Veïns i arquitectes reclamen la conservació de l’antic Hospital Evangèlic de Gràcia

BarcelonaUna de les línies de treball de l'Ajuntament de Barcelona dels últims anys ha sigut la protecció del patrimoni arquitectònic i urbanístic del districte de Gràcia. Fonts municipals recorden que el 2020 el consistori va endegar "un pla de protecció patrimonial" que va ser revisat el 2022 amb la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM). Així, segons les mateixes fonts, al nucli antic de Gràcia hi ha "3.400 finques amb algun grau de protecció". "Aquestes revisions per protegir el patrimoni gracienc van comptar amb la feina d'arquitectes i tècnics municipals i externs, i van ser aprovades per àmplies majories del ple municipal", subratllen. Va quedar fora d'aquesta llista l'antiga seu de l'Hospital Evangèlic, ubicat al carrer de les Camèlies, una de les obres més destacades de l'arquitecte Miguel Álvarez Trincado (1940-2008). Ara entitats veïnals i del món de l'arquitectura, i la família de l'arquitecte, s'oposen al projecte de l'Ajuntament d'enderrocar-lo al llarg del 2025 per aixecar un institut escola al mateix solar. L'Hospital Evangèlic del carrer de les Camèlies va estar en ús fins a l'abril, quan malalts i treballadors es van traslladar a una nova seu al districte de Sant Martí.

"L'Ajuntament de Barcelona i el Consorci d'Educació fa anys que treballen per crear nous equipaments educatius públics a Gràcia. És un consens social i polític al districte de Gràcia la necessitat de disposar de nous centres educatius públics. Després de molts anys de feina, aquest any han començat les obres de l'esperat Institut Vallcarca, i d'acord amb les necessitats d'ensenyament públic a Gràcia, encara seria necessària la construcció d'un tercer centre educatiu més", explica l'Ajuntament, que descarta la possibilitat d'encabir l'institut, o una part, dins de l'antic hospital conservant-ne la façana i l'estructura. Malgrat tot, abans d'aquest projecte, la comunitat educativa es va negar a la construcció en aquest solar de la nova Escola Teixidores, que actualment està en barracons al carrer Encarnació, per la manca d'espai de llum solar i la contaminació.

Un possible refugi per a persones sense llar

Entre les entitats que reclamen la conservació de l'antic hospital hi ha la Coordinadora pel Dret a l'Habitatge de Gràcia, la plataforma veïnal Gràcia Cap a on Vas, Gràcia República, la cooperativa d'habitatge La Ruka, la fundació DOCOMO Ibérico i l'Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA). El consideren una obra destacada de l'Escola de Barcelona i reclamen l'edifici per a un ús social, com el projecte Ningú Dormint al Carrer a Gràcia, tal com aquestes entitats demanen des de fa temps i van tornar a reivindicar en el debat que van celebrar el passat divendres, durant el qual es va presentar un manifest perquè l'edifici es conservi. És a dir, una bona estratègia per patrimonialitzar un edifici és mantenir-lo en ús. "Com és que un edifici com aquest no es pot conservar? És un edifici amb molt d'estil, amb un treball d'obra vista fantàstic", afirma l'arquitecte Toni Ramon. "Sí que per dins s'ha deteriorat, i s'hi podria intervenir", subratlla. "Si l'arquitecte fos d'un del Llapis d'Or ja l'haurien protegit", lamenta la filla d'Álvarez Trincado, Ariadna A. Garreta, també arquitecta. El Llapis d'Or és el grup dels tretze arquitectes més brillants de l'últim any de carrera que van ser elegits per engegar la regeneració urbana de la ciutat de Barcelona als anys 80 dins un equip liderat per Josep A. Acebillo.

En el terreny estrictament arquitectònic, l'antic Hospital Evangèlic té el pedigrí que el crític Daniel Giralt-Miracle li va dedicar un article a la revista Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo, aleshores dirigida per l'arquitecte Emili Donato, poc després que acabessin les obres el 1971. Per a Giralt-Miracle, aquest edifici és una de les grans fites d'Álvarez Trincado: "El llenguatge d'Alvárez troba en aquesta obra una llibertat d'expressió i dicció definidíssimes", va dir el crític. Així mateix, va qualificar la façana de "compacta muralla" resolta fent servir "totes les possibilitats de col·locació del totxo", i qualificava el global de l'hospital com "una obra d'arquitectura major". "Ens hem de carregar l'arquitectura moderna, que d'aquí a un temps ja serà històrica?", insisteix Toni Ramon. Una cosa que no ha canviat des d'aleshores és que, com ja va apuntar Giralt-Miracle, l'hospital continua sent "una gota d'aigua" en el caòtic mar urbà i de trànsit que l'envolta.