Troben a Son Peretó una tomba que podria ser dels darrers pobladors de l'assentament

És diferent del centenar que s'han localitzat fins ara: és molt més gran, té la coberta de fusta i talla les tombes més modernes

Imatge de les tombes de Son Peretó amb unes de les restes que s'han trobat en aquesta campanya d'excavació
Elena Navarro
15/07/2020
2 min

PalmaL'equip d'arqueòlegs a càrrec de la campanya d'excavacions al jaciment de Son Peretó, a Manacor, ha trobat una tomba que podria ser dels darrers cristians que varen poblar la zona. Hi ha diferents indicis que apunten a aquesta hipòtesi. Segons explica el director d'operacions, Mateu Riera, aquesta tomba "per la manera com està tallada és diferent de totes les altres". A més, és la més gran del centenar que han trobat durant els quinze anys que fa que excaven al lloc, i té la coberta de fusta, a diferència de les altres, que tenien lloses de pedra. A més, "la tomba en tallava unes altres que ja eren les més modernes que havíem trobat".

Ara per ara, no han pogut fer-ne la datació, però han encarregat una prova de carboni 14 a la Universitat de Barcelona per poder datar-la, i en els mesos vinents en tindran els resultats. "Les darreres més modernes que vàrem trobar ja eren dels segles VIII i VI, i aquesta podria ser com a màxim del s. X, que és quan comença la conquesta dels musulmans". És per això que Riera afirma que "podria ser dels darrers cristians de la zona".

La troballa l'han presentada aquest dimecres en el balanç de la darrera campanya d'excavació del projecte, que va començar el 2016. Durant aquests anys, s'han fet cinc cales arqueològiques al jaciment per tal de tenir més informació sobre la població que va habitar el lloc i que va enterrar els seus morts al voltant d'una gran basílica, que hauria estat en ús entre els segles V i VIII després de Crist.

Gràcies als treballs fets fins ara, s'ha pogut saber que a mida mitjana d'aquell poblat era d'1,68 metres i hi havia una altíssima mortalitat. Per exemple, l'arqueòleg ha explicat que només el 15% dels pobladors passava dels quaranta anys i com a mínim el 30% no passava dels vint anys. En concret, s'ha pogut saber que el llindar de mortalitat era de vint-i-cinc anys per a les dones i de trenta-cinc anys per als homes.

En el següent projecte quinquennal, la intenció és excavar una finca nova que va adquirir l'Ajuntament de Manacor per respondre una de les grans preguntes de Son Peretó: Què feia allà una basílica tan gran, on cabien –es calcula– entre 300 i 400 persones? De fet, és la basílica paleocristiana més gran de Mallorca. Riera explica que segurament aquesta grandària apuntaria que hauria estat un lloc important, però no se sap encara si realment hi havia una ciutat.

A més a més, han demanat per tercera vegada una subvenció del Ministeri de Cultura per poder excavar tota la basílica sencera, perquè tot i que s'hi han fet treballs, queda molt espai on actuar. "No ho volem fer per petites campanyes perquè perdem molta informació, volem fer-ho tot de cop", ha detallat Riera, qui ha precisat que al lloc hi ha moltes peces interessants per descobrir, com mosaics i tombes.

Aquest dimecres a les 20 hores hi haurà una jornada de portes obertes al jaciment, que inclourà les explicacions de l'antropòleg de l'equip, Llorenç Alapont, sobre els esquelets localitzats durant aquesta campanya. Després, el director de l'excavació farà la visita guiada per a tot el públic.

stats