Dins la 'troupe' d'Albert Serra: una colla d'amics al servei de l'art

BanyolesQuan es parla de les pel·lícules d’Albert Serra, els focus mediàtics enfoquen sovint només la figura del cineasta banyolí. Per l'impacte de les seves declaracions incendiàries i, sobretot, perquè, com a director, és l’artífex principal de les imatges originals i trencadores que proposa. Ara bé, més enllà de la seva centralitat, al llarg dels anys Serra ha volgut —i ha sabut— rodejar-se amb intel·ligència d’un grup de professionals, artistes i amics amb qui produeix pel·lícules conjuntament i amb qui comparteix una manera comuna, lúdica i radical d’entendre l'art. És així, amb la complicitat d'aquesta troupe, com el director de Pacifiction està assolint fites com les nou nominacions als Premis César francesos, la gala de lliurament dels quals serà el divendres 24 de febrer.

La colla d'Andergraun Films

L’eix central d’aquesta colla que l'acompanya i el segueix és la productora Andergraun Films, present en tots els projectes de Serra des de Crespià (2003). No és una empresa convencional, sinó més aviat un laboratori d'experimentació artística, amb epicentre a Banyoles —i ara també seu a Barcelona—, que agrupa desenes de professionals del sector més o menys fixos i exclusius. Un dels pals de paller és Montse Triola, productora executiva i també actriu. Així defineix el particular mètode d'Andergraun: "Partim d'un guió provisional que escrivim per demanar ajudes a les institucions, però, en el rodatge, el text es destrossa i es multiplica per quatre, fins que, finalment, les hores de metratge es refan en el moment decisiu del muntatge". I continua: "No tenim pànic a no saber com anirà la pel·lícula, sinó al contrari, la incertesa és una oportunitat per descobrir sobre la marxa aquesta organicitat i naturalitat que es percep a la pantalla". "La pel·lícula no es fa sinó que es troba", conclou Triola.

Aquest procés de creació com a descoberta provoca que les pel·lícules siguin un producte col·lectiu, fruit de la col·laboració i l'experimentació d'un grup d'amics que tenen com a objectiu últim el cinema. Serra pren les decisions finals i crucials, però l'intercanvi d'idees i punts de vista és constant. En el rodatge, de fet, el director no vol imposar una mirada única i no pretén condicionar els actors i tècnics amb instruccions clares, sinó que els despulla d'informació per donar espai al desconcert, la prova, l'atreviment i la fricció, i que, així, es generin coses inesperades.

Tècnics i actors fora de l'acadèmia

Evidentment, però, no tots els professionals s'avenen a treballar amb aquest mètode, sense planificacions de rodatge ni indicacions precises. Per això la majoria de membres d'Andergraun no són especialistes entrenats a l'acadèmia, sinó artistes oberts a canviar de plans i a trobar solucions dràstiques. Com Artur Tort, que fa més de deu anys que col·labora amb Serra i ara és director de fotografia i muntador. "Tenia el desig de fer cinema, però no la carrera, així que, durant aquests anys, amb projectes cada vegada més ambiciosos, l'experiència ha nodrit la meva feina i m'ha permès conceptualitzar una manera de fer", explica. I afegeix: "Molts professionals del sector m'han escrit preguntat com hem aconseguit rodar una escena, i la resposta és que ho fem sense apriorismes".

Un altre exemple és Ariadna Ribas, muntadora formada a l'ESCAC (l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya), que va interessar-se pel cinema de Serra amb la voluntat de descobrir llenguatges alternatius. Va entrar-hi predisposada a fer qualsevol tasca i ara es cuida del material durant rodatge, de la sincronització del so i de la composició de la imatge, i a més fa d'ajudant de muntatge. Sobre la dinàmica de treball, afirma: "Noto que tinc un espai de llibertat per aportar la meva creativitat i sensibilitat".

Ribas i Tort són només dos dels membres d'un equip extens amb feines diverses i permeables, format per Clàudia Robert, Sebastián Vogler, Práxedes de Vilallonga, Jimmy Gimferrer, Marc Susini, Jordi Ribas, Xavier Pérez –àlies El jefe– o els músics Els Molforts, entre molts altres. També Lluís Serrat, veí de Banyoles que treballava a la construcció fins que Serra el va cridar per fer de Sanxo a Honor de cavalleria (2006). D'aquí li ve el nom de Sanxini. "Des dels rodatges a Sant Climent Sescebes fins a Tahití, jo faig el mateix: l'Albert em diu ves per aquí i em proposa un tema i, llavors, jo improviso", explica. I, sobre la importància del grup, destaca: "És un 10, ens ho passem molt bé, som molt amics i em sento agraït a l'Albert quan em convida a premis i festivals".

Tot un autobús cap a Canes

Igualment important és el paper de l'empresari de Banyoles Lluís Coromina: és el soci principal d'Andergraun després que Serra el convencés del seu projecte l'any 2003. "Em va semblar una persona molt coherent i interessant, així que ens vam associar per finançar la productora al 50%", recorda Coromina. Ara, aquesta meitat del percentatge ha passat a nom de la Fundació Lluís Coromina, que, entre molts altres objectius, va néixer el 2007 amb la intenció de donar suport a la cultura banyolina. Coromina és el president del consell delegat de Teisa, l'empresa d'autobusos que va fundar el seu avi, i cada any ofereix a tota la comitiva un autobús de franc per viatjar al Festival de Canes: "Sempre omplin les 50 places i es crea un ambient molt bonic per acompanyar l'Albert a la première", assenyala.

La xarxa de Cadaqués

Albert Serra passa moltes estones a Cadaqués, sobretot a l'estiu, acompanyat d'alguns dels membres d'Andergraun. Allà es troben amb intel·lectuals i artistes com Gabriel Ventura, Rosa Tharrats, Jordi Mitjà o el poeta Vicenç Altaió, que apareix com a actor a Història de la meva mort (2013) i a La mort de Lluís XIV (2016). "Quan veus l'Albert nedar al paratge de la platja des Llané veus l'home feliç alliberat de la imatge públicament buscada del director enfadós", descriu Altaió. I afegeix: "L'obra d'Albert Serra té a veure amb un sistema de vida com a troupe, són una colla que juga a fer realitat". Un altre lloc especial de Cadaqués és el Bar Marítim, regentat pel galerista Huc Malla, que també funciona com a pavelló d'art. Serra hi va preestrenar en exclusiva la peça de videoart Roi Soleil (2018) i és el punt de trobada de tot el clan cadaquesenc. Malla vaticina: "L'Albert Serra i tot el grup són uns fenòmens. Aquí no els valoren prou, però estic segur que triomfaran als Premis César".

El col·lectiu de crítics de cinema

Serra també és molt proper al Col·lectiu de Crítics de Cinema del Truffaut de Girona, sobretot a Àngel Quintana i Imma Merino, que han cregut en el seu talent des del principi. "A Honor de cavalleria vaig veure la primera pel·lícula catalana que connectava amb l’avantguarda internacional posant en crisi el guió i jugant amb la plàstica dels cossos i els colors", diu Quintana. Des d’aquest moment va començar una amistat fidel i generosa, que ha perdurat al llarg dels anys. "La relació amb el l'Albert m'ha ajudat a comprendre la gestació del seu cinema", continua Merino, que conclou: "Crea una complicitat amb les persones que el rodegen que li permet generar situacions excepcionals i ocasionalment extraordinàries". El director, per exemple, incorpora Quintana i Merino a les festes de l’equip a Canes i els convida cada Nadal a un banquet d’arròs i vedella amb bolets a casa la seva àvia de Banyoles, Francisca Roca, que l'any vinent farà 100 anys.

Qui és qui a la 'troupe' d'Albert Serra

• Montse Triola. Mà dreta de Serra des del principi i sòcia d'Andergraun. S’ocupa de la producció i també fa d'actriu. Té molta cintura per fer front a qualsevol imprevist.
• Artur Tort, nominat a millor fotografia als Premis César. Va començar com a operador de càmera i ara es dedica al muntatge i a la direcció de fotografia. A través de les connexions d'Andergraun Films, va acabar com a teclista d'El Petit de Cal Eril.
• Ariadna Ribas. Graduada com a muntadora a l’ESCAC, ajuda amb el material, el muntatge i els efectes visuals. El seu germà, Jordi Ribas, s’encarrega del so.
• Lluís Serrat (Sanxini). Manobre banyolí que s’ha descobert com un actor fetitxe de la filmografia de Serra. Feia una gran parella amb Lluís Carbó, que va morir el 2016.
• Xavier Pérez (El Jefe). Treballa a la postproducció. Serra va muntar les primeres pel·lícules al seu estudi de Banyoles. El Jefe va atrevir-se a fer d’actor en una de les escenes més explícites de Liberté (2019).
• Lluís Coromina. Empresari banyolí, soci d'Andergraun Films.
• Vicenç Altaió. Poeta iconoclasta, amic del cineasta i actor en dues de les seves pel·lícules.
• Huc Malla. Col·leccionista d’art i propietari del Bar Marítim de Cadaqués, on Serra passa moltes nits d’estiu.
• Àngel Quintana. Crític de cinema que va presentar Serra al col·lectiu de Cahiers du Cinéma de París. Moltes vegades el director li passa fragments de les pel·lícules abans de l’estrena.
• Imma Merino. Ha escrit un munt d'articles sobre Albert Serra. Va sortir com a actriu a Singularity (2019). Una més de la colla.