Tià Jordà, Circ Bover: "Cada vegada és més difícil captar l'atenció dels infants"

PalmaFa gairebé vint anys que va crear una companyia que, des de llavors, ha esdevingut tot un referent que no només ha estat capaç de preservar i pulir l’essència del circ, sinó, sobretot, de modernitzar-la i compartir-la. “No hi ha res que se’m resisteixi quan es tracta de contribuir a donar llarga vida al circ!”, diu a la seva presentació a la pàgina web de la companyia, i basta parlar amb ell cinc minuts per comprovar-ho. Tià Jordà (Palma, 1978) és el director i fundador del Circ Bover, una de les companyies protagonistes del Tribu Fest, que se celebra aquest dissabte, 1 de juliol, a Felanitx. 

Fa gairebé 20 anys que oferiu propostes que, a més de ser originals i entretingudes, cerquen traslladar missatges molt concrets als infants. Encara s’ha de fer pedagogia als adults, sobre com d’important és parlar-los també del món que els envolta?

— Nosaltres sempre vàrem tenir clar que no havíem de ser una companyia a l’ús, en 18 anys mai no hem fet espectacles comercials, d’aquests que tenen per protagonistes Peter Pan o la Caputxeta. Mai no hem volgut perquè hem estat caparruts que hi hagi un missatge amb això que feim. Els nins han de gaudir, però també han de poder sortir pensant "és cert això que han dit, que ens hem de preocupar pel medi ambient i pel món!". Cada vegada és més difícil captar la seva atenció, però, estan acostumats al consum ràpid que els ofereixen les pantalles. 

Això és també present als vostres espectacles.

— Sí, per exemple a Àvol. És un espectacle que reflexiona sobre la cultura, que està en crisi perquè cada vegada cercam més aquest consum ràpid i la cultura és una cossa molt important. Si tenim una societat culturament cultivada, que ha anat al teatre, que llegeix i consumeix cultura, no acabarà votant Vox. Ens trobam davant una crisi de valors. També se’n parla a #Biblios, un altre espectacle que és radicalment directe: és hora de deixar les pantalles i llegir més. 

Però les pantalles són cada vegada més presents a la vida dels infants, o no?

— Fa poc sentia un pediatre alemany que deia que el problema és que els culpabilitzam del consum que fan d’internet, que hi ha nins amb 10 i 11 anys que ja consumeixen pornografia online, i això és molt alarmant. Els al·lots, amb la primera parella que tenen, a la seva primera relació sexual, com deuen veure les al·lotes, si fa tant que consumeixen pornografia? I d’això en donam la culpa als nins, però al final són els pares, que han de ser conscients que de vegades els deixen fer-ho. "Tot el temps que fa cas al mòbil és temps que em deixa lliure a mi per fer coses", sembla que pensen. I se’n parla, de tot això, però no s’hi actua, i nosaltres tenim clar que hi volem treballar. Seria molt més fàcil, des del punt de vista econòmic, vendre un altre tipus d’espectacles que omplen sales, hi ha companyies que viuen d’això. Però vendre un espectacle sobre el foment de la lectura i la implicació de les pantalles en l’edat infantil? Costa, però hem de fer que arribi al públic general. 

També treballau molt amb la sostenibilitat, molts dels elements amb què arribareu al TribuFest van en aquesta línia.

— Sí, tenim el Bambú Circ, i tot està fet amb aquest material, conegut com el material del futur perquè és molt sostenible: quan el talles en poc temps el tornes a tenir igual, no has de matar un arbre per obtenir fusta. També tenim uns cavallets que són ecològics, que no han de menester ni energia elèctrica ni de combustió perquè van a pedals i estan fets amb material reciclat, a més dels jocs de fusta, per exemple. El missatge és que t’ho pots passar igual de bé fent tot tipus d’activitats que es duen a terme amb materials sostenibles. 

A més de tot això hi dureu el Circ a la Fresca, actuacions durant gairebé tot el dia i tallers… Tot això en una iniciativa que debuta enguany a Mallorca. Com valorau l’existència d’aquest tipus de propostes, de festivals dirigits a un públic familiar?

És una proposta que s’ha importat des de fora, que ja s’ha fet a llocs com Múrcia i Saragossa, i que per primera vegada arriba aquí. I és molt positiu que arribi, ja no a Mallorca, sinó a Espanya. Aquells que més o menys en movem en aquesta ambient sabem que aquest tipus de format no és cap novetat a la resta d’Europa, però a Espanya semblava que es resistissin a adoptar-lo, així que ho hem de celebrar. Els festivals de música comencen a caducar com a concepte, això de posar tants de grups amb tants d’estils de música perd el sentit. I els grans festivals fan això, mesclen tot tipus de música sense oblidar que hi hagi coses comercials per vendre entrades, però discriminen tota la part ja no infantil, sinó també dels menors d’edat que no hi poden anar. És molt bo que hi hagi festivals que es reinventin i pensin en els infants, que al cap i a la fi són els primers que gaudeixen de la música d’ençà que neixen.

És cap aquí on ha d'anar aquest model que qualificàveu de caducat?

— Jo crec que aquesta proposta del TribuFest és un tipus de festival que, com jo l'interpret, és una evolució de com haurien de ser els festivals del futur, on s'integrin els infants i se'n puguin sentir part. I no només com un consumidor, que va allà a menjar, sinó que realment en forma part amb activitats i tallers, i que tendrà accés a una oferta cultural molt diversa. I que tot això ho faran amb els seus pares, passaran gust de viure tot això amb ells, i això també es molt important.