Troballa excepcional al Mediterrani: apareix una cuina grega al jaciment d'Empúries

L'EscalaMés d'un segle després que comencessin les excavacions, el jaciment d'Empúries continua donant sorpreses. La d'aquest any ha sigut una troballa singular, no només perquè és inèdita a Empúries, sinó també perquè arreu del Mediterrani se'n tenen molt pocs testimonis més. S'hi ha descobert una cuina grega de la segona meitat del segle VI aC; és a dir, de l'època fundacional de la neàpolis, segons informa l'ACN. "Estem parlant d'una cuina amb unes estructures específiques, que mai fins ara havíem trobat", diu la responsable del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries, Marta Santos. Està feta amb argila cuita i la formaven un fornet (amb una volta que no s'ha conservat) i un petit fogó, que s'alimentaven amb brases per la part inferior. A part de l'estructura, el que la fa especial també és la quantitat de restes culinàries que els arqueòlegs han trobat dins l'estança on s'ha localitzat. Barrejades amb la terra que les recobria, i on també han aparegut trossos de ceràmica grega, Marta Santos precisa que han sortit "milers de petxines d'escopinya", restes de peixos i fragments d'ossos. D'aquestes terres, els arqueòlegs n'han recollit mostres que s'han enviat a laboratoris especialitzats per intentar descobrir quins plats es preparaven en aquesta cuina.

"Estem parlant d'un nombre extraordinari de cloïsses, gens habitual per a consum domèstic; per això pensem que aquesta cuina havia de tenir una funció especial", diu la responsable del museu. La hipòtesi amb què treballen els arqueòlegs és que la cuina tingués relació amb un santuari que hi havia a la zona i que, de moment, amb els vestigis que se n'han trobat (ofrenes i terracotes) es creu que estaria dedicat a la deessa de l'agricultura Demèter. "Podem pensar que aquesta cuina seria perifèrica respecte al santuari, i que estaria relacionada amb els seus menjars rituals", concreta Santos. "Podria servir per als àpats i celebracions que es farien al voltant d'aquesta activitat de culte", afegeix un dels arqueòlegs d'Empúries, Pere Castanyer.

Per bastir aquesta teoria, els arqueòlegs es basen en una altra cuina similar que es va descobrir a Corint. "Hi ha molt pocs paral·lelismes amb cuines com aquesta al món grec, i el millor, i gairebé l'únic, s'ha trobat precisament en un santuari", explica la responsable del MAC-Empúries. En concret, es va localitzar al jaciment d'Isthmia, on els grecs van erigir un temple en honor al rei del mar, Posidó. "És una hipòtesi molt suggeridora, i la troballa de la cuina és extraordinària, però ens cal ser cauts", explica Santos. Perquè encara hi ha interrogants oberts i caldrà excavar en profunditat la zona d'Empúries on se situava el santuari (a tocar de l'antic port grec) per "anar fent encaixar totes les peces del puzle". De moment, un cop descoberta després de 1.500 anys, la cuina grega s'ha soterrat de nou per preservar-la.

Excavant al barri portuari

Durant aquesta campanya arqueològica, els treballs s'han focalitzat a l'antiga façana litoral d'Empúries. El segle VI aC, quan els grecs van aixecar-hi la Neàpolis, la morfologia de la zona era molt diferent de l'actual. El Ter hi formava un gran estuari i l'aigua del mar arribava gairebé a tocar d'on ara hi ha l'edifici del museu. Aquest 2021, els arqueòlegs han continuat excavant tota aquesta zona.

L'objectiu era doble. D'una banda, fer visible bona part de l'antic penya-segat damunt el qual s'assentava la ciutat grega, on s'ha descobert un gran esperó que protegia dels temporals la petita cala natural que va acollir el primer port d'Empúries. Aquest port estava situat directament a la platja, on hi hauria passeres i pantalans, i es va fer servir fins al segle II aC. "Va ser aleshores, coincidint amb l'arribada dels romans, quan aquest espai va deixar de ser eficient i es va construir un port artificial més a llevant", explica l'arqueòleg d'Empúries.

De l'altra, continuar descobrint com era el barri portuari (que s'estenia fins al límit del promontori rocallós). Ha estat en aquest sector, format per diferents illes d'edificacions separades per carrerons, on els arqueòlegs han desenterrat la cuina grega. A les cases d'Empúries, fins ara, el que s'hi havia localitzat eren vestigis de llars de foc. Se solien situar al centre de les estances i es feien servir tant per escalfar-se com per cuinar-hi.

Va ser durant els segles IV i V dC quan la població es va traslladar cap a l'interior i va néixer el nucli tardoantic i medieval de Santa Margarida.