Troben un gran fresc romà al subsol de Palma

PalmaLes restes d’un gran fresc d’estil pompeià altimperial han emergit durant els treballs d’excavació arqueològica que s’han realitzat al subsol d’un edifici en rehabilitació que ocupa la cantonada dels carrers de Can Pont i Vic i de la Puresa de Palma. Tant els tres arqueòlegs que hi han treballat al llarg de cinc mesos, Jordi Hernández-Gasch, Sebastià Munar i Pablo Galera, com el departament de Patrimoni del Consell de Mallorca qualifiquen d’extraordinaris els resultats d’aquesta excavació, un seguiment arqueològic que és preceptiu en tota obra situada a la ciutat antiga.

A l’espera dels resultats dels estudis que aportaran informació més exacta i detallada de les troballes realitzades, el mural o murals -no es pot descartar que n’hi hagi més d’un- són uns 400 fragments que, en principi, estarien datats entre el segle I i II dC. Pintats amb motius geomètrics i vegetals i amb una policromia en la qual dominen els tons vermellosos i verds típics de l’estil pompeià, aquest estuc pintat i en alguns fragments també motllurat és, segons els arqueòlegs responsables de l’excavació, “una de les troballes més sorprenents de Can Pont i Vic”, que és el nom de l’edifici la reforma integral del qual du a terme l’equip d’arquitectes mallorquí GRAS Reynés.

Les dimensions que pot adquirir aquest fresc romà, després de fer les tasques de reconstrucció, que es preveuen complexes, podrien ser igualment extraordinàries. Els 400 fragments trobats, de mides variades, ocupen ara fins a 20 caixes que ja han estat dipositades, en una recepció d’urgència, donada la importància de la troballa, a les dependències del Museu de Mallorca. La fragilitat dels fragments d’estuc pintats varen aconsellar posar la seva extracció en mans dels restauradors Margalida Munar i Bernat Burgaya.

Fora del recinte de la ciutat romana

Un dels fets que més ha sorprès els experts implicats en el seguiment arqueològic és que la descoberta s’ha fet fora del recinte original de la ciutat romana de Palma, a uns 80 metres en línia recta de la porta de l’Almudaina, d’origen romà. I és que, al marge de les restes de l’estuc pintat, també s’hi han trobat estructures muràries en diversos nivells. Entre les estructures romanes més recents, trobades a escassos 50 cm per sota del trespol d’aquest immoble, que fou objecte d’una gran remodelació al segle XIX, i sense que entremig hi hagi vestigis medievals o posteriors, destaca un segment de la cimentació d’un mur de més de 4 m de llarg per 90 cm d’ample i fins a 1,4 m de profunditat conservada, que podria ser del segle III dC. Aquesta obra hauria destruït construccions romanes més antigues, probablement del segle II dC, de les quals han aparegut diversos trams de paret i una canalització. És en aquest nivell, que s’estima que és del segle II, on l’equip d’arqueòlegs contractats per la promotora de la reforma actual de l’edifici ha trobat un abocador d’enderrocs d’obres fetes en aquell temps a la casa o a la zona, entre els quals hi ha els centenars de fragments del gran fresc romà.

“Aquestes troballes confirmarien certes sospites sobre la Palma de l’època i posarien de manifest que hi ha ciutat romana en aquest punt que queda fora del recinte emmurallat, cosa que planteja un urbanisme més ampli. Els murs i l’estuc podrien respondre a l’existència a la zona de cases de nivell social mitjà alt i fins i tot podrien ser d’un edifici de caire públic”, afirma Jaume Cardell, cap d’Arqueologia del Consell.

Segons explica l’arqueòleg Jordi Hernández-Gasch, un dels tres responsables del seguiment arqueològic a Can Pont i Vic, “mai no ho saps en començar, però en principi no teníem les expectatives de fer unes troballes tan importants per al coneixement de la Palma romana. Al punt on treballàvem, fora de la murada romana, hi ha documentats enterraments. El fet és que no s’hi havien trobat estructures. Per a nosaltres, ha estat una sorpresa descobrir-hi restes de construccions d’època romana, murs que han de pertànyer a la ciutat romana original de Palma”. L’equip d’arqueòlegs afirma que “ja es coneixia que aquesta zona, originalment extramurs, quedà integrada en el perímetre de l’ampliació tardana de la ciutat romana, tot i que les troballes havien estat fins al moment escasses, disperses o més allunyades del nucli primigeni”.

Les restes del fresc, al Museu de Mallorca

Després d’extrets els fragments d’estuc pintat per part dels restauradors especialitzats Margalida Munar i Bernat Burgaya, han estat dipositats al Museu de Mallorca, la gestió del qual, des de començament d’any, és competència del Consell, com ho és el patrimoni històric de l’illa. Maria Gràcia Salvà, directora del Museu de Mallorca ha fet, segons declara a l’ARA Balears, “una recepció d’urgència” de les 20 caixes amb els 400 fragments d’estuc pintat, que ara custodia el museu de manera temporal i a l’espera que sigui reconstruït, en la mesura del possible, per al seu estudi en profunditat i després decidir-ne una possible musealització. “És un deure deontològic recepcionar aquest estuc per la seva importància, la seva fragilitat i perquè no es faci malbé en un entorn d’obres de reforma arquitectònica”, diu Maria Gràcia Salvà.

Tots els experts implicats subratllen el rigor del procés arqueològic i de recuperació de les troballes. Així ho manifesta Guillem Reynés, l’arquitecte responsable de la reforma de Can Pont i Vic: “El patrimoni s’ha de tractar amb respecte, i aquí s’ha fet. Descobrir-hi traces tan importants de la Palma romana és extraordinari”. De la seva banda, Kika Coll, directora de Patrimoni del Consell, destaca que “troballes com aquestes justifiquen l’esforç que fa Patrimoni pel control arqueològic de les obres del centre històric. Es tracta d’un patrimoni que s’ha de recuperar, conservar i difondre per poder reconstruir la nostra història”.

Altres troballes

A més dels segments de murs estructurals i dels centenars de fragments que corresponen al fresc d’estil pompeià altimperial, als treballs d’excavació fets a Can Pont i Vic en els passats mesos, s’hi han trobat, segons afirmen els arqueòlegs Jordi Hernández-Gasch, Sebastià Munar i Pablo Galera, “milers de fragments de ceràmica” que en aquests moments s’estan netejant per a la seva posterior classificació, cosa que “aportarà més precisió cronològica”. Entre les troballes més antigues, datades al voltant de l’any 50 dC, hi ha centenars de fragments d’àmfores, recipients de cuina i vaixella, ossos d’animals i alguna copinya. Tot i que no s’ha trobat cap enterrament, que seria normal a la zona, una de les troballes curioses és un bracet de pepa articulada romana fet d’os tallat i polit. És sabut que els infants eren enterrats amb la seva joguina.