Adeu històric: l'últim silenci del Tricicle

BarcelonaXim-pum, que vol dir que s’ha acabat. Bé, al Perú en diuen així de les sabatilles de jugar a futbol per la derivació de la marca Champion. Hits-chimpum! és l'últim espectacle dels tres Tricicles, que no tornaran a pujar a un escenari per fer-nos riure. I s'han acomiadat a la seva manera, omplint el Liceu durant cinc funcions. Tricicle han estat sempre oportuns. Les seves decisions al llarg de 40 anys de carrera artística han estat mesurades, acordades i gairebé sempre exitoses. El seu adeu, el de la companyia, no podia ser d’altra manera. Al Liceu, envoltats de seguidors i dels fans irreductibles amb cares conegudes com Cayetana Guillén Cuervo, José Corbacho, Andreu Buenafuente, Joan Manuel Serrat, Joan Laporta, Fede Sardà... i una llarga llista d’admiradors que els han acompanyat en l’últim silenci i entre els quals hi havia l’actriu Anna Briansó. Ella va estar a punt de ser una Tricicle. Li van proposar quan preparaven Exit. Estava molt ocupada, cansada, i va dir que no. Em consta que fins i tot van fer un càsting... però finalment van preferir seguir els tres sols.

Hi havia eufòria i ben segur que una mica de tristesa, tot i que els Tricicles no són gaire donats a mostrar les emocions que, òbviament, corren per dins. Joan Gràcia, Carles Sans i Paco Mir s’acomiaden al mateix escenari que fa quaranta anys, quan tot just estrenaven el seu primer espectacle, Manicòmic, els va acollir com a figurants de La història d’un soldat del gran Jérôme Savary, el creador del Magic Circus. I Manicòmic ha sigut el primer dels Hits de la vetllada. Concretament, l’entrada (deixin-me fer servir argot de pallasso) dels homes primitius. Fantàstic. No ha perdut gota de gràcia.

Quan escrivim aquesta crònica l’última funció està a punt de concloure. Caurà el teló (bé, el teló està apujat i no es mou) i Paco Mir, Joan Gràcia i Carles Sans sortiran a acomiadar-se personalment, individualment, dels espectadors. Un ritual que han fet al llarg de tots els anys de tots els espectacles. Fossin on fossin. I aquest sí que haurà estat l’últim comiat. Gràcies per venir! I deunidó acomiadar-se de 2.292 espectadors!

Hits-chimpum! acaba amb un número peculiar. Una mena de càsting en què Carles Sans, Paco Mir i Joan Gràcia espremen fins al deliri una de les grans qualitats de la seva feina: el fregolisme. En plena forma. Tot i els cabells blancs del Carles i el Joan i els quatre cabells del Paco. Però encara tenen un obsequi per al públic: una entrevista en directe a càrrec d'Andreu Buenafuente que formarà part d’un documental per a televisió sobre l’últim dia de Tricicle. Colofó de rialles.

Joan Gràcia, Paco Mir i Carles Sans no tornaran a pujar a l’escenari junts (ja ho havia dit això, no?). Però Tricicle és una marca prou consolidada. Prou atractiva com per seguir explotant-la en el món de l’espectacle. Ja ho veuran. Ells obren finestres per les quals correrà l’aire i s’acomiaden tots feliços. Convençuts. Potser els queda un petit ressentiment. Per què no han estat mai premiats per la crítica? Només el premi a la trajectòria. ¿No han fet espectacles multitudinaris mereixedors d’un gran premi? L’humor no cotitza igual que el drama a les quinieles dels jurats. Tenen el consol que ni els germans Marx ni Buster Keaton ni els Monty Python van guanyar premis. De fet, els Marx i Keaton van rebre un Oscar honorífic quan ja estaven de retirada. Ens trobem en el proper silenci.