Ventura Pons: "El cinema balear el veig molt bé; el català, no tant"

PalmaTé 73 anys i no atura de crear. Després de publicar, al gener, les seves segones memòries, 'He tastat molts fruits de l'arbre de la vida' (Comanegra), ve a Mallorca aquest diumenge per a l'estrena mundial de la seva darrera pel·lícula, 'Be happy', en el marc del Festival de Cine Italoespanyol. Es tracta d'un musical que narra una història d'amor, fet amb cançons de Lluís Llach i de Maria del Mar Bonet versionades en anglès. Una part de l'equip és balear, darrere i davant la càmera. Com el director del Mallorca Gay Men's Chorus, Joan Laínez, i el cantant i actor Toni Vallés.

És el vostre primer musical de cinema. Per què triau aquest gènere ara?

N'he fet molts en teatre i ara tenia moltes ganes de fer-ne un de cinema, i l'he fet amb les cançons de la meva vida. He fet drames, he fet comèdies, he fet documentals... i em faltava el musical. Això depèn de com et lleves.

Quines són les cançons de la vostra vida?

Les 17 cançons de Lluís Llach, una de la Maria del Mar Bonet, tres cuplets i una sardana. I ho he fet en anglès.

Per què en anglès?

Perquè ens hem d'obrir al món. I la llengua del món és l'anglès, que és el meu segon idioma. Per això l'he rodat a Londres, Mallorca i Catalunya.

A quins llocs vàreu rodar, a Mallorca?

A la costa nord, també una escena a Valldemossa, que finalment vaig tallar, i després vaig filmar a l'auditori de Calvià i, sobretot, a Portocolom.

D'on ve la idea de fer la pel·lícula?

Em va venir una vegada que vaig anar al Teatre Victòria, que va venir el Mallorca Gay Men's Chorus, i em vaig quedar molt sorprès, perquè són molt bons. Vaig començar a donar-li voltes i vaig escriure el guió. Vaig demanar els drets a tots els artistes i vam gravar gairebé totes les cançons a Londres.

Què voleu explicar amb aquesta pel·lícula?

Una història d'amor amb final feliç, però no a la xinesa, eh [riu], sinó un final com Déu mana.

D'on surt la idea de fer aquesta història d'amor?

De les cançons de Llach i de Maria del Mar Bonet.

Com es construeix la mirada pròpia cinematogràfica?

El cine és la mirada del director, i per ensenyar la mirada has d'haver mirat abans. Per això t'he dit que són les cançons de la meva vida, les he escoltat molt.

Enguany heu tret el teu segon llibre de memòries. Per què escriviu aquest tipus de llibres?

Home, perquè cal deixar les coses. Ara estic escrivint el dietari del 2019, que ja té 105 pàgines. M'agrada escriure com a un altre li agrada patinar o anar de copes.

Com veis el panorama del cinema balear i català?

A les Balears el veig molt bé, a Catalunya no tant. A les Illes treballen molt bé, hi ha molta feina, hi ha anuncis i cinema. A Barcelona hi ha molts d'anuncis, però de cinema, gens, perquè hi ha molt pocs diners.