Tricicle: “Per fi som acceptats dins l’exquisit cercle de la cultura”

BarcelonaEl Tricicle ha rebut el Premi Nacional de Cultura 2020, just l’any en què es retiren dels escenaris. Joan Gràcia, Paco Mir i Carles Sans no han perdut l’ocasió per deixar constància, amb ironia, del seu malestar per no haver rebut abans cap premi a Catalunya tot i els seus 40 anys d’èxit als escenaris. “Ens han donat un premi. Ja no podrem dir que el millor premi és omplir teatres. Ara tenim un premi de debò, un que ens hem trobat després de competir durant 40 anys en la lliga del teatre comercial, sense el dopatge de les subvencions. Potser hauríem de rebre el premi als millors empresaris. Però no. Som cultura! Després de 40 anys per fi som acceptats dins del gremi, dins l’exquisit cercle de la cultura que considera que veure un espectacle d’entreteniment és una pèrdua de temps”, ha dit Paco Mir, amb els seus socis a banda i banda fent de cor dient que sí amb el cap.

Ja havíeu criticat en alguna ocasió que no haguéssiu guanyat cap premi a Catalunya en 40 anys. ¿Era una espina que teníeu clavada?

Paco Mir: No, perquè el nostre millor premi era omplir teatres; aquest és realment un premi molt important. Nunca es tarde si la dicha es buena.

¿Us heu sentit fora de la centralitat del teatre català?

Carles Sans: Això ha passat sempre, des del principi, pel gènere que hem fet. Sempre hem estat una rara avis: no fem ben bé mim, els de teatre diuen que no és teatre, dansa tampoc, clown sí però... Al cap dels anys, però, ens hem preocupat de tenir un públic fidel. No t’enganyarem: quan ens hem vist reconeguts a fora, quan ens van donar la Medalla d'Or al Mèrit a les Belles Arts o la de l’Acadèmia de les Arts Escèniques, sí que et fa tristor que no vingui de casa. Ara, per fi, ens hem sentit gratament sorpresos. Ho havíem de dir.

Hi ha una mica de rancor.

P.M.: En el món del còmic sempre passa el mateix, li passa a tothom. L’entreteniment està infravalorat, tot i saber que és el gènere més difícil.

Assenyalàveu que heu fet la vostra carrera sense subvencions.

C.S.: No és una queixa. Hem estat contents de no necessitar-les. Ens hem guanyat la vida bé sense ajut públic.

Joan Gràcia: Tenim una anècdota de l’any 84, quan les necessitàvem, que no ens les van donar perquè no parlàvem català i les bases del concurs era que fos teatre en català. Ens vam trobar en un forat negre. En el segon espectacle ens va anar molt bé i no ens han fet falta.

¿Ara us quedeu sense retrets?

J.G.: Estem molt agraïts.

C.S.: I només hem hagut de retirar-nos perquè ens el donin, no morir-nos, que això està bé.

Com acabarà el vostre comiat?

C.S.: Hi ha una oferta del Teatre Coliseum per acabar les dues setmanes que van acabar penjades. Es parla de la possibilitat de tornar per Nadal però no volem esbombar-ho fins que no ho tinguem clar.