L'impacte artístic i popular de Rosalía creix sense límits

Escatalògica de mena, la cultura catalana té un indicador infalible a l’hora d’avaluar la popularitat d’un personatge públic: que mereixi tenir un caganer. El de Rosalía, a més, es va exhaurir arran dels dos concerts que l’artista del Baix Llobregat va fer al Palau Sant Jordi els dies 7 i 8 de desembre. L’empresa Caganer.com va haver d’enllestir-ne més per satisfer la demanda. Aquest és només un exemple de la penetració de Rosalía en el moll de l’os de la cultura popular. I tot plegat amb arguments estrictament artístics: Rosalía és Rosalía per la música que fa.

Ha passat poc més d’un any d’ençà que va publicar el disc El mal querer i el que ha aconseguit des d’aleshores ha superat totes les expectatives. La gira per festivals la va situar on les estrelles actuals es juguen el futur. Pràcticament no va faltar en cap cartell dels importants. Paral·lelament, va anar eixamplant el repertori amb una política de col·laboracions i produccions que l’ha consolidat sobretot en l’àmbit de les músiques llatines, però que també ha anat fent forat en el sovint impenetrable món anglosaxó.

Involucrant J Balvin a Con altura va convertir aquest homenatge al reggaeton en una cançó de més mil milions de reproduccions. Amb Milionària va identificar la rumba catalana com a part del seu bagatge musical davant de públics d’arreu d’Europa i Amèrica. I el triomf als Premis Grammy Llatins va confirmar que ara com ara no hi ha límits per a Rosalía, que pot afrontar el 2020 amb la pressió de mantenir el nivell, però sobretot amb la seguretat de saber que està en condicions de fer el que vulgui.