Troben tres tapissos inèdits de Gaudí a Palma

PalmaEl convent de Sant Jeroni a Palma guardava, sense saber-ho, dues obres inèdites d'Antoni Gaudí que ara han sortit a la llum. Es tracta de peces tèxtils fetes per l'artista català que el conservador i restaurador Pere Terrassa va descobrir, el 2016, mentre estava fent l'inventari de la col·lecció del monestir. A aquestes, s'hi suma una tercera obra que va pertànyer a la col·lecció particular del prevere algaidí Guillem Puigserver Munar, i que formava part del mateix projecte. La descoberta es podrà veure a Can Balaguer dins l’exposició Gaudí i les 40 hores, que s'inaugurarà aquest 25 de novembre i també inclourà altres peces del convent relacionades amb el ritual cristià de les devocions a les quaranta hores.

Els dos tapissos guardats al convent estaven dins una caixa amb altres objectes i van cridar l'atenció de Terrassa perquè "tenien molta entitat i intencionalitat", ha explicat. Estan elaborats amb panes, velluts, parts bordades i amb els anagrames de Crist, i muntats damunt un canemàs. En un primer moment, no les va connectar amb Gaudí. No va ser fins que va arribar a les seves mans el llibre Antoni Gaudí. Mi itinerario con el arquitecto, de l'escultor Joan Matamala, que va començar a unir fils. "Hi havia una part dedicada al viatge de Gaudí a Mallorca per la reforma de la Seu i descriu perfectament els tapissos", ha detallat el conservador.

Aquest llibre també ha estat clau perquè anomena el tercer tapís i detalla la col·laboració entre Gaudí i les religioses de Sant Jeroni, a partir del 1912, per renovar els tapissos que s'utilitzaven els dies de la litúrgia de les quaranta hores. Segons ha explicat Terrassa, l'arquitecte català anava cada dematí a missa a la Seu, i a l'horabaixa, a les quaranta hores de Sant Jeroni, quan n'hi havia. Les monges li demanaren de renovar tota l'ornamentació litúrgica, i Gaudí els suggerí utilitzar retalls de tallers de tapisseria de diferents textures i colors que després s'unirien per formar la peça, i així abaratir despeses. Finalment, el projecte no va ser viable, però varen quedar les mostres que ara es podran veure a l'exposició.

La litúrgia de les quaranta hores

La historiadora de l'art i membre de la Comissió Artística Assessora del Temple de la Sagrada Família Maria Garganté ha acreditat la veracitat de les tres peces i ha comissariat la mostra juntament amb Terrassa. Garganté ha subratllat la importància d'aquesta troballa fortuïta, que també ha permès aprofundir en el culte les quaranta hores —molt present a Mallorca essencialment en el Barroc—, i al patrimoni del convent de Sant Jeroni. A més, ha apuntat que la mostra té un vessant de perspectiva de gènere perquè inclou "elements valuosíssims d'orfebreria com les sacres de les germanes Sureda", del 1699. "Destacam la importància de la promoció artística impulsada per les monges del mateix monestir".

Aquestes sacres formaran part del muntatge sobre les quaranta hores al convent de Sant Jeroni, que acollirà la mostra. També es podran veure la 'portalada' i el 'palis' de la dormició de Nostra Senyora. La portalada, datada de finals del segle XV, és un arc de vellut brodat amb fils d'or, plata i seda de color, i el palis (de la segona meitat del segle XVI) és de vellut carmesí amb l'escena que li dona nom bordada al centre amb fils d´or, plata i seda, i emmarcada en els laterals per dos rotllos d'ornamentació vegetal amb els monogrames IHS i XPS brodats. Totes les peces de l'exposició són inèdites.

Al voltant de l’exposició es farà un cicle de conferències a càrrec d’especialistes en diferents aspectes destacats de la mostra, així com dos itineraris nadalencs, que es completaran amb la visita al convent, on es podran veure una exposició de part del seu fons ceràmic. El regidor de Cultura, Antoni Noguera, ha afirmat que "estam davant un fet extraordinari de gran valor cultural" i ha subratllat el paper de l'Ajuntament, "que ha contribuït que es coneguin unes peces tan rellevants".