Troben nou tombes de la Barcelona romana i visigoda a la Via Laietana
Les obres fan emergir les restes d'enterraments d'una necròpolis a l'entorn d'un edifici cristià
BarcelonaLa plaça Antoni Maura de Barcelona amaga moltes històries al subsol que han anat emergint quan s'hi han fet obres, des que es va obrir la Via Laietana a principis del segle XX. Les últimes troballes, arran de les obres de reforma de la via, s'han fet públiques aquest dimarts: set tombes dels segles IV i V i dues d'època tardoantiga força ben conservades, probablement dels segles VI-VII. És una peça més que ajuda a recompondre la fotografia del passat romà i visigot de la ciutat, però no és cap sorpresa. Se sabia que allà hi havia hagut una vil·la suburbana romana, de la qual encara es conserva una part, i més tard una necròpoli amb una història que comença cap al segle III i s'allarga fins més enllà del segle VII.
Bàrcino era al segle IV una ciutat cristiana, amb bisbe i basílica catedral, però també era una ciutat romana amb un important dinamisme econòmic i comercial que mantenia els seus espais públics i privats, a més de la xarxa urbana de sanejament i d'abastiment d'aigua. La ciutat havia patit una important remodelació al segle III, quan s'havia construït una nova muralla amb 76 torres. És en aquest moment que va desaparèixer la vil·la romana i va començar la història de la necròpolis. "Creiem que les tombes es van fer al voltant d'un edifici sepulcral", detalla Joan Garriga, director de la intervenció arqueològica. Garriga apunta que a la plaça Antoni Maura hi podria haver enterrat un personatge que devia tenir importància a la ciutat i part de la població va voler ser enterrada al voltant seu.
El 1959, a la mateixa plaça, s'hi va trobar una tomba règia i la lauda sepulcral, que estava coberta d’un petit mosaic amb símbols cristians i que es conserva al Muhba. Era del segle V i es tractava d'algú important pel luxe de la tomba i perquè estava disposada per ser vista i informar sobre la persona inhumada els vianants. Però sobre qui hi devia haver, no se'n sap gaire cosa i n'han circulat algunes hipòtesis. En altres excavacions anteriors s'havien trobat tombes que devien pertànyer a les elits urbanes, segurament eclesiàstiques. No són tombes aïllades: se n'han documentat més de 250 entre la plaça Antoni Maura i l'avinguda Francesc Cambó.
De les restes òssies que s'han fet públiques aquest dimarts, de moment n'hi ha poques dades. De les més antigues, se n'ha excavat una i només se'n conservaven els fèmurs. "No eren persones humils perquè les tombes tenien lloses a la part inferior i superior i les parets revestides", assenyala Garriga. En canvi, els dos cossos de l'època tardoantiga estaven enterrats en una fossa molt més simple, sense aixovar, i estaven col·locats panxa enlaire i amb els braços plegats sobre el pit. Amb tota probabilitat eren un home i una dona i se'n conserven els esquelets gairebé intactes.
De la prehistòria al segle XIX
Les restes òssies es traslladaran al Centre de Col·leccions del Museu d'Història de Barcelona, que guarda la història de moltes generacions, des dels sediments de terra que expliquen què menjaven els romans fins als óssos de peluix que molts ciutadans van deixar a la Rambla després de l’atemptat del 17 d’agost del 2017. Allà hi ha actualment les restes del voltant de 2.500 individus que pertanyen a totes les èpoques: des de la prehistòria fins al segle XIX i que han emergit al llarg de prop de 140 intervencions que s'han fet a la ciutat.
Les excavacions a la Via Laietana també han aflorat una dotzena de murs de diferents cronologies, un pou dels segles XVIII-XIX, una pilastra, forats de pal, alguns paviments de rajoles, totxanes o morter de calç, retalls informes i tres sitges dels segles IX-X, que constata que al lloc segurament hi havia un mercat a l'època medieval.
La Via Laietana ha patit diverses cirurgies, però part de les restes que han anat aflorant s'han documentat des de fa un segle. Amb l’obertura de la via a principis del segle XX, l’Ajuntament es va plantejar per primera vegada promulgar unes mesures de protecció del patrimoni i es va incloure al contracte del Banco Colonial dos articles per fer possible la investigació i la recuperació de materials.