Vázquez Montalbán 'canvia' d'agència literària amb l'objectiu de potenciar la seva obra en el terreny audiovisual

LondresCasanovas & Lynch ha rebut un extraordinari regal de Nadal avançat. En un acord que es va tancar a primers d'aquest desembre, i que es farà plenament efectiu a partir del 31 de gener de l'any vinent, quan conclogui la transició suau dissenyada a aquest efecte, l'agència literària que dirigeixen Mercedes Casanovas i María Lynch ha aconseguit la gestió dels drets de tota l'obra de Manuel Vázquez Montalbán (Barcelona, 1939 - Bangkok, 2003), que fins ara estava en mans de l'agència de Carmen Balcells. L'objectiu del canvi és potenciar-la en el mercat audiovisual.

Es posa fi així a una relació entre l'autor i la famosa agència del Boom que va començar el 1979. "L'endemà de guanyar el Planeta, i als meus 40 anys, em vaig descobrir un escriptor competitiu i cansat de lluitar amb els editors per bestretes que trigava de vegades deu anys a amortitzar o que no amortitzava mai", deia Montabán en un esplèndid retrat que va publicar a El País el maig del 2000 com a homenatge a Balcells, amb motiu del lliurament de la Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts per part de l'aleshores rei Joan Carles I, "en un breu descans en el seu atapeït calendari d'avi feliç", ironitzava Montalbán.

La decisió, de gran contingut simbòlic, l'ha pres l'hereu dels drets de l'escriptor, fill de Montalbán i de la historiadora Anna Sallés, el també escriptor Daniel Vázquez Sallés. María Lynch destaca que en tot moment "ha estat una transició amistosa" entre Balcells i la seva agència.

A l'època de les sèries de televisió, i de les grans inversions de plataformes com HBO i Netflix, amb un mercat cada cop més voraç que necessita abastir una creixent demanda, l'objectiu del canvi és, com ja s'ha apuntat, intentar aconseguir incrementar l'impacte audiovisual de l'obra de Montalbán i que això ajudi, de retruc, a difondre encara més la seva producció literària. Alhora s'intentaria també, d'alguna manera, reparar els grans desastres que s'han comès, especialment per a la televisió, i dues vegades, a la dècada dels vuitanta i a la dels noranta, a partir de les novel·les del detectiu Pepe Carvalho.

Altres obres de Montalbán, per exemple El pianista i Galíndez, han tingut igualment versió cinematogràfica, en aquest cas de Mario Gas i Gerardo Herrero, respectivament. Tatuaje –malgrat tot, potser la millor i la primera de les adaptacions a la gran pantalla, de Bigas Luna, basada en l'homònima aventura de Carvalho–, o El laberinto griego, de Rafael Alcázar, tampoc no han acabat mai de traslladar tota la riquesa del personatge al llenguatge audiovisual. Sens dubte, doncs, és un repte per a la nova gestora dels drets, que és també la que representa a Carlos Zanón, l'autor del renaixement de Carvalho, en la novel·la publicada el gener passat, Carvalho, problemas de identidad.

"Ja estic capficada en diverses línies de treball, començant per l'audiovisual", ha confirmat María Lynch a l'ARA aquest dijous. "Una nova sèrie de Carvalho podria ser una opció, però hi ha altres novel·les. De fet, fa només tres setmanes que hem tancat l'acord i encara estem recopilant informació, mirant estratègies, i anem pas a pas", ha afegit.

Continuada presència a les llibreries

Que pugui ser alguna de les plataformes de continguts esmentades és una possibilitat òbvia per dur a terme un nou projecte. "La majoria de productores apunten a treballar amb aquestes plataformes, però jo encara no he parlat ni amb Netflix ni amb HBO ni amb cap altra sobre cap projecte. Haig de preparar un pla, una idea, seleccionar quines novel·les seria més important destacar, però no revelaré encara la meva estratègia comercial. El que és evident és que hi ha molta necessitat de continguts i les plataformes i les productores n'estan buscant molts", explica Lynch.

A diferència del que acostuma a passar amb autors ja desapareguts, setze anys després de la mort de Montalbán, la seva figura i la seva obra, tant la novel·lística com la poètica com la periodística i assagística, continuen tenint presència a les llibreries, en forma de reedicions o edicions crítiques. El mateix projecte de ressuscitar Carvalho, finalment amb Zanón, va sorgir de l'Agència Balcells. També ha estat possible gràcies a Balcells, i a l'interès de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la reedició de la crònica que el 1987 va publicar sobre la capital catalana, Barcelonas, en català, en castellà i properament en anglès, en una edició anotada per aquest mateix corresponsal. Sense oblidar els volums periodístics a cura del professor de la Pompeu Fabra Francesc Salgado.

En tot aquest temps, a més dels textos que ja hem esmentat, Montalbán s'ha publicat tanmateix a Anagrama (Galíndez i El diccionario del franquismo al llarg d'aquest any), i tornava així a una editorial on havia publicat dècades enrere Cuestiones marxistas i Guillermotta en el país de las Guillerminas. Igualment ha aparegut a Cátedra l'edició crítica d'El pianista, on també apareixerà Galíndez.

Balcells ha perdut un dels seus grans autors, però fonts properes a l'agència apunten que el segueixen sentint molt "proper", i que mentre els seus títols continuïn a l'abast dels lectors ho celebraran "amb la mateixa alegria de sempre".

Un consell que Montalbán va donar a la família en el programa Epílogo, de Canal+, emès pòstumament l'any 2003, era que "es preocupessin una mica de com van els drets d'autor". Potser Daniel Vázquez Sallés ha considerat necessari el canvi per seguir la seva recomanació, malgrat que Montalbán no ha abandonat en cap moment l'Olimp ni les llibreries, ara ja convertit en un clàssic de la literatura espanyola del segle XX.