Valent i Cia

PalmaAl Centre Internacional de Fotografia Toni Catany, organitzat pel Servei d'Activitats Culturals de la UIB, Joan Valent, juntament amb Joan Martorell a l'electrònica i el quintet de corda format per Smerld Spahiu i Carlota Coll, als violins, Hanga Feher, a la viola, Llorenç Rosal, al violoncel, i Joseph Szafranski, al contrabaix, varen ser els protagonistes de la presentació del nou enregistrament del compositor algaidí. Un heterogeni recull de peces que foren una altra cosa i amb el temps, la mestria i el caliu de Valent, han quedat reconvertides en aquest Renéixer que dona nom al conjunt, juntament amb altres creacions de nova factura. Un conjunt polièdric, polimòrfic i polifònic, per moltes i variades raons, des de les estructures melòdiques fins als motius que han generat les diferents composicions, passant per la configuració dels instruments necessaris per executar cadascuna de les peces. Valent, amb el micròfon en mà, abans de cada interpretació explicava els orígens i les causes que havien generat les diferents històries que anaven sorgint, de la mateixa manera que, amb tan idèntica intensitat com generositat, repartia mèrits a qui corresponia, ja fos tant a Joan Martorell com a Tolo Prats, autors d'alguns dels arranjaments, o a Jon Zabala, compositor de Rebirth, contemporània, agosarada i interpretada per Smerald Spahiu i Joan Martorell.

Aquest va ser un exemple, tan sols un, de la varietat de temes i maneres que habiten tan fèrtil univers. Música incidental, poca, programàtica o descriptiva, gairebé tota. És el cas de Winter, una recreació que abans va ser Hivern, i que correspon aquesta dèria que ja és un clàssic de no pocs compositors, com és el fet de transportar musicalment les diferents sensacions del temps a través d'un pentagrama. O com la felicitat pot anar sorgint, potser sense saber per què, i tot es converteix en pau i harmonia, amb Abril 24, que va ser el bis amb el qual el conjunt va agrair els molts aplaudiments del respectable. Tampoc no hi va mancar la poesia, que va fer acte de presència amb Non omnis moriar –No moriré del tot–, que Horaci pronuncià i Nicolau Dols va recollir per a la inspiració posterior de Valent. Amb Taskin Walk, ens va oferir un exòtic passeig musical pel famós carrer d'Istambul que dona nom a la composició, interpretat pel quintet. I amb Mi contigo amaneciendo gaudírem d'un suggerent despertar romàntic, arranjat per Tolo Prats. Altres dues cançons incorporen elements extramusicals, com les paraules de Sigmund Freud de fons a Unrelenting, que s'inicia amb la percussió dels instruments de corda i del piano, fins que el violoncel comença l'enlairament musical, després la viola... després Freud, o Fading, que ho fa a partir de les senzilles notes d'una capsa de música, mentre els diferents instruments li disputen el protagonisme. Com a punt final, abans del bis de rigor, Smerald Spahiu en solitari interpretà Punta Campanella, una xacona de l'anterior enregistrament, Poetic Logbook, com a exquisit regal per a qui encapçala el quintet, i clar, també per a nosaltres, que per mor de la pandèmia el seu dia no la vàrem poder escoltar en directe.