Trump dins un rentaplats: l'art polític és una excepció a la nova edició d'Arco

MadridLes guerres sacsegen el mercat de l'art, però el mercat resisteix. Mentre Donald Trump fa trontollar l'ordre mundial, aquest dimecres ha arrencat a Madrid la 44a edició de la fira Arco, amb una sorprenent presència a la baixa de l'art de denúncia. És cert que a Arco els objectius són comprar i vendre obres d'art, i que moltes de les 214 galeries participants van tancar la selecció d'obres fa mesos, però, així i tot, crida l'atenció no trobar-hi més art polític. Com ha deixat per escrit Francesc Torres sobre les pintures que exposa a la galeria T20, l'art ofereix "un petit espai de llibertat, encara que sigui petit, fràgil i en molts casos fictici, però que serveix per sobreviure". També adverteix en el lema d'una de les obres que El polític no és el que fa que l'art polític sigui art, i en un altre que No facis art a menys que tinguis una molt bona raó.

Un altre dels treballs de Francesc Torres és un dels més contundents que es poden veure a la fira: es tracta d'un tríptic amb una esvàstica amb la paraula latent en anglès al damunt, una creu amb el lema, també en anglès, "deixa'm en pau" i un rectangle negre on amb prou feines es pot llegir "Profound exile" [Exili profund], referència a la pèrdua de la memòria. D'altra banda, la galeria T20 exposa una versió en miniatura del conegut Crist clavat en un avió de guerra de León Ferrari (de la qual hi ha una versió més gran al Museu d'Art Prohibit de Barcelona), un altre referent de l'art més compromès a qui Torres, en certa manera, va fer una picada d'ullet amb la instal·lació gegantina a la Sala Oval del MNAC Aeronàutica (vol) interior el 2021. "Francesc Torres té la potència d'un artista jove, la seva implicació política és constant", afirma Nacho Ruiz, el fundador de la galeria juntament amb Carolina Parra. "Sempre hem treballat amb artistes polítics, forma part de la nostra essència. Però no ens hem de confondre, Arco no és un museu, no té el component de non profit", explica.

Entre els galeristes participants en la fira, la política real colpeix especialment la ucraïnesa Julia Voloshyna, que està establerta a Miami amb la seva família. Voloshyna no dona crèdit de l'esbroncada de Trump a Zelenski. "Quan ho vaig veure, em vaig posar molt trista. La nostra gent està lluitant i morint des de fa tres anys, i amb la conversa vaig sentir que Trump no ens respecta. És molt estrany: els Estats Units van ser qui més suport van donar a Ucraïna, i ara han deixat de fer-ho", subratlla Voloshyna. Malgrat tot, no es planteja marxar de Miami, perquè la seva filla és molt petita. "No és segur tornar a Ucraïna, i no tenim on viure perquè vam marxar d'Ucraïna abans de la guerra. I a Europa, ens vam intentar instal·lar a Àustria i no ens van donar la condició d'asilats perquè no som refugiats; se'ns va caducar el passaport i dos mesos després vam marxar als Estats Units". Voloshyna va obrir la galeria a Kíiv el 2016 i la de Miami el 2023. La de Kíiv va arribar a funcionar com a refugi, i després d'alguns anys de presentar a Arco treballs relacionats amb el seu país, aquest any s'han decantat per una altra causa: les lluites indígenes.

Abascal, Meloni, Milei, Le Pen i Musk

Sigui com sigui, Eugenio Merino, l'autor de l'escultura de Franco dins una nevera, ha tornat a crear l'obra més difosa de la fira, a la galeria barcelonina ADN: White washing [Rentat de cara] consisteix en un rentaplats amb disset plats a dins estampats amb les cares de Donald Trump i setze representants més de la ultradreta, entre els quals hi ha Santiago Abascal, Giorgia Meloni, Javier Milei, Marine Le Pen i Elon Musk. La galeria assegura que el rentaplats podria funcionar, i que la cara dels polítics s'aniria esvanint amb cada rentada. White washing és la més popular d'Arco amb el permís d'una altra obra, de Ramon Mateos, exposada a la galeria Freijo: una cortina metàl·lica negra amb el número 7.291 pintat, corresponent al nombre de víctimes de les residències madrilenyes durant la pandèmia de la covid, i un documental posterior censurat.

Sense abandonar la política nord-americana, però centrant-se en la guerra entre Israel i Palestina, Alex Reynolds presenta a l'estand de la galeria Luis Adelantado el vídeo A bunch of questions with no answers [Un munt de preguntes sense resposta], basat en l'enregistrament d'una roda de premsa del 2023 de l'antic portaveu de la Casa Blanca, John Kirby. Per criticar les demandes excessives d'aclariments, les evasives i les tergiversacions de les preguntes dels periodistes, Reynolds l'ha retallat per només donar veu als periodistes.

I per a Jonas Roßmeißl, representat per la galeria berlinesa Klemm's, ara la imatge dels Estats Units és la d'una Estàtua de la Llibertat derrotada, mutilada i que, en comptes del llibre amb la Constitució nord-americana, porta al braç esquerre una capsa amb material genètic humà comprat al web fosc.

Rauschenberg i Miró, els més cotitzats

L'arrencada d'aquesta edició d'Arco ha sigut agredolça. Helga de Alvear, una de les galeristes espanyoles més destacades, i compradora habitual de la fira, va morir fa un mes, i la directora de la fira, Maribel López, i desenes de galeristes i col·leccionistes l'han recordat amb un aplaudiment. La primera jornada de la fira també ha sigut reivindicativa: els galeristes espanyols han apagat els llums dels estands durant cinc minuts per continuar reclamant la rebaixa de l'IVA de l'art del 21% al 10% o el 4%. Galeristes com Íñigo Navarro, el director de la galeria Leandro Navarro, lamenten que el 21% d'IVA els posa en desavantatge respecte als seus col·legues francesos i alemanys, i asseguren que el galerisme no és un sector només de "rics".

Pel que fa a les obres més cotitzades, com acostuma a passar, corresponen a grans artistes moderns i contemporanis, entre les quals hi ha, a la galeria Thaddaeus Ropac, el díptic de Robert Rauschenberg Garden Stretch (Urban Bourbon), de 1988, amb un preu d'1,7 milions d'euros. Joan Miró torna a estar al cim de les cotitzacions amb Tête aux trois cheveux devant la lune (1976), a la venda la galeria Leandro Navarro per 1,6 milions, 200.000 euros més que Rinaldo Annamari Luna Rossi, una pintura d'Alighiero Boetti que ven la galeria barcelonina Mayoral. I per sota del milió d'euros, una altra de les imatges més icòniques d'aquesta fira la formen una escultura de ferro d'una arrel d'Ai Weiwei (650.000 euros) al costat de la pintura de Miquel Barceló Sur la branche, protagonitzada per un goril·la (600.000 euros).

En el camp institucional, els reis espanyols han inaugurat oficialment la fira i han acabat el seu recorregut a l'espai de la Fundació Joan Miró coincidint amb el 50è aniversari de la institució.