Tricicle: "L'esport espectacle està matant la cultura"
El grup teatral Tricicle, alegre per convenciment i professió, enfosqueix el seu gest en observar el panorama sociològic d'aquest país, on l'esport concebut com a espectacle televisat, segons creuen els seus actors, "està matant la cultura"
ValènciaEl trio català posa fi a València a quatre anys de gira amb el seu últim espectacle, Garrick, que ha fet riure a prop d'un milió de persones, i adverteix, sense perdre el somriure, de com la cultura es troba seriosament amenaçada per la televisió i el perill de ser percebuda com un element superflu."Abans no existien diaris esportius sinó culturals" i la gent va seguir durant molt temps sortint al carrer, discutint a col·loquis i acudint a tota mena de sales de cinema i teatre, però ara "l'esport, a través de la televisió, et manté a casa", lamenta Joan Gràcia.
Segons Carles Sans, la majoria de les persones "no reclama cultura", només aquelles que "per educació o sensibilitat" la necessiten. "Fins ara ha sobreviscut, en part, per polítics que han considerat que estava en les seves obligacions promulgar-la i recolzar-la. Ara són temps de vaques magres i es retalla primer per allò que la gent reclama menys", afegeix Carles, qui obstant pronostica "un renaixement" que revertirà aquesta situació.
Joan discrepa sobre això: "Jo crec que no, hi ha massa interessos comercials. L'esport espectacle, amb tota la seva parafernàlia, està matant la cultura", insisteix.
Aquesta situació, entre d'altres qüestions, està afectant notablement al teatre, especialment companyies menys consagrades que el Tricicle –que fa 32 anys que està sobre l'escenari–, a les quals les Administracions han deixat de contractar o de pagar.
"S'ha acabat l'època dels grans auditoris, hi ha moltes estructures elefantíaques que hauran de canviar o morir", però si alguna cosa bona tenen les crisis és que fan que la gent "desperti" i que busquin "alternatives", assenyala Joan, qui apostaria per un model de teatre comercial "de qualitat" que sigui capaç d'"arribar" als espectadors.
Una altra disposició "imprescindible" per afrontar l'actual conjuntura és el bon humor: "Espanya travessa el moment més crític de la crisi, cal donar a l'agent elements d'optimisme i energia per afrontar el futur", analitza Carles."Els que no riuen mai es fan fins i tot antipàtics. Riure'ns fins a de nosaltres mateixos ajuda a viure, i això hem fet a Garrick", basada en un còmic del segle XVIII que, sense saber-ho, es va convertir en el primer risoterapeuta de la història. En èpoques com l'actual "necessitem més que mai l'humor", afegeix