La trompeta de Paolo Fresu toca la fibra del teatre Principal de Palma

PalmaDesprés d’haver omplert el Teatre des Born de Ciutadella la nit passada, el Teatre Principal de Palma no podia quedar enrere. I no ha estat menys, ja que a l’inici del concert, es podien comptar amb els dits de les mans les localitats que han quedat buides. Hi havia ganes de jazz i sobretot de Paolo Fresu Devil Quartet.

El concert ha començat a poc a poc, com si els assistents s’anassin ficant dins la boira tranquil·lament i plàcidament. Llavors ha aparegut la trompeta de Fresu, excelsa, calmada, vibrant i encertada. Ha conduït el tema fins a deixar brutalment sorpresa tota l’audiència mantenint una nota amb el seu instrument durant minuts. Inversemblant.

Així mateix, no tot ha estat pausa i melancolia. Si alguna cosa ha caracteritzat el concert de Paolo Fresu Devil Quartet és la seva capacitat de tastar diferents vessants del jazz. En alguns temes com Moltto Perpetua o Giulio Libano, ha semblat més una banda de rock que no de jazz, amb una bateria que no tenia por de tocar fort, igualment que la guitarra i el baix deixant al capdavant la trompeta líder de Fresu.

Ha tardat 45 minuts a parlar amb el públic. “Moltes gràcies”, ha dit en diversos idiomes, inclòs el català. I després d’haver presentat la banda i reivindicar que la majoria dels temes són dels quatre integrants, s’ha obert al públic dient que era el seu primer pic a Mallorca. “Som d’un poble molt petit del nord de Sardenya i tot i estar aquí devora, sembla que estam llunyíssim!”, ha dit el sard. “Hem hagut de creuar Europa per venir, sense fer broma, però el fet de saber que ens hi ha duit la música no té preu”, ha dit emocionat.

Hi ha hagut temps per al 'gran moment' de la nit. De fet, el públic ha tardat a adonar-se que el que estaven escoltant era el que semblava. Han interpretat El noi de la mare, una cançó del cançoner popular català que ha fet més que evident la germanor entre pobles. Ha estat un moment significativament emocionant, d’aquells en què el públic riu i se li il·luminen els ulls, rememorant records d’infantesa embolcallats d’una tendresa llunyana, però molt coneguda alhora. Un moment que quedarà a la retina dels assistents.

Un concert que ha tingut un cúmul d’emocions diferents, però totes elles belles i que el públic ha reconegut amb molts d’aplaudiments i xiulets demanant més i més al quartet. Sense dubte, una de les grans cites de l’Alternatilla Jazz Festival.