Els tresors del Prado que decoren la Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona (UB) és la institució que no és un museu que té més obres dipositades del Museu del Prado, 56, distribuïdes entre la seu històrica a la plaça Universitat, la Facultat d'Economia i la de Medicina. Les obres van arribar en quatre tongades entre l'any 1877 i el 1883 amb l'objectiu de guarnir la nova seu, de la qual encara s'estaven enllestint els últims detalls. La UB també és la institució catalana que en té més, i és un dels dipòsits del Prado més antics.

Coincidint amb el 150è aniversari de l'edifici històric, obra d'Elies Rogent, acaben de presentar el catàleg actualitzat de les obres dipositades del Prado, editat pels historiadors Sílvia Canalda i Ramon Dilla i amb textos d'una vintena d'experts de la mateixa UB, d'altres universitats i del Prado. Aquest repàs històric ha servit per actualitzar les autories de mitja dotzena de quadres, que daten des de mitjans del segle XVI fins al XIX, i també per recordar que el dipòsit d'algunes de les pintures més valuoses es va aixecar i van tornar a Madrid per incorporar-se a l'exposició permanent del Prado.

Quan l'economista Fabià Estapé era el rector de la institució es va fer retratar per Oriol Maspons i Julio Ubiña davant el quadre Messina restituïda a Espanya dins el seu despatx. Volia mostrar la seva negativa que aquest quadre de Luca Giordano, un dels més valuosos del dipòsit, tornés a Madrid per incorporar-se a l'exposició del museu. En lloc d'aquell quadre, al despatx del rector ara hi ha L'arribada d'Hermínia a la cabana dels pastors, de Luigi Scaramuccia. També hi va tornar, als anys 90, Judith amb el cap d'Holofernes, del mestre barroc Guido Reni. Més recentment ha passat una altra vegada amb La farga de Vulcano, després que la restauració permetés atribuir-lo al mestre Jacopo Bassano en lloc del seu fill Leandro Bassano. La UB va rebre una còpia anònima de la pintura que ara s'atribueix a un altre fill del mestre, Francesco da Ponte, Il Bassano. Com diu Ramon Dilla, aquests intercanvis són coneguts com a "permutes".

Entre les obres més importants, Sílvia Canalda destaca Crist a la pedra freda, d'Eugenio Cajés, que està exposat a la Biblioteca de Lletres. Es tracta de l'obra més sol·licitada per altres museus. A la pàgina web del Prado està titulada com Crist al Calvari, però al nou catàleg de la UB apareix amb aquest altre títol, per precisar el moment de la Passió que representa: l'espera de Crist mentre els seus botxins fan els preparatius per crucificar-lo.

Ramon Dilla tria Doña María Pacheco de Padilla després de Villalar, de Vicent Borràs Mompó, exposat a l'escala noble, perquè aborda uns fets històrics, la revolta comunera, amb perspectiva de gènere, perquè dona el protagonisme a l'esposa del general comuner Juan de Padilla en el moment que li comuniquen que el seu marit ja ha sigut executat. Un dels articles del catàleg reflexiona sobre com s'han de tractar els quadres, molts d'ells mitològics, on hi ha imatges de maltractament de dones, com raptes i violacions. "Hem de fer una ruta on ens excusem per exposar aquests quadres?", es pregunta Canalda. "Aquesta qüestió és un debat internacional", subratlla.

Les obres del segle XIX del dipòsit van guanyar segons i tercers premis als certàmens estatals de belles arts. "La pintura espanyola del segle XIX s'està revalorant internacionalment, mentre que abans se la tractava d'antiga, llepada i excessivament teatralitzada", explica Canalda. Després dels quadres del Prado, la UB vol actualitzar el catàleg de les obres que ha anat col·leccionant al llarg dels anys i les dels estudiants de l'últim any de belles art que es queden a la universitat.

El Prado posa una etiqueta a les més de 3.400 obres que té arreu de l'Estat

La presentació del catàleg va coincidir amb la presentació que el Museu del Prado ha fet del seu programa Prado Extendido, que té per objectiu reordenar les 3.448 obres que té dipositades en institucions d'arreu d'Espanya i donar-los més visibilitat. "Sabíem que aquests mini-Prados dels quals es va parlar fa temps no són assumibles, així com les peticions de sucursal d'alguns responsables d'institucions que s'han fet per desconeixement de la situació actual. Nosaltres volem que, si ja hi ha obres del Prado per tot Espanya, doncs que se sàpiga", ha assenyalat durant la presentació el director del museu, Miguel Falomir.

Des del Prado creuen que no és "prou conegut" que hi ha aquests milers d'obres del museu fora de la seva seu i per posar-hi remei ha creat una etiqueta, anomenada "Museo Nacional del Prado Extendido", que serà obligatori mostrar amb les obres dipositades. També s'estan canviant de lloc obres que no encaixaven allà on eren i s'estan traslladant obres a llocs nous sobretot per motius de la procedència dels artistes. "Això és una col·laboració amb la resta de museus, no es farà res de manera unilateral", ha subratllat Falomir.

El programa ja ha començat amb projectes pilot com el del Museu de Belles Arts d'Oviedo, que ha rebut deu obres del Prado l'últim any i mig i n'hi ha cinc més en camí, i el Museu de Belles Arts Gravina d'Alacant, on durant els últims mesos han arribat 28 pintures de mestes alacantins. "No és una qüestió de qualitat sinó d'interès: el que no interessa en un lloc, pot interessar molt en un altre", diu Falomir. Tanmateix, seran obres de les reserves. El director afirma que cap de les prop de 1.600 obres que hi ha penjades al Prado en sortiran per exposar-les en altres museus de l'Estat.