Una simpàtica comèdia de Jordi Galceran amb sorpreses per passar una bona estona

L'estètica del cartell i de les banderoles que anuncien la nova obra de Jordi Galceran és molt explícita perquè ens remet al cinema de sèrie B del Hollywood dels anys cinquanta i al subgènere del cinema de terror de cases encantades. I, certament, Turisme rural és una comèdia de terror que reprodueix el conegut argument d’una parella que arriba a una casa solitària al mig del no-res. A aquesta parella no se’ls ha fet malbé el cotxe, com sol passar, sinó que han llogat una habitació per complir l’objectiu de passar un cap de setmana romàntic i que la noia quedi prenyada al mateix lloc on la seva germana va ser fecundada. Però com en el cas d’aquells que s’adrecen a una casa perduda buscant ajuda, la jove parella enamorada viurà un seguit d’ensurts que a més posaran a prova la seva relació. Ensurts, però, més en la línia de les comèdies de terror que podien viure Bud Abbott i Lou Costello que no pas en els de Nicole Kidman a Els altres.

Galceran té ull per copsar situacions que afecten quasi tothom i convertir-les en material de teatre. ¿I avui en dia qui no ha fet turisme rural? I amb la situació i el seu enginy innat aixeca una simpàtica comèdia amb sorpreses per passar una bona estona. Turisme rural és més interessant, al meu entendre, que la seva anterior obra, Fitzroy, però, a diferència de l’excel·lent càsting d’aquella, no em sembla que en aquesta l’hagin encertat del tot amb el repartiment. Ivan Labanda és un bon actor que ha fet bons papers als musicals, últimament, però que no destaca per la seva vis còmica. Mireia Portas, que sí que té vis còmica, i molta, clava els seus gags dintre d’una certa timidesa, però podia donar més de si. Lluís Villanueva i Anna Güell fan una bona parella i és amb ells que l’humor (i el terror) flueixen amb soltesa. Molt bé també el jove Joel Cojal i les aportacions sonores imprescindibles de Jordi Bonet.

Sergi Belbel és el director talismà de Galceran, però molt em sembla que a Turisme rural no ha acabat de trobar el tempo idoni. Ho dic perquè la funció tindria més força i gràcia si la parella enamorada s’apuntés al gran guinyol dels seus companys.