Troben restes d'un santuari dedicat a Demèter al jaciment d'Empúries

BarcelonaÉs impossible entendre la història d’Empúries sense tenir el seu port o, més ben dit encara, els seus ports, perquè al llarg dels anys la ciutat grecoromana va tenir diversos espais portuaris que s'adaptaven a les necessitats del moment. Des del 2018 –les excavacions continuaran fins al 2025– s'han fet diferents campanyes d'excavació per saber com va evolucionar la zona i, la darrera, que encara no ha acabat, ha confirmat que a tocar del port hi va haver un santuari dedicat a la deessa de l'agricultura i de la fertilitat, Demèter.

El santuari es va aixecar durant la segona meitat del segle VI aC, l'època fundacional de la ciutat grega, i amb diverses reformes i ampliacions posteriors va perdurar fins com a mínim el segle III aC. Era al camí que unia el port obert al mar amb Empúries, que aleshores s'alçava sobre un promontori rocós. El port era on ara hi ha el passeig que uneix la ciutat grecoromana amb Sant Martí d'Empúries. L'equip d'arqueòlegs va trobar les restes del santuari després de desmuntar diverses estructures d'un convent de monjos servites construïdes entre els segles XVII i XVIII.

Ofrenes semienterrades i 'kernos'

En l'excavació s'han localitzat diversos vasos i objectes de caràcter ritual, sovint enterrats en pous o forats de caràcter votiu. Entre les restes hi havia gerretes diminutes i unes peces molts singulars: els kernos, un plat de ceràmica de forma circular, al voltant del qual es col·locaven vasets i figures d'animals. Als kernos s'hi posava llet, aigua o mel per fer libacions rituals. "Hem trobat diferents representacions de divinitats femenines que apareixen també en altres santuaris grecs dedicats a Demèter i a la seva filla Persèfone", explica l'arqueòleg Pere Castanyer. "Una altra pista que fa pensar en aquesta divinitat grega és el fet que els vasos i els objectes rituals apareguin semienterrats", afegeix.

El santuari va anar evolucionant amb els anys. Cap al tercer quart del segle VI aC es van construir potents murs de contenció que, a partir de la fi del segle VI aC o els inicis del segle V aC, van separar l’espai del santuari de la zona pròpiament d’hàbitat. De l’excavació del sector d’hàbitat destaca una casa organitzada a partir d'un espai central que comunicava directament amb un carrer. La casa té diferents estances, com una llar central, que tampoc no tenia un ús domèstic sinó ritual, i altres espais destinats a magatzem.

Una cuina amb milers de petxines

L'any passat ja es va localitzar en el mateix espai una cuina amb una estructura d'argila, que a més del foc a terra té un forn i un fogó del segle VI aC. No és una cuina habitual. A part de l'estructura, el que la fa especial també és la quantitat ingent de restes culinàries que els arqueòlegs van trobar dins l'estança que es feia servir per cuinar. "Segurament no era una cuina domèstica sinó que estava dedicada a fer menjars en ofrenes rituals", diu la responsable del MAC-Empúries, Marta Santos. Hi havia milers de petxines d'escopinyes, restes de peixos (espines i escates) i escassos fragments d'ossos. És l'única amb aquestes peculiaritats a Empúries i també és força excepcional a la Mediterrània.