Els cunyats també tenen un cor (i poden fer-se ecologistes)

Els guionistes i directors Éric Toledano i Olivier Nakache, responsables de l’exitosa Intocable (2011), tornen a la càrrega amb una nova comèdia per a tots els públics, moderadament dramàtica i amb rerefons social. Un año difícil tracta de dos homes desbordats que afronten desnonaments i divorcis per culpa dels deutes que han adquirit. En plena desesperació vital, s’introdueixen en una organització ecologista per aconseguir cerveses gratuïtes i per acostar-se a la seva atractiva líder.

Toledano i Nakache miren de bastir un pont bidireccional entre una militància un xic desconnectada de la realitat econòmica (dominen els joves que no sembla que hagin patit mai cap adversitat) i dos homes amb problemes de subsistència que consideren ridícul preocupar-se per l’escalfament global. Tot plegat és molt convencional i alhora rutlla raonablement. El duet protagonista aconsegueix que els seus personatges esdevinguin una mena de cunyats imperfectes però entranyables, dels quals riure i amb els quals patir, que abandonen el seu cinisme inicial. I els directors generen un teixit de trames que s’encreuen, amb redempcions, amors, gelosies i picaresques, per dissipar un aparent pànic a l’avorriment. El més peculiar és que, després de les històries de superacions i dels muntatges musicals motivadors, arriba un estrany desenllaç en què el final feliç aparent obre la porta a una sàtira (involuntària?) del moviment ecologista al qual suposadament es donava suport.