El món dels streamers i els eSports en català sí que està a les beceroles. "Tenim els ingredients que calen. Tenim talent, perquè molts dels streamers i creadors de contingut són catalans; tenim empreses, tenim la capacitat de generar oferta, però el tema crític són els canals de distribució de contingut", explica la directora d'innovació i nous negocis del grup Mediapro, María Carmen Fernández. Les plataformes d'abast mundial prioritzen els perfils en llengües globals, com l'anglès i l'espanyol, i és impossible que s'hi faci forat el català. És una qüestió de "volum d'audiència", perquè el que compta a gran escala és el trànsit, les visualitzacions. Què caldria fer? "Afavorir l'aparició d'altres plataformes d'un àmbit més reduït. Així faríem un producte competitiu", apunta Fernández. Mediapro té una plataforma pròpia en castellà, Ubeat, i creu que és possible replicar-la en català, però caldria la col·laboració público-privada perquè la viabilitat és limitada. L'empresa barcelonina ja està buscant col·laboradors.
Triomfar a les xarxes en català és possible?
Creix la producció digital en llengua catalana, però la poca inversió d'institucions i grans marques manté el sector lluny de la professionalització
BarcelonaDes que el youtuber Miquel Montoro –el nen pagès que parlava de "ses taronges" i "hòstia pilotes"– va canviar d'idioma en els seus vídeos "perquè hi ha més persones que parlen castellà que català", a principis del 2020, la presència del català a les xarxes ha millorat. Encara és indiscutible que els influenciadors i creadors de contingut catalans que tenen més èxit treballen en castellà (Laura Escanes, AuronPlay, Patry Jordan, Paula Alós, etcètera) però també és veritat que, en una escala molt menor, han començat a sorgir tiktokers, youtubers i streamers que creen en català. I fins i tot hi ha hagut casos com el de Berta Aroca, que va passar-se al català, o el de Pol Gise, que tot i tenir un gran èxit amb els seus canals de YouTube i TikTok parlant de mitologia i història en castellà (té prop d'un milió de seguidors), ha obert comptes paral·lels en català.
Omplir un nínxol
"Hi ha molts motius per fer-ho en castellà, però el mercat català és un mercat en potència i el castellà està exageradament saturat", afirma Albert Lloreta des de La Fera, la primera associació per impulsar la creació digital. "En català està pràcticament tot per fer, i serà més fàcil que trobis nínxol. La teva arrencada serà més fàcil, bonica i còmoda", assegura. És el que s'ha trobat Gerard Querol (Gerry Querry Berry), que primer feia imitacions a partir d'estereotips i després ha creat Tindercat. "És fàcil ser viral a Twitter i TikTok. I a la mínima que fas alguna cosa a les xarxes t'acaba coneixent tothom i et contacta molta gent".
Durant alguns anys, els joves no havien tingut referents digitals en català i el risc de diglòssia digital era evident. Ara ja no es tracta de cap desert: hi ha noms rellevants (Juliana Canet, Joan Grivé, Adolescents.cat), també han nascut estructures que engloben continguts (com Canal Malaia), hi ha associacions (La Fera, Creadorstv, Aplek) i hi ha interès per part de les institucions en eixamplar aquest segment de públic catalanoparlant. Ho demostra que el nou canal SX3 i també iCat hagin pescat alguns presentadors a les xarxes i el fet que des de la Generalitat promoguin accions com La Troca, una trobada de joves creadors digitals de tot el domini lingüístic que es va fer dissabte a Palma.
Per què en català?
La primera pregunta que han de respondre la majoria d'influenciadors és: per què en català? "No em vaig plantejar la llengua perquè el meu objectiu no era ser viral ni arribar on soc. Ho vaig fer perquè és la llengua en què penso i parlo de forma natural i estava més còmode. Era 100% jo", diu Walter Capdevila, que és el tiktoker en català amb més èxit (216.000 seguidors) i malgrat això no pot viure de la xarxa. "Vaig veure que funcionava molt més en català i m'era més còmode", diu Berta Aroca, que va començar a fer vídeos als 11 anys i el 2021 va fer el canvi al català. "Quan veus algú que fa coses amb la teva llengua et fa gràcia. I les marques t'agafen perquè hi ha poca gent que ho faci en català", assegura aquesta tiktoker i presentadora d'iCat. La streamer Adriana Díaz, especialista en cinema i anime, diu: "Jo soc bilingüe, però en català em defenso millor i vaig pensar que el mateix contingut que veia en castellà, el faria en català".
La majoria no van començar per militància ni tampoc per ser el nou Ibai Llanos, sinó per divertir-se. La tria lingüística pot ser més o menys conscient, però el català que fan servir no vol ser fabrià. "No hi penso gens. Parlo com parlo a casa, amb les amigues, com parlem tots. Si dic «joder, hermano» no em paro a dir «colló, germà». Penso que no és la meva responsabilitat, és que jo no faig vídeos de llengua", explica Aroca. Gerard Querol tampoc: "Fer-ho en català és una conseqüència del fet que jo parli català. Soc conscient que col·laboro amb la llengua, però jo no ho faig per la llengua. Ho faig per mi. M'importa l'humor, el contingut de qualitat, que connectis. Amb això arribarem a ser un país normal i una llengua normal en contingut digital".
La normalització del contingut en català passa per aquí. "Veure vídeos absolutament banals en català em fa molt feliç", assegura Aroca. "Hem d'allunyar-nos de la militància i fer que la indústria de creadors digitals de plataforma sigui viable, com ho és la literatura o l'audiovisual", opina Lloreta. Cosa que fins ara no ha passat. "Petar-ho no ho petem, perquè no he guanyat diners per viure. Com a màxim m'han regalat unes samarretes! Potser tampoc he sabut valorar la meva feina", admet Querol.
No hi ha negoci, però hi ha sortides
El 2021 la indústria de les plataformes és el doble de gran que el 2019. A Catalunya ha viscut la mateixa expansió. "Després de la pandèmia hi ha un fotimer de streamers i podcasters, però no hi ha un boom similar quant a públic o inversió publicitària. Ara el mercat és molt petit, però no vol dir que ho sigui sempre. Les audiències dels anys 90 a TV3 eren gegantines, i a internet podrien ser-ho més perquè la distribució per subtítols no és una utopia. El català com a mercat no s'ha desplegat. I no és tard, però s'hi ha de posar gasolina", continua l'expert digital. La Fera justament vol incentivar aquest mercat i dins el sector també hi ha moviments per crear la primera agència d'influenciadors catalans, que servirà per exemple per marcar tarifes (ara poden anar de 100 euros a milers d'euros per post) i professionalitzar els perfils. Falta sobretot que les marques hi apostin.
"Al món hi ha 50 milions de creadors de plataformes, i, d'aquests, que s'hi dediquin professionalment, n'hi ha 2 milions. Això és un objectiu a seguir, encara no hi som", diu Lloreta. Només per a uns pocs és lucratiu i només una elit s'hi ha enriquit. Per a la resta és una afició o com a màxim un sobresou. "Jo tinc un sou base a la ràdio i un sou de les empreses amb les quals col·laboro a les xarxes", confirma Aroca. Encara no hi ha un star system digital en català, però sí un ecosistema de creadors que poden generar recursos. N'hi ha que tenen molts seguidors, com Dàmaris Gelabert i La Sotana, i n'hi ha que tenen poca audiència, però molt fidel, amb un target molt concret, que pot interessar les marques locals.
Tanmateix, fins ara la sortida més rendible per als creadors de plataformes era arribar als mitjans convencionals (ràdio, tele, premsa) perquè això els dona estabilitat econòmica i guanyen rellevància. "S'ha obert el càsting per a tothom", opina Capdevila, que és llicenciat per l'Escac i ha trobat feina de reporter a 8TV, però, en canvi, lamenta que no li hagin trucat de TV3. La periodista i streamer Adriana Díaz, de Parlem-ne (que ha rebut el premi Embrió), també ho veu com un trampolí per visibilitzar-se i per ara ja ha trobat col·laboracions en el sector cultural. "És un error pensar que et pots fer milionari amb això, però sí que et pots fer un lloc", explica Díaz.
Aquest fenomen de fer el salt als mèdia tradicionals és una especificitat catalana, perquè en mercats com el castellà o l'anglès justament on hi ha el gran negoci és en l'entorn digital. Pol Gise ha explicat per Twitter les dificultats que ha tingut per monetitzar el contingut en català, fins i tot havent obert un Patreon. Per això els creadors han de buscar altres vies d'ingressos. El perill de fer aquest salt és que abandonin el seu projecte digital per manca de temps. "Ser a la ràdio és un win-win, perquè ells sumen públic jove i jo guanyo experiència en el que més m'agrada i més seguidors grans. Però un cop t'agafen, la teva carrera a internet comença a baixar perquè no tens tant temps per fer contingut. És una sensació d'amor-odi", observa Aroca.
Així doncs, què vol dir petar-ho a les xarxes en català? "L'ambició ha de ser tenir un mercat estable de creadors i públic, i ja parlarem de fer el proper Rubius", sentencia Albert Lloreta.