Trueba i Mariscal rescaten el geni de la bossa nova 'desaparegut' a l'Argentina

L'any 1976 el pianista brasiler Francisco Tenório Júnior acompanyava Vinícius de Moraes i Toquinho en una gira per l'Argentina quan, fent estada a Buenos Aires, va sortir a la matinada de l'hotel per comprar un analgèsic per a la seva parella. No se'n va saber res més. Fernando Trueba i Mariscal recuperen la figura del desaparegut Tenório en un docudrama animat que vol ser alhora una immersió en l'edat d'or de la música brasilera a partir de reivindicar un dels seus representants menys coneguts i una denúncia de les complicitats entre els governs feixistes que va patir l'Amèrica Llatina als anys setanta.

Trueba construeix la pel·lícula partint del reportatge d'investigació d'un periodista musical fictici, a qui cedeix la veu Jeff Goldblum, que descobreix Tenório mentre prepara un llibre sobre bossa nova i acaba seguint el fil de la seva desaparició. Aquesta estructura permet al director convocar els testimonis dels grans noms supervivents de l'època, de Caetano Veloso a Toquinho, als quals s'atorga presència més enllà del seu interès en la trama, i de passada denunciar l'Operació Còndor a partir d'un cas concret. La vocació internacional de la proposta redueix el discurs musical i polític a un excessiu didactisme. I l'animació exuberant de Mariscal no sempre s'adiu amb les parts més fosques o íntimes del film. Però, en canvi, acompanya bé la sempre benvinguda exaltació del càlid i agombolant vitalisme de la bossa nova.