Twitter deixa en ridícul Los Planetas

“Espero que [Catalunya] sigui el principi de l’emancipació dels pobles, un exemple per a tot el continent”. Entre aquesta declaració del líder de Los Planetas a l’ARA i l’últim Onze de Setembre no han passat ni quinze mesos. Si fa poc més d’un any aquelles paraules de Jota havien provocat l’enuig de bona part de la xarxa espanyola, aquest cop la ràbia ha canviat de bàndol. Els granadins, acompanyats del Niño de Elche, van aprofitar la Diada per intentar viralitzar Canción para los obreros de Seat, una versió crítica d’Els segadors. “Li hem volgut treure el pes retrògrad del catalanisme, servint una causa molt millor”, justifiquen els autors. Buscaven repercussió, disparant en una data tan assenyalada, i sens dubte van aconseguir-la, amb més de 33.000 reproduccions del clip que van penjar a YouTube i obrint les seccions de cultura de mitjans de tot l’Estat.

L’art també és provocació, polèmica i confrontació, però per tocar el crostó amb fonament primer cal estar ben informat. Si no, corres el perill que qualsevol persona amb connexió a internet i mínims coneixements et deixi en ridícul. Els segadors és obra d’un anarquista, Emili Guanyavents, que crida a l’alçament dels pagesos vers la classe dominant. Per tant, té poc a veure amb el nacionalisme burgès que denuncien els granadins en la cançó. A més, els sindicalistes a qui va dedicada la cançó, l’Exèrcit Revolucionari d’Ajut als Treballadors (ERAT), no només van rebre suport de part de l’independentisme més combatiu a finals dels anys setanta, fins i tot van fer comunicats conjunts amb Terra Lliure.

Tot això, repetit a Twitter fins a l’avorriment, va fer que el viral acabés en esperpent. El moment de glòria informativa de Los Planetas i el Niño de Elche, habitualment assedegats de titulars, va acabar-se quan va saltar una notícia realment important: la mort de l’inspirador Daniel Johnston. Això sí que ens ha de posar tristos.