Dues urnes, una amb cartes i l'altra amb terra, recorden el soldat sense nom de Torelló

BarcelonaNo se sap qui era. Ni com es deia ni d'on era. Ni qui eren els seus pares ni els seus germans. Només es tenen les dades que es van poder obtenir amb la seva exhumació l'estiu del 2015: tenia entre 25 i 30 anys i, per les insígnies trobades amb el cos, pertanyia al Cos d'Enginyers. Tenia tres orificis de bala al cap i dos a la mà esquerra. O bé es va voler protegir amb la mà esquerra quan li van disparar o li van disparar dos trets: un al cap i un altre a la mà. Aquest diumenge a Torelló li van voler retre homenatge amb un memorial doble. Es tracta de dues urnes que han ideat i fet estudiants de l'Escola d'Arts Plàstiques de Torelló. "L'urna parla del buit i se situa al cor del poble; remet així al buit emocional que deixa qui no torna", assegura l'escola. La primera fa aproximadament la mateixa alçada que el soldat (1,70 m), conté les cartes que tothom qui ha volgut ha anat escrivint i és a la plaça Vella de Torelló. La segona és al lloc on es va trobar al soldat, al Portal de la Carrera, i l'han omplert de terra.

Segurament al soldat sense nom el van executar la nit del 4 de febrer del 1939 quan els franquistes van ocupar Torelló. Aquell dia molts ja havien marxat, però el soldat mort es va encarar a les tropes d'ocupació. El van matar i, seguint les ordres de les autoritats franquistes locals, els germans Bertrina, que vivien al mas del Puig, van enterrar el militar mort al marge on ells mateixos el van trobar. L'estudi genètic va descartar que es tractés d'un jove a qui una família buscava des de finals dels anys noranta, família que havia enviat cartes al consistori i a la parròquia del poble. Aquesta família creia que el seu familiar era enterrat allà perquè un altre soldat els havia explicat que havia caigut a Torelló.

Sense identificar

El consistori de Torelló va decidir no convidar cap representant de la Generalitat a la inauguració del memorial. "Hem reclamat des de sempre que es creuessin les dades genètiques obtingudes amb les del Banc d'ADN, però sempre ens diuen que de moment no és possible", assegura Lluís Toneu, regidor de la CUP que ha coordinat tots els treballs de la Comissió del Soldat del Puig (formada per tots els grups polítics del consistori, l'Associació d'Estudis Torellonencs, el Cosidor Digital i Tilbo). L'Ajuntament va decidir enterrar el soldat desconegut al nínxol 643 del cementiri municipal. "El nínxol el paga l'Ajuntament i nosaltres no podem garantir que se segueixi fent si hi ha un canvi de govern", diu Toneu. S'ha intentat trobar dades sobre aquest soldat. "N'hem intentat seguir el rastre burocràtic, però és pràcticament impossible, perquè va morir en plena retirada: en aquell moment tothom fugia, i han desaparegut molts papers", afirma Toneu.

Moltes de les cartes que han estat col·locades a l'urna es poden llegir a la web dedicada al soldat.

Hi ha sobretot cartes de famílies que han viscut la pèrdua d'un familiar en pròpia pell i que mai l'han trobat. "Vull dedicar un record a la iaia, la teva mare. Quan faltava poc per morir (jo tenia 18 anys) em va dir que no li recava marxar d'aquest món sinó la recança de no saber on reposaves", escriu Roser Camps. "Els anys han passat i encara hi ha un lloc a taula per a N, per si algun dia tornaves; el buit que vas deixar en sortir aquell dia per la porta encara no s'ha omplert, ni ho farà mai", escriu Rut Prat.

La història d'aquest soldat no era cap secret per als habitants de Torelló. Ho recollien els llibres i era ben conegut entre els veïns. "Era un fet que tothom coneixia però que per la repressió i pel pas el temps no s'havia abordat", diu Toneu. Josep Bartrina, un dels germans que el va enterrar, ho va explicar tot anys enrere al llibre 'Torelló, de l'alliberament a l'aiguat. Anys 1939-1940', de Josep Vilar: "A la casa del Puig s'hi va instal·lar el comandament de les tropes nacionals, i després de sopar, prop de les deu de la nit, sentirem a la part del darrere de la casa diverses ràfegues de metralladora", escriu. Segons la seva versió, cap a les dues de la tarda de l'endemà, mentre pasturaven les vaques, va veure l'home mort al peu d'un om en un planell. "Vaig cridar el meu germà Agustí, que era allà prop, i vàrem girar-lo, i vàrem reconèixer un d'aquells dos oficials rojos que havien detingut el dia abans", explica Bartrina.

Ara el consistori de Torelló ha demanat poder excavar una segona fossa que creuen que també està localitzada al terme municipal.