Una Turandot alliberada obre la celebració dels 20 anys del Liceu

BarcelonaCatifa vermella, una filera de llimoners, un cartell immens -20 anys del Gran Teatre del Liceu- per al photocall de l’estrena de Turandot... Ahir el coliseu líric de la Rambla va fer competència directa al Festival de Sitges en glamur i fantasia. La inauguració de la nova temporada serveix per bufar les vint espelmes del pastís reobertura del Liceu després de l’incendi del 1994, que el va deixar fet miques, però l’esdeveniment no va ser aliè a l’actualitat política. Després de la moció de censura al Parlament, l’espectacle va continuar al Liceu, que segurament mai havia acollit tant de polític junt. Potser el dia de la reinauguració, el 7 d’octubre de 1999, quan fins i tot hi havia la família reial en ple.

L’òpera, com el teatre, és en part evasió, i potser per això molts polítics no van voler perdre’s aquest Turandot inagurual. Una Turandot alliberada del pes de ser princesa casadora i que acaba petonejant-se amb l’esclava, Liù... Però anem a pams. En l’apartat d’autoritats, va arribar derrapant (la funció va començar 12 minuts tard) el president Quim Torra, i abans l’havien precedit Mariàngela Vilallonga, consellera de Cultura, i Miquel Buch, conseller d’Interior. De Madrid es va desplaçar un seguici imponent encapçalat pel ministre de Cultura en funcions, José Guirao, acompanyat per Meritxell Batet, presidenta del Congrés de Diputats, i la ministra de Sanitat, María Luisa Carced. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que gairebé no posa mai els peus al Liceu, no va faltar a la cita en aquesta ocasió tan florida, com tampoc s’ho van perdre tants altres regidors. Entre les personalitats del món cultural que van desfilar per la catifa vermella hi havia l’escriptor Albert Sánchez Piñol, el cineasta Isaki Lacuesta, el compositor Antoni Ros Marbà, la ballarina i coreògrafa Sol Picó, el cantant Gerard Quintana, i Josep Maria Bartomeu, president del Barça. Amb l’enrenou que s’ha creat al voltant d’aquest supermuntatge futurista de Franc Aleu de Turandot, i més després de la sessió under 35 de dissabte, semblava que ningú es volia perdre l’estrena oficial. El pòdium del photocall era ahir al vespre motiu d’empentes, i les cues eren llargues per sortir retratat amb l’escultura dels 20 anys a la mà.

‘Turandot’ o ‘Metropolis’?

Franc Aleu ja ho va advertir en la presentació de l’òpera i el resultat no decep les expectatives. En la seva versió futurista d’aquesta òpera pòstuma de Puccini, Turandot no és cap frígida -com diuen les males llengües-, sinó una dona que bull per dins i que irradia llum per fora. La seva corona cibernètica il·luminada amb leds recordava Metropolis,amb la galvanitzada androide femenina i el vestit, tot un repte per a la soprano Iréne Theorin, que amb prou feines podia bellugar-se. Va competir en protagonisme amb Ermonela Jaho, que en la primera ària del primer acte ja va rebre contundents “ brava! ”, i amb Jorge de León, que va ser aplaudit després d’entonar el famós Nessun dorma. Tothom estava fascinat per aquest món a mig camí entre Star Trek i Mad Max que ha imaginat Aleu, amb braços robòtics que ara passegen llanternes acusadores, ara enarboren banderes i finalment fulminen Liù.

“És meravellosa, m’agrada el treball de la llum, sembla una pel·lícula de ciència-ficció”, opinava una espectadora, Teresa Basilio, en l’entreacte. “És atrevida, innovadora, molt adient amb la història i uneix una visió contemporània amb una història clàssica”, afegia Victòria Palma. Així, els passadissos es van omplir de comentaris elogiosos i admiratius. “Tanta llum enlluerna massa, potser l’escena està massa atapeïda”, contrarestava Conxita Moliner.

Una altra de les novetats de la nit va ser la façana renovada del Liceu, que va lluir amb uns llums virolats un pèl discotequers. Això d’acostar-se als joves sembla que va de debò. “Bàsicament hem recuperat la segona façana de l’edifici, que va fer el 1874 Oriol Mestres amb l’estuc que imita la pedra de Montjuïc, i hem descartat la tercera, del 1918, que tenia encoixinats i estava que feia pena”, va explicar ahir a la tarda Xavier Fabré, un dels arquitectes responsables de l’obra i de la reconstrucció del teatre. Un altre front d’actuació ha sigut la façana de l’edifici del carrer Sant Pau. Aquí han seguit la línia d’imposta dels capitells amb una “simplicitat racionalista” i, sobretot, han destapat quatre vitralls wagnerians que havien de fer gaudir els ulls dels socis del Cercle del Liceu: “Són uns vitralls modernistes que estaven molt fets malbé per la brutícia acumulada i per tants anys sense massillar, fins i tot semblava que Brunilda era barbuda!” Després de 30 anys tapats, ara llueixen brillants i s’hi vol aplicar una il·luminació perquè quedin visibles des de l’exterior.

Nous reptes del segle XXI

Han passat vint anys des de la reobertura, un període en què el Liceu s’ha consolidat com un dels teatres de primera fila. Sense anar més lluny, la cadena francoalemanya ARTE ha triat aquest Turandot per obrir la seva Opera season. Les xifres parlen soles: el pressupost de la temporada 1993-94 era de 25 milions d’euros, mentre que la temporada 2019-20 és de 48,3 milions. “El Liceu ha mostrat que és un teatre compromès amb l’excel·lència, les grans veus, els grans directors d’escena i l’alternança de grans títols de repertori amb altres de menys coneguts per satisfer tots els públics”, va dir ahir emocionat el director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar.

Reaccions

Víctor Garcia de Gomar DIRECTOR ARTÍSTIC DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

«El teatre previ a l’incendi està relacionat amb les veus d’or –Caballé, Tebaldi, Callas, Di Stefano– però també era menys accessible. L’incendi va servir per actualitzar-lo, personalitzar-ne el discurs i posar-lo en la lliga dels teatres més moderns d’Europa i del món»

Valentí Oviedo DIRECTOR GENERAL DEL LICEU

«El Liceu ha de passar de ser un teatre d’òpera a un centre on totes les arts hi siguin presents. Més enllà de la música, les arts plàstiques i la literatura han de ser-hi presents. Aquest és un dels reptes que tenim pendents»

Antoni Ros Marbà COMPOSITOR I DIRECTOR D’ORQUESTRA

«Avui és un dia molt important perquè és la demostració que el teatre tira endavant. La nova direcció artística és molt positiva i esperem que les obres dels compositors catalans hi siguin més presents, com fa poc amb l’estrena de ‘L’enigma di Lea’»

Sol Picó COREÒGRAFA

«És un honor i un plaer ser avui a la inauguració del Gran Teatre del Liceu, un lloc on m’agradaria poder venir més sovint i, sobretot, on m’agradaria poder venir a veure més dansa