“Hem de treure la policia de la Via Laietana”
Òmnium apressa el govern espanyol perquè la comissaria sigui un espai de memòria
BarcelonaEl Congrés de Diputats espanyol va aprovar el juny del 2017 una proposició no de llei presentada pel portaveu d’ERC, Joan Tardà, per transformar la Prefectura Superior de Policia a la Via Laietana en “un centre memorial, documental i arxivístic de la repressió franquista a Catalunya”. Els diputats del PP hi van votar en contra, i els del PSOE a favor. Tanmateix, ni aleshores el govern de Mariano Rajoy ni després el de Pedro Sánchez han fet cap gest que indiqui que hi ha la intenció d’atendre la petició de cedir l’edifici a la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona perquè pugui convertir-se en un centre de memòria. Davant el silenci polític del govern espanyol, i per apressar-lo a actuar, Òmnium Cultural i diferents associacions memorialístiques han impulsat el documental Què fem amb els espais de la repressió franquista?, que s'ha estrenat aquest divendres al canal de YouTube de l’entitat presidida per Jordi Cuixart.
“Hem de treure la policia d’allà”, diu en un moment del documental Montse Torres, secretària de l’Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme (ACEPF) i afiliada al sindicat CCOO des dels anys 70. El documental, per cert, té una dedicatòria especial per a Maria Salvo, la lluitadora antifranquista morta el 16 de novembre: ella va ser una de les moltes persones represaliades en el centre de tortura i repressió de la Brigada Político-Social a la Via Laietana. Treure la policia d’allà és la condició primera perquè la comissaria pugui convertir-se en “un espai ciutadà que s’ompli del reconeixement a les persones represaliades”, tal com diu Jordi Rabassa, regidor de Memòria Democràtica de l’Ajuntament. Hi coincideix Gemma Domènech, directora general de Memòria Democràtica, que vol “incorporar-lo a la xarxa d’espais de memòria democràtica”. El propòsit és seguir l’exemple de centres com el Sitio de Memoria ESMA de Buenos Aires, el Museu do Aljube de Lisboa i el Museu de l’Stasi de Berlín, tots tres models d’alliberament democràtic d’espais lligats a la repressió.
Tortures i vexacions
La memòria dels torturats fila bona part del relat del documental. Carles Vallejo treballava a la Seat quan va ser detingut el 1970. El van torturar durant vint dies a la prefectura de la Via Laietana i després va estar sis mesos a la Model. “En el moment que et detenen comença la tortura”, explica Vallejo. També hi apareix Pep Martínez, el primer denunciant de tortures a l’estat espanyol, i Pilar Rebaque, de la Comissió per la Dignitat. Les dones represaliades, després de Via Laietana, on eren “humiliades i vexades”, eren enviades a la presó de la Trinitat. “Allà no hi havia funcionàries, sinó les monges Cruzadas Evangélicas de Cristo Rey, que ens havien de reeducar”, diu Rebaque, per a qui la presó de la Trinitat també hauria de formar part de la memòria contra la dictadura juntament amb la Model, el Camp de la Bota i la comissaria de la Via Laietana.
El documental també compta amb la col·laboració del periodista Antoni Batista, pioner en la investigació de les atrocitats comeses per una policia franquista que no va ser depurada, perquè “els mateixos agents van seguir als mateixos despatxos” després de la dictadura.