'Unexploted Bomb', un videojoc escènic de dansa improvisada

PalmaUn ring fet de leds, imatges de Lee Miller, fragments de cròniques de Marta Gellhorn, projeccions a l’escenari, una directora donant ordres, música en directe i un públic amb poder de decisió. Unexploted bomb és una proposta ambiciosa d’Elena Lalucat (Esporles, 1991), ballarina formada en dansa contemporània a Palma, Barcelona i Londres. La idea neix de l’interès a fer feina amb una metodologia que permetés la improvisació en directe, però que a la vegada fos una peça acabada, “amb una estructura o dramatúrgia que pogués sostenir tot l’espectacle”. Segons explica la creadora, la funció té fins a tres capes d’improvisació: l’intèrpret, la directora –que dona instruccions i pren decisions al moment–, la il·luminació, la música en directe i, finalment, el públic, que també pot dirigir el camí que prendrà la peça. “Si els espectadors venen dos dies, veuran dues funcions diferents”, diu la ballarina. Aquest cap de setmana s'estrena al Teatre Principal de Palma, on es podrà veure els dies 14, 15 i 16. Fa una setmana es va fer una preestrena a Andratx.

Encara que la idea fos de Lalucat, la creadora defensa que es tracta d’una peça de creació col·lectiva. “Vaig rodejar-me de gent amb què ja havia fet feina, i amb altra gent que ens coneixíem com a artistes. Treballam sense jerarquies. Diria que costa més fer feina així, però el resultat val la pena. De fet, si no haguéssim estat tres caps, la funció no hauria quedat igual”, comenta. Així, la funció està codirigida per Clàudia Mirambell Adroher i la intèrpret Elena Lalucat; el tercer cervell, encarregat de la dramatúrgia, és el de Carlota Grau Bagès.

Inspiració: Lee Miller i Marta Gellhorn

La dramatúrgia se sustenta en dos blocs. Un és més tècnic, un sistema configurat per projeccions i leds. Els llums marquen l’espai on s’emmarca el joc. “Per això deim sovint que Unexploted Bomb és com un videojoc, tot i que sistema interactiu escènic és més acurat”, comenta Lalucat. Aquesta part de l’estructura de la peça és la més digital i tecnològica, i la que permet que el públic hi participi. “És la línia de l’espectacle menys fixada”.

Les històries estan creades a partir d’obres de la fotògrafa Lee Miller i la reportera Marta Gellhorn, ambdues corresponsals de guerra. “Ens hem inspirat en les seves vides i obres per dibuixar fragments de vida. El sistema interactiu provoca interferències en aquestes històries i les interrompen”. La combinació d’aquests dos blocs configura l’obra.

“M’agrada pensar i treballar la presència escènica, com està un cos en escena. Una de les idees bàsiques de què partia aquesta peça és que un cos en pràctica és plenament escènic”, diu Lalucat. Li agrada veure cossos “ocupats” i no “preocupats” en alguna tasca. Això, opina, s’aconsegueix amb la improvisació un exercici que “arrela totalment l’intèrpret en el moment concret”. Un dels reptes de la peça, explica, és la presència de text: “Combinar moviment i paraula, sense que un sigui més important que l’altre, és tot un desafiament”.

De residència en residència

Ja fa dos anys que Lalucat està immersa en el procés de creació d’aquesta producció. La primera investigació la van fer a Irlanda, a través d’una residència d’Eima. A l’espai La Visiva de Barcelona, al Teatre del Mar de Palma, al centre cívic de la Barceloneta, al centre cultural Fabra i Coats, i al teatre Sa Teulera d’Andratx. Finalment, aquesta darrera setmana ultimen els detalls al Teatre Principal de Palma, que és coproductor d’aquest espectacle. “Els processos es poden concentrar més o menys, depenent del tipus de producció i de la disponibilitat dels implicats. A més, hi té a veure el temps que tardes descobrint les preguntes, què faràs, com ho faràs… Fins que arriba un suport econòmic que, en aquest cas, ha arribat per part del Teatre Principal de Palma”.

A més d’aquesta proposta que s’estrena ara a l’espai palmesà, Lalucat també participa en espectacles d’altres companyise: Zero en Conducta, de teatre físic i titelles, Big Bouncers, de dansa, i Tercio Incluso, de teatre d'objectes. La seva companyia pròpia de teatre físic i moviment és L'atapeïda, i aquest agost estrenarà l'espectacle Esberlar.