'Vacances amb Franco': l'estranya convivència entre turisme i dictadura
El Bòlit de Girona i el Museu de l'Empordà de Figueres acullen una exposició sobre la relació entre els turistes i el franquisme
GironaEntre les dècades dels anys cinquanta i els setanta, en plena dictadura de Franco, milers d'estrangers anaven a Espanya a passar les vacances d'estiu, enlluernats pel turisme de sol i platja. Turistes de les democràcies europees que, aliens als estralls de la repressió franquista, trobaven a la costa espanyola un destí econòmic i amb bon temps, ideal per esbargir-se de la feina. D'aquesta convivència problemàtica entre turisme i franquisme neix l'exposició Vacances amb Franco, que es pot visitar al Bòlit Centre d'Art Contemporani de Girona fins al 6 d'octubre i al Museu de l'Empordà de Figueres fins al 22 de setembre.
La mostra reuneix les peces de vuit artistes estrangers, la majoria alemanys, que de petits estiuejaven en aquella Espanya franquista. En conserven records meravellosos, dels dies descalços, en banyador, jugant a la sorra, fins que, amb els anys, han pres consciència del rerefons polític que amagaven aquells estius en un país regit per una dictadura. A partir d'aquestes vivències, cada autor, amb una mirada més o menys performativa o conceptual, ha elaborat una obra de nova creació amb material d'arxiu familiar, fotografies d'època, filmacions, records o textos. En total són set peces, repartides entre Figueres i Girona, que, posades l'una al costat de l'altra, articulen un retrat de la història recent d'Espanya: "Resulta molt interessant perquè, com que tota memòria per més personal que sigui també és col·lectiva, tot plegat configura un viatge directe als anys seixanta i setanta que tothom pot reconèixer", diu Cristina Massanés, que ha comissariat l'exposició, a partir de la idea matriu de Monika Anselment, una de les artistes de la proposta. Els altres són Denys Blacker, Stefanie Unruh, Ulrike Weiss, Christoph Otto, Anette Reimann, Tom Theunissen i Jörg Zimmer.
Una operació de blanqueig i homogeneïtzació
Convertint el litoral espanyol en un aparador de relax i diversió per a la classe mitjana europea, el franquisme pretenia blanquejar les seves polítiques autoritàries a ulls del món i, al mateix temps, homogeneïtzar els trets culturals del país sota una imatge folklòrica i estigmatitzada. "Els records dels artistes posen de manifest que no percebien cap singularitat entre les diferents zones d'Espanya, tampoc sabien que aquí es parlava català i es pensaven que els símbols del flamenc i els toros eren iguals per a tothom", explica Massanés, que afegeix: "El turisme li va anar bé al franquisme per arranar diferències i transmetre una imatge de país pacífic i unificat davant de les democràcies europees".
L'exposició, a més, que també vol posar en qüestió el model turístic massiu i de consum que malmet el planeta, assenyala que l'operació de propaganda de Franco es va fer amb el beneplàcit i la complicitat dels països d'origen dels turistes, on el capitalisme modern començava a prendre forma. "A les democràcies europees, per tal de mantenir els treballadors productius, també els interessava enviar la classe mitjana, que gaudia de les seves primeres vacances pagades, a un lloc barat per airejar-se", conclou la comissària.
Un rèquiem per als desapareguts anònims de les fosses
Al Bòlit de Girona, l’exposició de Vacances amb Franco forma una espècie de díptic molt interessant amb Forats per a fer un rèquiem,que es pot veure a la sala de la Rambla des d'aquest divendres i fins al 13 d’octubre. Aquesta segona mostra, amb peces de Cabosanroque i Miquel García, explora el greuge històric dels milers de cossos dels republicans que han estat enterrats a les fosses comunes o ultratjats contra la seva voluntat en tombes franquistes, cosa que ha fet impossible el dol de les famílies. “Ara que els nous governs autonòmics o municipals formats per col·lisions de dretes i extrema dreta van contra la llei de memòria democràtica, creiem que és oportú tractar aquest tema a través de l’art, que és un mitjà per arribar al trauma d’una manera no acusatòria sinó al·legòrica, gratant sota terra per desvelar les capes dels temps que han quedat oblidades”, diu Ingrid Guardiola, directora del Bòlit, que ha comissariat aquesta exposició juntament amb Meritxell Ferrer. “A més, en alguns casos, aquestes fosses han estat lapidades per la construcció del boom immobiliari, i això lliga amb la mostra sobre turisme”, recorda Guardiola.
Miquel García hi presenta Exhumació núm. 2,un mur amb una llista impresa de més de 5.000 persones soterrades a les fosses comunes de Catalunya. Les lletres, però, estan recobertes d’una pintura termosensible, que a simple vista oculta els noms, fins que, amb la calor del públic que hi passa la mà per damunt, com si es tractés d’una exhumació, surten a la llum. Cabosanroque, per la seva banda, ha compost un rèquiem laic inspirat en el trasllat de 179 cossos no identificats de les fosses gironines fins al Valle de los Caídos el 1959. La peça, que es repeteix cíclicament, sona a partir de la vibració magnètica de les notes d'onze cordes de piano que pengen del sostre i aguanten, cadascuna en una altura diferent, el pes d’un plat amb terra de les excavacions.