tot just un any era ella qui pujà a l’escenari per fer un breu discurs a l’acte inaugural del festival com ho feren també la llavors presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, i qui era en aquell moment batle de Palma, José Hila. 

Cinema compromès i exigent

L’acte, presentat per la directora d’IB3 Ràdio i cap de comunicació d’IB3, Maitane Moreno, ha començat passades les nou de la nit entre cops de ventalls, glops de beguda inevitablement calenta i un únic comentari que anaven repetint tots i cadascun dels convidats a mesura que anaven arribant: “Quina calor que fa!” A trenta graus i amb un setanta per cent d’humitat ambiental, cineastes, escriptors, intèrprets i altres representants de la cultura balear s’han donat cita al pati de la Misericòrdia per viure la jornada inaugural d’un festival que va arrancar ahir la programació i que oferirà a Palma més d’una seixantena de projeccions, a més de concerts i xerrades, al llarg de tota la setmana. “L’Atlàntida és encara ara un continent on ni la censura ni l’autocensura seran mai presents”, ha afirmat el seu director, Jaume Ripoll, qui ha fet el discurs inaugural alternant indistintament el català i el castellà, i amb una mescla d’orgull i reivindicació ha afegit que al festival que dirigeix s’hi ofereix “un compromís i una exigència amb el cinema: oferim i oferirem sempre un cinema compromès i exigent”. 

Concert inaugural i reivindicatiu

I amb el mateix grau de compromís i exigència amb l’actualitat ha fet la seva aparició sobre l’escenari Queralt Lahoz. La cantant catalana ha intercalat reivindicacions socials –”amb el puny tancat!”, ha començat–, reflexions generacionals –“a mi m’agradava Mercedes Sosa i els meus col·legues no ho podien entendre”– i vivències personals –“a la meva família s’explicaven històries en veu baixa, per si de cas algú que no ens coneixia les sentia i ens tocava tornar a emigrar”– amb un concert en acústic en què han sonat tant versions de Serrat com temes propis. El públic, que tímidament es remenava a la cadira en sonar alguns dels temes més moguts de Lahoz, com En otro lugar, ha acabat en la seva majoria aplaudint dret la seva actuació. 

Estrena amb segell balear

Hi ha hagut dos moments per al record de dos amics del festival durant la gala inaugural d’enguany: un per a l’empresari i galerista Juan Antonio Horrach Moyà i un altre per al cineasta Agustí Villaronga, qui ha passat a donar nom a un dels premis que es lliuren durant el festival i de qui s’ha projectat un vídeo a tall de resum de la filmografia del cineasta més important que ha tingut el cinema balear. Poc després ha estat l’equip complet de Quest, la pel·lícula inaugural de l'edició d'enguany, l’encarregat de pujar a l’escenari. “La pel·lícula va néixer a Mallorca”, ha explicat, pletòrica, la seva directora, Antonina Obrador, “i jo no sé si mor quan es projecta per primera vegada, o si es fa gran i s’emancipa, però avui comença el seu camí. És molt difícil arribar a estrenar una pel·lícula”, ha afegit, “això d’avui és un somni complert, per a mi”. I ha tancat el seu discurs recordant que tot l’equip estaria disponible en acabar, “tant si ens voleu fer qualque pregunta com si ens voleu venir a pegar”, ha exclamat entre rialles. I amb la projecció del segon llargmetratge de ficció que ha dirigit una dona cineasta balear –l’únic fins ara era Bittersweet days, de Marga Melià– ha començat oficialment una nova edició de l’Atlàntida Mallorca Film Fest, en concret la tretzena, una xifra que s’ha subratllat en diferents ocasions de la vetlada per allò d’estar vinculat, suposadament, a la mala sort. Els números però, com les supersticions, i com les pel·lícules, i com les absències, només depenen del significat que cadascú els vulgui donar.