![La plaça Mercaders, al cor del Barri Vell, on està ubicat El Foment de Girona.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
La revista cultural 'El Foment' es distribuirà de forma gratuïta en comerços i locals d'hostaleria de les comarques gironines i des d'aquesta setmana també es pot trobar als quioscos d'arreu de Catalunya. Es tracta d'una "eina de país" més de la Fundació El Foment, un punt de trobada per potenciar la cultura, la gastronomia i la llengua catalanes que té com a epicentre la plaça Mercaders, al Barri Vell de Girona. Al capdavant del projecte, nascut ara ja fa cinc anys, hi ha l'empresari, mecenes i activista Candi Granés, amb dos projectes gastronòmics –La Fonda i La Taverna–, així com L'Escola i El Centre. Com una "matrioixca" –així en parlava ahir dimarts Andreu Mas–, el projecte d'El Foment ha anat creixent i teixint diferents peces que casen entre elles. Després de cinc anys de consolidació, la revista El Foment no pot explicar-se de portes endins, sinó com una eina cultural del conjunt dels Països Catalans. De moment només es pot llegir en paper, però també està previst impulsar el diari digital Elfomentdigital.cat.
Valtònyc, sobre l'exili: "Vaig estar pensant molts cops en suïcidar-me"
En una llarga entrevista a la nova revista cultural 'El Foment', Josep Miquel Arenas explica per què ha deixat la música: "M'he romput"
GironaDesprés que el juliol de l'any passat anunciés que deixava la música i després de mesos sense concedir entrevistes, Josep Miquel Arenas, conegut musicalment com a Valtònyc, s'obre en canal en una llarga conversa a la nova revista cultural El Foment, presentada ahir dimarts a Girona. La publicació, trimestral i de 114 pàgines, s'ha "parit" en el "temps rècord" de només quatre mesos després que el president de la Fundació El Foment, Candi Granés, encomanés al periodista Andreu Mas la gestió del projecte.
En l'entrevista, Josep Miquel Arenas reflexiona sobre l'impacte que va suposar l'exili i la depressió que va patir, i explica que es va plantejar llevar-se la vida. "Fins i tot vaig estar pensant en suïcidar-me, de veritat vaig estar pensant molts cops en suïcidar-me", assenyala quan se li pregunta si "per trobar-se un mateix primer s'ha de perdre". El raper entronca la situació amb el seu passat familiar, ja que quan tenia vuit anys va sortir d'una família d'adopció i va créixer amb la seva germana, deu anys més gran que ell. Quan es va trobar la primavera del 2018 a l'exili, d'on no va tornar fins a les Fires de Sant Narcís de 2023, Valtònyc reconeix que "era la primera vegada" que no se'n podia sortir sol.
La decisió de deixar la música l'explica pel canvi personal que ha patit els darrers cinc anys. "No és que m'hagi cansat del Valtònyc personatge, és que m'he cansat de qui era fa cinc anys, com tothom hauria de fer –explica en una entrevista de 12 pàgines amb Andreu Mas–. Si tu avui mires com eres fa cinc anys i no arribes a la conclusió que aquella persona de fa cinc anys era un gilipolles és que vas malament". Ara assegura que si un dia vol tornar a fer música, ja la farà, però amb un altre nom: "Que la gent no prejutgi, perquè aquest personatge està molt polititzat".
Ara se sent molt allunyat del que es considera música urbana als Països Catalans i de músics com Lildami i Figa Flawas, i de l'ús de l'autotune. Però alhora reflexiona que ja no pot cantar igual sobre les injustícies socials. "Al final el que m'ha passat al viure en un país europeu més desenvolupat que l'estat espanyol és que he agafat l'ascensor social. Tinc moltes coses per revisar, però intento no ser un hipòcrita. No vull rapejar que la Renfe no funciona si realment cada dia vaig en cotxe. Aquesta és la realitat. Ara tinc una bona vida. Tinc una bona feina. Em costa escriure de les injustícies socials, perquè les conec, però no les visc. Per tant, m'agrada més retractar-me llegint Marx, Dostoievski o Gorki que fent una cançó", resumeix.
En defensa de l'honestedat
És, doncs, en la lectura on Joan Miquel Arenas diu haver trobat un nou espai de refugi i creació. L'entrevista esquiva la situació política, però sí que Valtònyc dona les gràcies a Lluís Puig per haver-li donat per primer cop un consell. "Ningú m'havia dit mai «Estàs a punt d'equivocar-te; no facis això». Em vaig fotre a plorar", recorda. Però al final, a la pregunta de si en aquesta vida l'últim és perdre la llibertat o la dignitat, el raper fa una crida en defensa de "l'honestedat".
"Has de dir des del principi fins on ets capaç d'arribar, no infantilitzar la gent, no has de jugar amb ells; perquè si tu promets alguna cosa i no la compleixes, la gent es desanima, arriben les desil·lusions i la impotència. Aleshores tens un país devastat. Per tant, les dues coses són vàlides, simplement cal que diguis fins on estàs disposat a arribar. Segurament jo fa uns anys hauria perdut la llibertat. Ara m'estimaria més dir: «No, fins aquí»", conclou.
