Troben 3.500 fragments d'ossos de cinquanta persones a la fossa de Sencelles
L'equip d'arqueòlegs està recollint les dades genètiques dels familiars que se cerquen, que es creuaran amb l'ADN de les restes òssies trobades
PalmaL'equip d'arqueòlegs d'ATICS ha recuperat 3.500 fragments d'ossos d'un mínim de 50 individus de la fossa de Sencelles. Entre aquests fragments, hi ha algunes restes cranials que presenten defectes compatibles amb lesions peri mortem –produïdes entorn de la mort de la persona– i, segons les primeres anàlisis forenses, no es descarta la possibilitat que hagin estat provocades per l'impacte d'un projectil d'arma de foc.
Un cop recuperades aquestes restes, els arqueòlegs han posat en marxa la segona fase de l'estudi, que consisteix a recollir totes les dades genètiques dels familiars de les tres víctimes que se cerquen –Josep Miralles Garau, Josep Serra Joan i Pilar Sánchez Llabrés– per tal de creuar-les amb l'ADN de les restes òssies localitzades en els laboratoris de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra. A més, l'equip d'ATICS també fa un arbre genealògic i recull les dades físiques i antecedents mèdics i clínics de cada víctima.
Els fragments ossis s'han trobat a la terrassa inferior del cementiri de Sencelles: una àrea d'uns 70 metres quadrats i 1,20 metres de fondària de la part més inferior d'aquesta terrassa, que limita amb els nínxols de construcció recent. És on s'ubica el cementeri civil primitiu, ja existent el segle XIX. Els dies vinents, es preveu concloure l'excavació en aquesta zona i se sondejaran altres espais del cementeri amb georadar per detectar-hi alteracions.
Restes molt alterades i fragmentades
L'informe de valoració antropològica forense que ha analitzat aquests 3.500 fragments d'ossos localitzats a Sencelles explica que totes aquestes restes s'han trobat sense cap tipus de coherència anatòmica. Són restes incompletes i presenten alteracions importants post mortem, a causa de les modificacions que han patit els enterraments. Cal recordar que al cementeri de Sencelles, entre les dècades de 1950 i 1980, s'hi varen fer diferents remodelacions que varen afectar els enterraments que s'havien efectuat a partir del segle XIX.
"La troballa d'aquestes restes és una gran notícia perquè ens permet obrir una segona fase en la investigació", ha explicat el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado. "Fins que facem l'encreuament de l'ADN no podrem obtenir més informació. Cal deixar fer feina els equips d'antropòlegs i forenses, i mantenir la màxima prudència per respecte, sobretot, a les famílies que cerquen els seus éssers estimats", ha precisat.
Les víctimes
La segona fase de l'exhumació de la fossa de Sencelles va començar l'11 de març i tres dies després es va haver d'aturar per la pandèmia del coronavirus. Es varen reprendre les tasques el 25 de maig. Se cerquen els cossos de Josep Miralles Garau, de 31 anys, pagès i músic, i Josep Serra Joan, 56 anys, de professió pagès. Tots dos procedien de Montuïri, varen ser assassinats l'1 de setembre de 1936 i trobats a la carretera de Santa Maria a Montuïri, entre els municipis de Sencelles i Biniali. La tercera víctima és Pilar Sánchez Llabrés, de 33 anys, venedora al mercat. Procedia de Palma i els testimonis orals afirmen que diversos homes la varen segrestar i violar i la varen assassinar. La varen trobar al predi de Son Palou de Sencelles.